Detinguts dos arqueòlegs de la Selva per fer passar pedres de riu per fòssils de dinosaure

BarcelonaRecollien pedres i còdols dels rius i rieres de la vora de casa seva i els manipulaven per fer-los passar per fòssils de dinosaure, destrals, braçalets o puntes de fletxes del neolític, que després venien a internet. Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest 24 d'agost dos homes, de 29 i 35 anys, veïns d'Amer (Selva), com a presumptes autors d'un delicte continuat d'estafa i contra el patrimoni històric, segons informa el cos a través d'un comunicat. A banda de falsificar material, durant la investigació es va comprovar que els detinguts haurien espoliat durant els últims anys –de forma sistemàtica i intensiva– diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats Béns Culturals d'Interès Nacional a Catalunya i Andorra.

Els detinguts tenien formació universitària en geologia i arqueologia, i tots els indicis apunten que la seva formació acadèmica els hauria permès participar en excavacions als jaciments afectats de manera legal i oficial. Un cop arribaven als jaciments, els dos arqueòlegs detectaven els objectes del seu interès, marcaven els punts de geolocalització i després consumaven l'espoli.

A banda, disposaven d'un taller on elaboraven els materials. Al taller els Mossos hi van trobar una mola mecànica i nombrosos còdols a punt de polir, que els detinguts treballaven fins a atorgar-hi característiques semblants a estris utilitzats fa uns set mil anys. També adquirien articles de pedra de caràcter etnològic, d'època moderna o contemporània i d'origen africà, que més endavant venien per internet com a material arqueològic d'època neolítica i amb origen en jaciments catalans i andorrans.

A casa d'un dels dos detinguts es va intervenir una gran quantitat de material arqueològic, fòssils, suports informàtics, documentació i un detector de metalls, entre altres objectes. També s'hi van trobar unes quantes prestatgeries que emmagatzemaven centenars de peces, majoritàriament paleontològiques, amb unes fitxes arxivístiques on s'indicava l'emplaçament original de l'objecte i la data de descoberta i recollida.

Els Mossos busquen les víctimes de l'estafa

La investigació continua oberta per identificar el nombre final de víctimes de l'estafa i el destí del material. També es treballa per investigar la procedència del material espoliat, que podria ser de jaciments que es concentrarien al nord de la comarca del Pallars Jussà, a la zona del municipi d'Amer i en altres punts de Catalunya. Els dos detinguts van quedar en llibertat després de declarar davant dels Mossos amb l'obligatorietat de presentar-se davant del jutjat que instrueix el cas quan siguin requerits.

Les detencions són el resultat d'una investigació iniciada a finals del desembre del 2016. Els agents de la unitat central de Patrimoni Històric dels Mossos van detectar que hi havia una empresa amb una activitat molt intensa que tenia a la venda productes molt variats, entre els quals destacaven fòssils de dinosaures i d'invertebrats, així com destrals, braçalets i puntes de fletxes procedents de jaciments catalans i andorrans. Com que la llei declara aquests objectes com un domini públic –és a dir, són propietat de l'administració malgrat que estiguin en propietats privades–, el departament de Cultura de la Generalitat i el ministeri de Cultura d'Andorra van presentar una denúncia cadascun a Catalunya i a Andorra respectivament, ja que se sospitava que hi havia hagut espolis al seu territori.

Els Mossos recorden que, en cas de troballa de restes arqueològiques, no es poden recollir i s'ha de comunicar a les administracions competents perquè ho facin amb metodologia arqueològica. Pel delicte d'espoli, el Codi Penal preveu penes de presó de fins a tres anys (en aquest cas, en la meitat superior en grau) i pel d'estafa fins a sis anys.