Els desnonaments es disparen a les Balears

PalmaQuan es parla de la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia de coronavirus, sovint es fa referència a les dades del Producte Interior Brut (PIB), de l’atur i dels Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO). Però la pèrdua de poder adquisitiu només agreuja un problema que ja hi havia: l’emergència d’habitatge.Cada vegada hi ha més ciutadans que no poden pagar el lloguer o la hipoteca. La xifra de desnonaments s’ha disparat a les Balears, tot i que el govern espanyol els va suspendre durant l’estat d’alarma, que no s’acaba fins al 9 de maig. A partir de llavors el problema, que ja és greu, pot empitjorar encara més. 

“Aquest trimestre estam absolutament desbordats”, diu la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Palma, Neus Truyol, i explica que l’Oficina Antidesnonaments (OAD) a hores d’ara “fa feina gairebé en exclusiva per als jutjats”, per respondre totes les sol·licituds que es fan d’informes de vulnerabilitat per tal de frenar desnonaments. “Hi va haver una reunió amb els jutjats a principis de gener, perquè es preveia una allau de peticions i ens havíem de coordinar de manera àgil”, continua Truyol. Reconeix que, malgrat que la coordinació funciona bé, “el volum de feina és immens”. 

Si l’OADva tramitar 250 expedients de desnonament en tot el 2020, en els primers dos mesos i mig del 2021 ja n’ha gestionat 106. “Tenim una mitjana d’uns tres desnonaments diaris”, diu Truyol. I la gran majoria d’expedients que tramita l’Ajuntament són de lloguer. En aquest cas, les xifres en tancar el 2020 ja havien deixat palesa la situació: els expedients per impagament del lloguer es varen incrementar un 80% respecte del 2019, i varen passar d’uns 400 a més de 720. 

Futur preocupant

Truyol adverteix que quan acabi l’estat d’alarma la situació pot empitjorar moltíssim. “Quan hi ha un informe de vulnerabilitat, els desnonaments es poden aturar, però queden pendents per a després de l’estat d’alarma i se sumaran als que hi hagi llavors. Serà una altra allau de casos”, comenta. L’Ajuntament de Palma ha contribuït a aturar molts dels desnonaments que ha gestionat durant l’estat d’alarma, però això que han aconseguit es pot acabar revertint. “No hem pogut frenar els que ja venien d’abans de la pandèmia i que ja s’havien ajornat per la intervenció de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o altres entitats. Els jutges no accepten ara nous ajornaments”, avisa la regidora Truyol. 

L’advocat de la PAH, Víctor Cornell, coincideix amb el diagnòstic de la regidora i comparteix la preocupació pel futur. “Una vegada que s’aixequi l’estat d’alarma serà una bogeria”, afirma. “És molt probable que els ERTO s’allarguin fins a novembre, però dubtam que passi el mateix amb els desnonaments i hi ha molts d’impagaments”, afegeix. 

Les dades judicials també són ben clares respecte de l’augment dels desnonaments a les Illes. El primer trimestre del 2020 l’administració de Justícia va aconseguir executar 439 desnonaments, una xifra que durant el segon trimestre va caure a 98. Però el tercer trimestre varen enfilar-se fins als 579 i el quart varen arribar als 611. Basta comparar aquestes xifres amb les d’anys anteriors per comprovar que a finals de l’any passat ja s’havia tornat a nivells previs a la pandèmia: el quart trimestre del 2019 n’hi va haver 480 i, en el del 2018, 524.

“La baixada del segon trimestre s’explica perquè els jutjats varen estar aturats, més que per la suspensió del govern espanyol. Els procediments es varen aturar fins al juny, però el tercer trimestre tot va tornar a funcionar”, diu Cornell. L’advocat considera que la normativa és “enrevessada”, que “s’ha de presentar un volum molt gran de documentació” i que “la saturació dels serveis socials fa que moltes vegades els informes de vulnerabilitat tardin mesos i arribin tard, quan ja no es pot aturar el desnonament”. “És veritat que se n’han frenat molts, però cada vegada n’hi ha més”, lamenta.

“Hi ha una forta pujada”, avisa l’advocada Blanca Llopis, que presideix la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de les Balears. “Tenc clients que posen demandes de desnonaments i també estic en el torn d’ofici, amb clients a punt que els desnonin, i molt espantats pel que pugui passar després de l’estat d’alarma”, explica. “He aconseguit que se n’aturin alguns, però han estat casos puntuals”, assegura Llopis, i afegeix una dada aclaridora: “La majoria de clients que posen demandes de desnonaments són bancs”.

Les ajudes tarden

Un altre factor que no està ajudant gaire és “la lentitud del Govern a pagar les ajudes de lloguer”, apunta Cornell. “Som una de les comunitats autònomes que més tarda a fer-ho i no és un tema de pressupost, perquè els doblers hi són”, afegeix, a més de criticar que es pagui “un any de cop” i no sigui més gradual per cobrir situacions d’emergència.

Segons la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, dels 8,8 milions d’ajuts de lloguer pressupostats per al 2020, només se n’ha pagat un milió: dels 7.964 expedients presentats, han rebut l’ajut 587 sol·licitants. Així i tot, fonts de la Conselleria han indicat a l’ARA Balears que aquest març, gairebé quatre mesos després que hagi acabat el 2020, es pagaran 4,2 milions de 1.956 expedients.

Pel que fa a les ajudes extraordinàries per a famílies afectades pel covid-19, que es varen aprovar el juny de 2020, el Govern va concedir 435 ajudes per valor de 450.000 euros. De moment, no se n’ha pagat ni la meitat. S’han abonat 200.000 euros, encara que fonts d’Habitatge assenyalen que “la resta es pagarà els propers 15 dies”.