Destriar vius de morts
La combinació de dues tècniques de teledetecció ens facilitarà la identificació d’arbrat esmorteït o mort
PalmaL’article d’avui neix al fil d’una publicació feta fa un temps juntament amb el geògraf Gabriel Alomar en què l’objectiu era cartografiar el verd urbà de Palma. Una de les tècniques utilitzades per identificar l’arbrat de Ciutat aprofitava la disponibilitat d’un vol que, llançant polsos de llum làser sobre el territori, en dibuixava de manera precisa la topografia. Durant l’anàlisi, ens adonàrem que els polsos confonien l’estructura ‘ramificada’ dels pals i l’eixàrcia dels velers amb arbrat, i dibuixaven un bosc artificial dins la dàrsena del moll.
D’aquell petit entrebanc m’ha sorgit la idea d’automatitzar la comesa d’identificar arbrat esmorteït o mort sobre una fotografia aèria i que és l’objectiu d’aquest article. Un primer mètode seria mitjançant la fotointerpretació: observant de manera pautada i ordenada el contingut de la fotografia tractant d’identificar visualment els arbres morts. Una tècnica que en sentit figuratiu em recorda el còmic On és Wally? Precisa, però viable únicament per a petites extensions atès que requereix molt de temps de treball.
En canvi, els polsos làser que hem comentat abans tenen la capacitat de destriar amb prou encert l’arbrat de la resta d’elements sobre el territori. A més, en tractar-se d’un mètode semiautomàtic, permet analitzar grans extensions de territori. El problema és que no és possible esbrinar si l’arbre està foliat o defoliat.
Per superar aquest obstacle ens valdrem d’una fotografia aèria de l’abril de 2018 que, gràcies a disposar d’una banda enregistrada a partir de llum infraroja, permet destriar la presència de vegetació amb diferents graus de verdor. Ara bé, en un exercici ‘a la inversa’, allò que ens interessarà és detectar les zones amb absència absoluta de verdor. L’aplicació d’una sèrie de càlculs permetrà extreure de la fotografia aquelles cobertes sense la verdor pròpia de la vegetació: la xarxa viària i de camins, els edificis o les làmines d’aigua, entre d’altres. També l’arbrat mort, malgrat aquest quedarà mesclat entre la resta de cobertes anteriors.
Seguidament, combinarem les dues tècniques que acabam de veure: per una banda, els polsos làser, que permetran identificar la presència d’arbrat, i per l’altra, els valors a partir de la banda de l’infraroig de la fotografia, que permetrà destriar entre els arbres foliats i defoliats.
El bosc de Bellver
El mapa que ens acompanya és el resultat d’aplicar aquesta combinació de tècniques sobre el bosc de Bellver. En primer terme, observam el castell i un sector important del bosc on la vegetació presenta diferents matisos de verd juntament amb variacions en la densitat de l’arbrat i algunes clarianes. Seguidament, dirigim la mirada al petit requadre, on un canvi d’escala permet identificar els arbres individualment.
Al requadre, l’arbrat foliat apareix representat en color vermell, mentre que en tonalitats fosques apareix dibuixat l’arbrat esmorteït o mort. Sobre aquest darrer es poden observar uns puntets de color groc formats a partir d’una selecció de polsos làser que compleixen la doble regla de la tècnica utilitzada: presència d’arbrat i absència de vegetació foliada.
Un cop fitat l’arbrat esmorteït, bé siguin ullastres afectats per Xylella, alzines perforades pel banyarriquer o pins afectats pel Tomicus, es podrà generar una cartografia provisional i validar-la amb el treball de camp.
Per acabar, observam com l’anècdota dels polsos làser confonent l’estructura ramificada del pal i l’eixàrcia dels velers amb arbrat ens ha possibilitat identificar arbrat esmorteït. En moltes ocasions, els entrebancs es poden convertir en oportunitats, es qüestió d’aplicar una mirada calidoscòpica i confiar a trobar Wally.