L'ajuda psicològica als afectats per la DANA també recau en els voluntaris

Barcelona / PaiportaDues setmanes després que la gota freda arrasés amb tot allò que va trobar pel davant, molts veïns de la seixantena de municipis valencians devastats continuen gairebé en el mateix punt que aquell fatídic vespre del 29 d'octubre. El resultat de la suma pel dolor dels morts, la desesperació pels desapareguts, el retard en l'ajuda per a la neteja i la pèrdua de propietats és tan dolorós que els psicòlegs que s'han desplaçat a l'anomenada zona zero detecten que, en general, estan entrant ja en "una baixada emocional" que normalment arriba més tard, afirma Juan Rodríguez, portaveu d'emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de la Comunitat Valenciana (COPCV). Ell és un dels psicòlegs voluntaris que hi ha sobre el terreny. "Això empitjorarà", assegura convençut. "Ara encara es manté una mica l'estrès, que ens permet avançar, però després s'enfonsaran. Els afectats, els voluntaris i també els bombers que estan recollint els morts", diu.

Alguns municipis afectats com Benetússer o Alfafar denuncien que, en un inici, des de la Generalitat Valenciana els van prometre que desplegarien equips de psicòlegs especialitzats en catàstrofes. Amb tot, fonts municipals asseguren que l'ajuda no ha arribat i la majoria dels professionals que treballen sobre el terreny són voluntaris. Passats els primers dies, en què tota l'atenció se centrava a poder accedir als pobles i auxiliar físicament les víctimes dels aiguats, els especialistes en salut mental es van començar a organitzar, tant amb els consistoris com de manera independent. Aquesta situació exemplifica en bona forma tot el que ha passat al País Valencià: la resposta dels voluntaris ha arribat abans que la institucional.

"Després de l'experiència de la pandèmia ja vam saber que es trigaria molt a crear un espai d'atenció psicològica", explica Sandra López, que té una consulta privada a Paiporta. Amb aquesta certesa es va plantar al centre de comandament on hi ha els diferents equips d'emergència que gestionen la tragèdia de la DANA per reclamar un espai des d'on poder oferir aquest servei. El seu impuls va activar el COPCV, que va fer organitzar l'aterratge d'una vintena de psicòlegs voluntaris.

La tasca dels voluntaris és fer el que s'anomena "primers auxilis psicològics" per identificar i fer un primer tractament de les persones que més necessiten un acompanyament. "Els intervinents [equips de rescat] et diuen que no ho necessiten i els ofereixes un cafè i t'expliquen que mentre treballaven han trepitjat alguna cosa i després han vist que era un cos que estava un metre sota el fang", explica aquesta psicòloga. També van atendre una mare que havia estat cinc hores pensant que la seva filla havia mort ofegada després de veure com se l'emportava el corrent. Per sort, la criatura va ser rescatada. El drama és tan gran que la majoria dels damnificats estan en una fase de "negació i ràbia", assenyala Paco Túnez, de la Unitat d'emergències de Creu Roja, que indica que els professionals també han de treballar el sentiment de "culpa" que molts presenten. 

El Col·legi també ha habilitat telèfons d'ajuda a la ciutadania que també serviran per canalitzar els psicòlegs voluntaris que volen donar un cop de mà. El problema és la inaccessibilitat per carretera a les localitats més afectades. De moment, el cop es para com es pot i es troba algun espai que s'hagi salvat de la voracitat de l'aigua per poder fer aquesta primera atenció, que sovint serveix perquè les persones que tenen patiment emocional es puguin simplement "desfogar". A partir d'aquí, se'ls hi ha de fer un seguiment i, si així ho requereixen, un tractament. No obstant això, les fases en emergència marquen un període de sis mesos en què els afectats per una catàstrofe aconsegueixen refer-se emocionalment per ells mateixos, amb l'ajuda de la seva xarxa social i sense haver de fer teràpia ni medicar-se.

La Creu Roja ha desplegat equips de suport psicosocial per donar una resposta integral: estan integrats per professionals sanitaris, instal·lats en petits hospitals de campanya per tractar afeccions o símptomes lleus, així com psicòlegs. "Per a una ferida al dit hi ha pegats, però per a una ferida psicològica no n'hi ha i s'ha d'acompanyar aquestes persones en el dol", afirma Túnez.

Tant ell com Rodríguez coincideixen que després de la catàstrofe de la DANA, vindrà la necessitat d'invertir en la cura de la salut mental d'aquests veïns. En aquests moments, afirma el representant de Creu Roja, no se'ls pot plantejar tornar a començar des de zero perquè és tant el desastre que "no hi ha qui tingui capacitat emocional per suportar" que caldran anys per a la reconstrucció. "Han perdut el passat, el present el veuen complicat i no es plantegen el futur. Ja no viuen al dia, sinó al minut", il·lustra.

Molta atenció als nens

Els infants són clarament un dels col·lectius que més preocupa aquests professionals. "Hem atès nens que encara no sabien si els seus pares estaven vius", explica Fernando Pérez. "Els infants han perdut la seva rutina i estan patint molt", afegeix. Ester Martínez és psicòloga sanitària i també es troba al centre de comandament. "És molt difícil que els infants se sentin segurs a qualsevol lloc, perquè ells entenien que casa seva era un lloc segur i han comprovat que no ho era", explica.

"Arribaran a la conclusió que, es portin bé o malament, pot arribar una altra DANA i trencar-ho tot". La sensació és que les conseqüències arribaran a mitjà termini. "Es manifestarà a partir de malsons, comportaments anòmals i fins i tot violència", diu Martínez. I conclou: "Això durarà mesos i anys, ja ho hem vist amb la covid. Abans d'aquesta tragèdia a València hi havia una llista d'espera de quatre mesos perquè t'atengués un psicòleg".