Es desperten queixes per l'excés de creuers i la regulació continua pendent

L’estiu va començar marcat pel rànquing de Transport & Environmnet que situava Palma com la segona ciutat europea més contaminada pels creuers. Segons aquest estudi, els creuers que arriben a la capital balear en un any emeten deu vegades més diòxid de sofre que tots els cotxes que hi circulen. La mateixa presidenta del Govern, Francina Armengol, va assegurar que calia “fixar un sostre que sigui sostenible socialment i econòmicament al turisme de creuers”. Més tard, però, va canviar “limitar” per “regular” o “gestionar”. Malgrat les intencions polítiques, l’Autoritat Portuària de les Illes Balears va revelar el juliol que els contractes amb les empreses navilieres ja estaven signats fins al 2022, fet que n’impossibilitava la limitació.

Dos mesos més tard, la Plataforma contra els Megacreuers prenia mesures al respecte. Les més de 30 entitats que formen part de l’associació varen demanar una moratòria en la contractació de creuers i megacreuers. L’objectiu era que “una comissió tècnica independent de les parts interessades” definís “els límits de la capacitat de càrrega mediambiental, social i econòmica” d’aquesta mena de turisme a Palma.Si bé MÉS, membre del govern de Cort, es va adherir a la moratòria, el batle de Palma, José Hila, va reconèixer que Ciutat “no pot regular els creuers”. Tot i això, considera que el port podria prendre mesures per dissuadir-ne l’arribada, com ara “apujar els preus”. El 2019 també ens deixa imatges impactants en el camp científic, com la primera imatge real d’un forat negre. Han calgut dècades i la col·laboració de més de 40 països per arribar a aquest descobriment, que obre la porta a l’estudi observacional d’aquests temibles fenòmens còsmics.