Turisme

Deu anys dels búnquers del Trenc: de néixer per a la guerra a ser un espai de poesia

Els nius de metralladora es varen convertir fa una dècada en un dels símbols més icònics de Mallorca

Un dels vuit búnquers pintat de blanc i amb una frase del poema de Costa i Llobera
2 min

CamposEl primer que surt a Google i a les xarxes socials quan se cerca informació sobre la platja del Trenc són fotografies dels icònics nius de metralladora. Enguany fa una dècada que varen deixar de ser grisos perquè el col·lectiu d'artistes urbans Boa Mistura els va convertir en Paratges de Pau. Amb un parell de passades de pintura blanca i frases del poema 'Cala Gentil' de Miquel Costa i Llobera, el grup artístic va pintar poesia damunt guerra i va canviar completament el significat de les vuit edificacions de formigó que ja havien sofert altres intervencions artístiques (grafitis) –es varen construir durant la Segona Guerra Mundial per protegir la costa sud-est de Mallorca, però no es varen arribar a emprar mai i estan repartides entre la platja de la Ràpita i el Trenc.

La iniciativa va sorgir d'una reunió per planificar el programa d'Art Nit Campos l'any 2014. Els coordinadors de la festa varen pensar que podrien dur a terme una acció que "no només tingués repercussió a Campos, sinó també a la resta de l'illa", explica un dels organitzadors d'Art Nit, Andreu Mas. D'aquesta manera, varen escriure a l'equip multidisciplinari de Madrid per posar-se en contacte amb ells i comentar-los el projecte.

"Teníem pànic d'intervenir al Trenc perquè és un espai molt sensible", confessa Mas. Tot i que el grup d'artistes sol fer projectes internacionals on els colors en són els protagonistes, destaca que "varen tenir molta consciència i un tacte brutal amb l'espai on intervenien" i que varen ser "un col·lectiu ideal per dur a terme aquesta proposta". "Una de les seves motivacions més grans va ser intervenir a un edifici militar. Varen cercar un poema que xerràs de la costa mediterrània, varen reflectir amb el color blanc la calç i varen deixar les lletres sense pintar perquè s'hi poguessin apreciar les intervencions artístiques que s'havien fet abans de pintar-los. Varen fer una actuació tan integrada dins la platja que la varen millorar", afegeix.

Dos homes que començaven a pintar un búnquer

Ni els organitzadors ni els voluntaris s'esperaven que aquesta iniciativa podria marcar un abans i un després en la història de la platja. De fet, Ramon Juan, un campaner que va ajudar a pintar els nius de metralladora defineix el resultat de "sorpresa" per a ell i tothom. "De fet, jo mai m'havia fixat en els nius de metralladora quan encara no estaven pintats. Vaig pensar 'segur que hi haurà algú que dirà que destruïm una cosa que és històrica' però al final la reacció va ser tot el contrari. Ara és un atractiu més de tota aquella zona perquè vas a la platja i a més et pots fer una foto simpàtica", conta.

A més, moltes persones es varen involucrar en la proposta. "La gent ens veia damunt la platja, ens demanava què hi fèiem i s'hi afegien", recorda Juan. No només s'hi varen sumar persones que anaven a nedar al Trenc, sinó que alguns restaurants i bars dels municipis veïns cuinaven per als artistes i voluntaris que dinaven tots junts a la platja. "Ens feien fideuada i dinàvem allà. Va ser un projecte col·laboratiu i una experiència brutal", sentencia Mas.

stats