'Salut sense plàstic' vol servir perquè s'apliquin normatives que protegeixin el medi i la salut humana desplastificant els aliments i que des de les administracions es faci una tasca de precaució i d'accés informatiu. Per això, cal que s'inverteixi en recerca sobre els efectes d'aquests contaminants sobre la salut de les persones i els ecosistemes. Per tot això tenen una pàgina web per signar a favor d'aquestes reivindicacions.
Detecten 21 derivats plàstics diferents a l'orina de Pau Debon, Mariona Caldentey i Sílvia Abril
La fundació Rezero analitza mostres de 20 personalitats de les Balears i de Catalunya en el marc d'una campanya de divulgació
PalmaQuè tenen en comú el pintor Miquel Barceló, el cantant Pau Debon, la futbolista Mariona Caldentey i la portaveu del GOB, Margalida Ramis? Doncs que a l'orina de tots quatre s'hi han detectat 21 tipus de substàncies derivades del plàstic. Ho han descobert arran d'un projecte de Rezero - Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum, emmarcat en la campanya 'Salut sense plàstic', que han presentat aquest dimecres simultàniament a Palma i Barcelona. El cos humà expulsa aquests compostos, però, tot i això, estar-hi exposat contínuament pot arribar a causar diabetis, infertilitat i hipotiroïdisme.
Rezero ha cercat el suport de 20 persones influents dels àmbits de la cultura, la ciència, l'esport, l'ecologisme, la salut i la política de les Balears i Catalunya per fer visible el problema dels plàstics. Els participants, entre els quals també figuren l'actor manacorí Toni Gomila, la investigadora marina Salud Deudero, la cantant i presentadora Victoria Maldi, el catedràtic de Salut Pública de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Antoni Aguiló, el biòleg i fotògraf de National Geographic Manu San Félix i el metge epidemiòleg Maties Torrent varen aportar una mostra de la seva orina perquè s'examinàs. L'Institut Noruec de Salut Pública, un "referent en l'estudi d'aquestes substàncies en mostres humanes", segons Rezero, es va fer càrrec de l'anàlisi. I els resultats són molt clars: dels 27 compostos estudiats al laboratori, se n'han detectat una mitjana de 21,3 per individu.
La contaminació plàstica en els humans es deu a diversos motius, però Rezero destaca els que tenen relació amb el model de consum de productes d'un sol ús, o sigui, els envasos de plàstic que feim servir per guardar el menjar i que s'utilitzen massa sovint. Això suposa una exposició continuada i involuntària que afecta tota la societat. "Si totes aquestes persones han donat positiu en aquestes substàncies, probablement la resta de la població les tingui", assenyalen fonts de Rezero.
La campanya, a més, compta amb l'assessorament i la supervisió científica de l'equip del Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer (GRECMC) de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel doctor Miquel Porta, metge i catedràtic de salut pública. Pel que fa a Catalunya, també hi han participat el mateix Porta, l'actriu Sílvia Abril, el meteoròleg Francesc Mauri, la doctora en Medicina i Cirurgia Elena Carreras, la il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell, el músic de La Pegatina Rubén Sierra, l'artista Marcel·lí Antúnez, el músic Halldór Mar i l'instagramer Joan Grivé.
Alteracions sexuals i parts prematurs
Entre els compostos examinats hi ha els ftalats, que són substàncies químiques artificials que s'utilitzen per incrementar la flexibilitat i l'elasticitat dels plàstics. Segons es desprèn de l'estudi de Rezero, estan molt presents en la nostra vida a través dels envasos, les joguines, els teixits i els cosmètics. En tots els participants s'han detectat els tipus de 15 ftalats que es varen analitzar. I entre els desequilibris que poden causar en l'organsime hi ha el deteriorament de la qualitat del semen, l'alteració dels nivells d'hormones sexuals, parts prematurs, al·lèrgies, obesitat o creixement de les cèl·lules canceroses.
L'altra substància estudiada en el laboratori són els fenols, que serveixen per donar forma i resistència als plàstics. Es poden trobar en les ampolles, envasos de precuinats i carmanyoles de plàstic, però també en les llaunes de conserves. Cinc dels 12 fenols analitzats (metilparabè, etilparabè, bisfenol A, oxibenzona i triclosan) s'han detectat en tots i cadascun dels 20 participants, mentre que tres dels compostos (els bisfenols F, B i AF) no s'han detectat en cap dels 20 participants. Els altres quatre fenols s'han detectat en alguns però no en tots els participants. Rezero recorda que hi ha estudis on es demostra que els fenols augmenten el risc de patir diabetis, malalties cardiovasculars i càncer de pròstata.