Les deu claus de la proposta de llei educativa
Més enllà de la polèmica sobre la llengua, la conselleria de Martí March recull en el primer esborrany de la norma mesures com el reforç de la direcció dels centres o la creació d’un Institut d’Estudis Artístics Superiors
PalmaEl Govern balear va assumir les competències d’educació el 1998. Ara, més de 20 anys després, la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca presenta una primera proposta de llei educativa pròpia, que es preveu aprovar l’estiu del 2021. L’avantprojecte aposta per una major autonomia dels centres i reforçar-ne la direcció, entre altres mesures. Com a objectiu a llarg termini, l’Executiu preveu també la creació d’un Institut d’Ensenyaments Artístics Superiors i la redacció de l’estatut de la funció docent.
Cap a la gratuïtat de l’etapa 0-3 anys
Amb la llei educativa balear el Govern es marca com a fita universalitzar i fer gratuïta progressivament l’etapa educativa de 0 a 3 anys. A més, preveu que els centres públics i privats de primer cicle d’Educació Infantil que compleixin les condicions legals puguin rebre ajudes econòmiques.
Una FP coordinada amb els sectors públic i privat
L’esborrany recull la necessitat de promoure la Formació Professional, “adaptada al teixit productiu de les Balears i en col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials”. Així, la Conselleria es compromet a promoure convenis de col·laboració amb “entitats, cambres de comerç i associacions empresarials per promocionar l’FP dual” i fer un “ús eficient dels recursos públics i privats”.
Més participació de la comunitat educativa
Una de les grans apostes de la llei és potenciar la participació dels sectors educatius, amb la creació de sis meses específiques: la mesa sectorial d’educació; la de diàleg permanent amb els directors i les associacions de directors; la de l’ensenyament privat concertat; la de diàleg permanent amb les famílies de l’alumnat; la dels docents i la de l’alumnat. També es volen fomentar les associacions d’alumnes com a eina per exercir els seus drets i deures.
El Projecte Educatiu del Centre, font d’autonomia
A l’avantprojecte es garanteix l’autonomia pedagògica, de gestió del personal, dels recursos materials i econòmics i d’organització dels centres públics. El Projecte Educatiu del Centre (PEC) aspira a ser la materialització d’aquesta independència, un document a l’abast de tothom que reflecteixi la identitat i els objectius educatius dels centres, entre altres aspectes.
Reforçament de la direcció i reducció de la burocràcia
La Conselleria vol reforçar la direcció dels centres, i l’avantprojecte dedica un capítol en exclusiva a aquesta figura, que té com a funcions principals representar i dirigir la comunitat escolar, així com establir-ne la línia pedagògica i la gestió. A més, per tal de fomentar el lideratge de les direccions, el Govern es compromet a reduir la seva càrrega burocràtica. Quant a l’accés al càrrec, el text destaca el fet que ser professor del centre es valorarà com a mèrit i no com a requisit.
Sistema d’avaluació educativa a diferents nivells
L’esborrany fa una anàlisi de com ha de ser l’avaluació del sistema educatiu per tal de mantenir, millorar o modificar les pràctiques i polítiques educatives. En aquest sentit, obliga a fer un examen, com a mínim a cinc àmbits: avaluació del rendiment educatiu, dels centres (interna i externa), de la pràctica docent, de la funció directiva i dels programes i serveis. Per normativa, queda prohibit utilitzar els resultats per establir-ne rànquings.
Noves direccions territorials de Menorca i Pitiüses
Educació determina a la seva proposta de llei que “s’han de constituir” dues noves direccions territorials: la de Menorca i la d’Eivissa i Formentera, les quals dependran del conseller competent en aquesta matèria. L’administració autonòmica les dotarà amb l’estructura, el personal i el pressupost necessaris per al seu funcionament.
Creació d’un Institut d’Ensenyaments Artístics
El Govern marca un termini de tres anys des de l’entrada en vigor de la llei per crear un Institut d’Ensenyaments Artístics Superiors. Amb aquest ens es vol aconseguir “la màxima eficiència en la gestió del conjunt de centres públics d’estudis artístics superiors dels quals és titular la comunitat autònoma”.
Aprovació de l’estatut de la funció docent
En aquest cas, el Govern es dona un període de sis anys per regular tot allò que fa referència als drets i deures del professorat per tal d’aprovar l’estatut de la funció docent.
Augment del finançament fins a un 5% del PIB
Incrementar els recursos destinats al sistema educatiu és un requisit prioritari per a la Conselleria, per assolir els objectius exposats a l’esborrany. Prenent com a referència “els països més desenvolupats de la Unió Europea” en matèria d’ensenyament, el text marca com a meta -en els propers vuit anys- incrementar la despesa educativa fins a arribar al 5% del Producte Interior Brut de les Balears.
