El decret de protecció de la posidònia estableix que els titulars d’autoritzacions d’abocament a la mar per conducció o emissari submarí han de remetre anualment a la Direcció General d’Ordenació del Territori els resultats dels controls de seguiment previstos en l’autorització, i que aquests resultats s’han de remetre, igualment, al Comitè Posidònia perquè els conegui. Estableix també que si a partir dels resultats es pot inferir una afecció a la praderia de posidònia provinent d’un abocament, la Direcció General d’Ordenació del Territori, d’ofici o per sol·licitud de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, ha de requerir al titular de l’abocament que efectuï les millores necessàries en el tractament de l’efluent per minimitzar-ne l’impacte.
Destrucció i degradació: les conseqüències del fondeig i la contaminació sobre la posidònia a la badia de Sóller
L'any passat es detectaren prop de 5.700 casos de maniobres amb àncora i cadena sobre aquesta praderia
PalmaLa badia de Sóller és una de les que presenten més impactes en la posidònia de les Balears a causa dels fondejos i els abocaments d'aigües residuals. Per això, i aprofitant la sensibilitat i preocupació de socis i simpatitzants del GOB a Sóller, el passat 20 d'agost es va fer una immersió amb dos equips de bussejadors, que varen documentar l'estat de les praderies per poder mostrar l'impacte sobre aquests ecosistemes.
A més del vídeo, el GOB ha donat dades concretes de l'any passat i ha explicat que es detectaren prop de 5.700 casos de fondeig amb àncora o cadena sobre aquestes aigües, que varen afectar molt les plantes de posidònia. Tot i que els darrers anys el percentatge d'embarcacions que duen a terme aquesta pràctica està disminuint, segons ha explicat el GOB en un comunicat, el nombre de casos continua sent molt alt.
Així mateix, l'organització ecologista SOS Posidònia sosté la teoria que les xifres oficials no representen la realitat i que el nombre real està bastant per damunt, ja que "el servei de vigilància no dona l'abast". D'altra banda, el nombre d’actes iniciades pels agents de Medi Ambient fou de 71, una xifra que suposa una ràtio d’una denúncia per cada 81 casos (un 1,24%) detectats pel servei de vigilància.
69 milions de metres cúbics d'aigua abocada
Pel que fa als abocaments, a les Balears hi ha 143 depuradores d’aigües residuals, de gestió pública o privada, 33 de les quals aboquen a la mar les aigües tractades a través d’emissaris. Es calcula que el volum d’aigua abocada se situa entorn dels 69 milions de metres cúbics, un terç dels quals prové d’estacions que només disposen de tractament secundari.
Un dels exemples que posa l'organització és la mateixa depuradora de Sóller que, encara que disposa de tractaments addicionals al secundari, continua rebent les queixes dels agricultors sobre la qualitat de l’aigua que reben. Precisament, el mes d'agost es varen fer analítiques i els resultats evidenciaven el dèficit en la qualitat del tractament, probablement a causa d’haver-se sobrepassat la capacitat de l’estació durant les setmanes de màxima pressió humana. Des de l'entitat asseguren que és probable que aquesta situació també es produeixi a altres depuradores, que, sobre el paper, "haurien de depurar per damunt del tractament secundari".
Encara que aquest és un problema global que es pot trobar a moltes zones de les Balears, en el cas de la badia de Sóller el GOB reclama al Govern que faci un major control "sobre el fondeig il·legal que està degradant la praderia de posidònia" i que es facin les obres necessàries per reutilitzar agràriament totes les aigües tractades, clausurar l’emissari i deixar d’abocar a la mar.