Desprotegeix l’Estat els investigadors i els testimonis?

Palmael Jutjat d’Instrucció número 12 de Palma ha rebut més de 50 denúncies per amenaces i agressions contra testimonis que han col·laborat amb la investigació del cas de la Policia Local. Fonts judicials, jurídiques i policials consultades per l’ARA Balears atribueixen la responsabilitat d’aquesta desprotecció a la Delegació del govern per manca de voluntat política. Fins i tot el fiscal d’Anticorrupció Juan Carrau va dedicar uns quants minuts a denunciar la “situació penosa” en la qual es trobaven aquestes persones, en el decurs d’un judici contra un home que va agredir el testimoni protegit número 29 del cas, i va criticar d’una manera molt contundent el paper de l’Estat. La Delegació del govern central a les Illes Balears, però, nega que aquesta qüestió sigui competència seva.

La suposada desprotecció d’aquests testimonis serà un dels arguments que esgrimirà el jutge instructor del cas, Manuel Penalva, contra la recusació presentada, aquesta setmana, per l’advocat del número dos de Cursach, Tolo Sbert, qui l’acusa de manca de parcialitat arran de la publicació, al diari Ultima Hora, d’una sèrie de missatges intercanviats a través del mòbil amb la cèlebre testimoni protegida número 31, qui, a la vegada, ara és investigada per fals testimoni. El magistrat defensarà que el manteniment d’aquesta via de comunicació obeïa únicament a la voluntat d’oferir-li una mínima seguretat i animar-la a continuar amb les testificals, davant una situació que considera dramàtica. I és que Penalva ha demanat protecció policial per a aquesta dona diverses vegades, tal com ho ha fet per a altres testimonis clau, com el número 29, que dijous denuncià la tercera agressió des de l’inici de la investigació. Aquesta protecció, però, mai no ha arribat, segons asseguren fonts de la investigació.

Lleis que s'incompleixen

L’Estatut de la víctima del delicte va ser el primer projecte legislatiu europeu que volia fonamentar les bases per protegir aquests testimonis. El text indica clarament que “la protecció i el suport a la víctima no és només processal, ni depèn de la seva posició en un procediment, sinó que cobra una dimensió extraprocessal”. D’altra banda, la Llei de protecció de testimonis indica que “el jutge instructor acordarà motivadament” les “mesures necessàries per preservar la identitat dels testimonis i pèrits, el seu domicili, professió i lloc de feina”, entre d’altres. “Si no es fa així, podrien trobar-se motius que comportassin retraïments i inhibicions per part dels possibles testimonis no desitjables en un Estat de Dret”. Segons les fonts consultades, l’Estat incompleix totes dues lleis de manera flagrant.

Els investigadors, desarmats

El mateix Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán també han denunciat amenaces des que duen la instrucció del cas. El 2015, però, amb la investigació en marxa, la Delegació del govern central denegà la renovació del permís d’armes a Penalva, tot i que el tenia des de feia 25 anys. Pels investigadors, això obeïa a una estratègia de pressió. Des de la Delegació ho neguen i al·leguen que, davant la caducitat del permís de Penalva, varen haver de resoldre qüestions tècniques.

La segona marxa pro Curscah, denegada

La Delegació del govern no ha autoritzat una segona manifestació convocada per un advocat de Cursach, Vicente Campaner, qui ja va convocar dilluns més de 200 persones per demanar la inhabilitació i la detenció de Subirán i Penalva.

La mobilització va ser criticada pel món judicial i també per algunes defenses del cas. Causà especial sorpresa que fos tramitada en temps rècord i per la via d’urgència atès que, per exemple, es prohibí, al setembre, una concentració de l’OCB a Binissalem a favor del referèndum de l’1 d’octubre perquè la petició va arribar fora de termini. La representació de l’Estat ha negat, a l’ARABalears, cap tracte diferenciat, mentre que jutges, fiscals i algunes defenses asseguren que la marxa de l'advocat de Cursach semblava creuar les línies vermelles de la legalitat.