Les deu claus del pla pilot d’elecció de llengua a les aules

PalmaEl pla pilot d’elecció de llengua de la Conselleria d’Educació de les Balears arribarà a les aules el curs vinent. El projecte, fruit de l’acord entre el PP i Vox, per aprovar els pressupostos autonòmics de 2024, no agrada a la major part de la comunitat educativa i el teixit cultural, que el considera un atac a l’escola en català. Tot en un moment en què la competència lingüística dels alumnes està en clar declivi. Malgrat tot, amb aquest pla, que és voluntari, Educació es fixa l’objectiu d’assegurar el coneixement de les dues llengües oficials. Al projecte pilot i a l’elecció de llengua al primer ensenyament s’hi destinaran fins a 20 milions d’euros per aplicar-los durant el primer trimestre del curs 2024-2025. Amb això es podrien construir centres o abaixar les ràtios a les aules, dues de les principals necessitats que té el sistema d’ensenyament balear, denuncia la comunitat educativa.

Què és el pla pilot?

Una iniciativa que segregarà l’alumnat en funció de la llengua d’estudi

El pla pilot és un projecte en el qual els centres de Primària que hi participin hauran d’oferir als alumnes la possibilitat de fer Coneixement del Medi i Matemàtiques en català o castellà. En el cas de Secundària, les famílies podran triar la llengua vehicular de Matemàtiques i de Geografia i Història i, després, en una assignatura d’àmbit cientific i tecnològic: Biologia i Geologia, Física i Química o Tecnologia. Educació ha reiterat que es garantirà que un mínim del 50% del total d’hores de classe es faci en català i es compleixi el Decret de mínims de 1997. El pla durarà tres cursos. Just abans de començar a aplicar-lo, la Conselleria estudiarà el nivell lingüístic de l’alumnat participant. Al cap de tres anys, tornarà a examinar els mateixos joves per comprovar com ha variat la seva competència tant en castellà com en català. 

Quan s’aplicarà?

Durant tres cursos acadèmics, tant a Primària com a Secundària

El pla s’aplicarà a partir del curs 2024-2025 als centres d’Educació Primària que ho sol·licitin, a segon i tercer cicle, i s’estendrà fins al 2026-2027. El curs 2025-2026 s’iniciarà als centres d’ESO i durarà fins al curs 2027-2028. Educació encara no ha obert el termini d’adhesió per al curs vinent. En el cas dels centres de Secundària, les dates per apuntar-s’hi es publicaran el primer trimestre del curs 2025-2026. La Conselleria remarca que s’ha de garantir que els alumnes que comencin el pla hi continuïn durant tot el temps de vigència, sempre que continuïn escolaritzats al mateix centre.

Quins són els requisits?

Tenir els espais necessaris per segregar els grups i un mínim d’alumnes

Els centres hauran de complir tres condicions. En primer lloc, tenir les instal·lacions idònies (és a dir, amb espais suficients) per poder segregar els alumnes segons la llengua en què estudiïn. També caldrà que adeqüin les mesures organitzatives i metodològiques al pla. Ara bé, el requisit més important és que hauran de garantir que el mínim d’alumnes participants sigui del 20% dels matriculats als diferents cursos i etapes. Si es tracta d’un grup reduït, bastaran cinc alumnes. 

Qui decideix participar-hi?

El claustre i el consell escolar, però només si l’equip directiu vol

Complir els requisits serà necessari, però abans caldrà superar altres esglaons. El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha assegurat que als centres públics són els equips directius els que tenen la potestat per decidir si duen, o no, a claustre la possibilitat d’implantar el pla. Així, l’equip directiu, si vol, ho proposarà al claustre, que hi haurà de donar el vistiplau. I després es votarà al consell escolar del centre, que l’hauria d’aprovar per majoria de dos terços. En aquest context, podria ser que alguns centres no hi vulguin participar, però part de les famílies ho exigeixin. Aquest fet pot desembocar en tensió i divisió entre el claustre i els pares, o fins i tot entre els docents. Vera, però, ha dit que participar en el pla és un dret que tenen els centres, no les famílies. En el cas de l’escola concertada, el procediment d’adhesió serà més senzill: la titularitat informarà de la voluntat d’aplicar-lo el claustre i el consell escolar, però no es votarà.

Hi ha espais als centres?

La construcció d’escoles no ha crescut al mateix ritme que l’alumnat

La majoria d’escoles i instituts de les Balears no tenen espai per segregar grups. La construcció de centres educatius no s’ha incrementat al mateix ritme que l’alumnat. Això s’ha traduït en ràtios elevades o en la conversió d’aules especials (laboratori o biblioteca, per exemple) en ordinàries. I sobretot, en centres com l’IES Sineu, dissenyat per a 600 alumnes, però que en té matriculats prop de 1.100. En temps de pandèmia, per garantir les mesures sanitàries, els centres varen habilitar espais de docència a passadissos, gimnasos o laboratoris perquè no tenien aules suficients per separar els grups. Si depèn del requisit d’espai, són pocs els centres que podran aplicar el pla pilot.

Què diu la comunitat educativa?

Més de 200 centres, sindicats i entitats han dit que ‘la llengua no es toca’

Els sindicats, les famílies i els directors (majoritàriament de l’escola pública) han mostrat el seu rebuig al pla. De fet, en el marc de la campanya ‘La llengua no es toca’, els claustres de més de 200 centres, entitats i associacions s’han fotografiat per donar suport a l’escola en català. La comunitat s’ha articulat al voltant de moviments com la Xarxa Educativa per la Llengua, que ha elaborat decàlegs perquè els docents expliquin als pares els beneficis d’aprendre en català. També s’han distribuït decàlegs per informar els pares sobre els beneficis del model lingüístic vigent.

Què ha fet l’OCB?

Ha anunciat que emprendrà mesures legals per paralitzar-ne l’aplicació

L’Obra Cultural Balear (OCB), tan ràpid com s’han conegut els primers detalls del pla pilot, ha anunciat que emprendrà mesures legals i que en demanarà la suspensió cautelar, per evitar que entri en vigor el curs vinent. L’entitat considera que el pla pilot “no s’ajusta al marc legal actual, ja que pretén separar els alumnes per raó de llengua”. D’altra banda, apunta que va en contra del model lingüístic dels darrers 25 anys, que “ha demostrat ser un factor d’èxit del nostre sistema educatiu”. L’OCB també assegura que el pla vulnera el Decret de mínims, perquè no respecta les matèries que per llei s’han d’impartir en llengua catalana.

Hi està d’acord l’espanyolisme?

Plis i Hablamos Español el critiquen, però Vox està satisfet

La proposta del conseller Vera no genera simpaties entre les entitats espanyolistes Plis i Hablamos Español, que consideren que ha incomplert els plantejaments pactats amb Vox i demanen a Educació que rectifiqui i permeti als pares triar la llengua en les assignatures no lingüístiques. Ara bé, Vox celebra la primera proposta que ha fet la Conselleria i considera que permetrà impartir les assignatures acordades en castellà o en català, tal com les dues formacions van tancar el mes de novembre passat, en el marc de la negociació per aprovar els pressupostos autonòmics de 2024.

Què en diu la concertada?

Les cooperatives no ho veuen clar, però Escola Catòlica no es pronuncia

A diferència de l’escola pública, que acostuma a actuar en bloc pel que fa a qüestions lingüístiques, la concertada sol estar dividida, com passa ara. La Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB), que representa una dotzena de centres, considera que el pla pilot no era necessari. De fet, un dels trets d’identitat de les cooperatives d’ensenyament sostingudes amb fons públics és la defensa de la llengua catalana. Fonts d’UCTAIB asseguren que molt probablement cap de les seves escoles donarà suport al pla. En canvi, la patronal Escola Catòlica i l’Associació de Centres d’Ensenyament de les Balears (Ceceib) mostren una postura més ambigua. Insisteixen a defensar la llibertat dels centres que representen perquè decideixin què volen fer. Ara bé, tots els centres concertats saben que sumar-se al pla els podria suposar rebre uns recursos que fa anys que reivindiquen, per equipar-se a la pública.

Pública i concertada, d’acord?

La primera creu que el pla pilot s’ha fet a mida per satisfer la segona

L’escola pública mira amb molt de recel el que decideixi fer la concertada en relació amb el pla pilot. Són molts els centres consultats que veuen que els 20 milions pressupostats per aplicar la segregació lingüística l’any 2024 aniran a parar pràcticament del tot als centres concertats. De fet, és molt més fàcil, pel que fa al procediment, que un d’aquests centres s’afegeixi al pla. Ho decideix la titularitat i ja basta. Els públics, en canvi, han de superar més tràmits. Sigui com sigui, hi ha la idea estesa entre la comunitat educativa que el pla pilot s’ha fet a mida per dotar de recursos l’escola concertada, en el marc de l’aposta que ha fet el Govern per aquest model educatiu, amb la creació d’una direcció general de centres concertats.