Després de 50 anys engolit, Pollença recupera el pas entre Lassarell i la Mola

PalmaLa Cursa Tomir del proper 29 de març incorporarà una novetat en relació amb les darreres edicions: passarà per un tram del camí Llarg per on feia uns cinquanta anys que ningú no hi passava. Els socis de la Secció de Muntanya del Club Pollença i el propietari de la finca de Lassarell han recuperat un tram d’aquesta via que, com que ningú no l’utilitzava d’ençà de feia molt de temps, la vegetació l’havia engolit.

“Hi havia indicis que ens deien per on podia passar aquest camí, com és un pontarró de lloses construït damunt un xaragall per on corre l’aigua. Antigament ningú no feia un pontet si no era perquè hi passassin les persones o les bísties”, comenta l’expresident del GOB Miquel Àngel March, propietari d’aquesta emblemàtica finca de Pollença, situada als peus de la cuculla de Fartàritx, una zona molt coneguda i trescada per excursionistes de Mallorca i de provinents d’arreu del món.

Equipats amb desbrossadores, motoserres, xorracs i tisores de podar, una trentena de voluntaris de la Secció de Muntanya han trobat el rastre del camí esvaït. “El camí Llarg és la ruta que va de Lassarell a Lluc, passant per Míner. El tros entre les cases de Lassarell i la finca de la Mola, però, estava desaparegut. Per això, fins ara els excursionistes anaven per un tirany en molt mal estat vorera del torrent. Era coneixedor que aquest no era pas tradicional”, comenta Miquel Llompart, president de la Secció de Muntanya del Club Pollença. “Tot i que estava esborrat, aquest camí està inclòs en el Catàleg Municipal de Camins de Pollença. Hi figura perquè el seu traçat és ben visible a les fotografies aèries del 1968. És aquest rastre que hem seguit per recuperar-lo”, afegeix Llompart, que és geògraf de professió.

Per qui també va ser batle de Pollença, un dels moments més emotius de les feines de recuperació del camí va ser la troballa d’un portell esbucat. “Jaume de s’Estanc és un home major de Pollença. Ell deu ser de les poques persones que, per fer-hi feina, havia passat per aquest tros de camí. Recordava haver passat per aquest portell amb una bístia amb les beaces carregades”, comenta Miquel Àngel March.

“De dins les mates –explica el propietari de Lassarell– va aparèixer, ajaguda en terra, una de les pedres que formava part del portell. La força de l’aigua i el pas del temps l’havien esbucat. Dissabte passat érem més d’una vintena i, amb el marger que adoba els marges esbaldregats, l’aconseguírem aixecar. Va ser un moment realment emotiu quan, equipats amb perpals [barres gruixades de ferro que, amb el sistema de palanca, permeten moure grans pesos], l’aconseguírem posar al seu lloc originari”.

L’existència d’elements patrimonials, com aquest portell, justifiquen que determinats camins estiguin inventariats. Segons Miquel Llompart, que com a tècnic ha col·laborat en la revisió del Catàleg de Camins d’Esporles, “el portell trobat al camí Llarg s’haurà d’incorporar a la fitxa del catàleg que hi fa referència”. “No és que ningú ens encalci, perquè ho hauríem pogut fer en un altre moment, però ens marcàrem recuperar aquest camí per tenir-lo llest per a la propera cursa. Allò cert és que és un fet excepcional que el propietari d’una finca vulgui recuperar un camí desaparegut, perquè els excursionistes i corredors hi passin”, diu el muntanyenc i geògraf.

En algun punt, els voluntaris han tingut difícil destriar per on transcorria el camí: la vegetació s’havia fet tan grossa que no se’n veia cap rastre. “Segons la cartografia, el traçat dibuixa una línia recta cap a la Mola. En el territori, però, aquesta línia ja no és visible. Havíem d’anar a poc a poc fins que en trobàvem el rastre i apareixien pedres compostes”, explica Miquel Àngel March sobre la descoberta d’evidències que aquelles pedres les hi ha posades l’home.