Deu frases 'de cunyat' que hauràs de sentir aquest Nadal i com combatre-les

PalmaEl cunyadisme és el fenomen d’opinar amb excessiva confiança sobre temes complexos sense tenir-ne prou coneixement, i es fa especialment present durant les trobades nadalenques, quan ens reunim amb familiars que fa temps que no veim. Aquest Nadal, el diari ARA Balears et proporciona les eines per afrontar aquestes converses amb informació rigorosa i contrastada, perquè les opinions ben fonamentades siguin les protagonistes a taula.

“Aquí xerram en balear, no en català"

Ni llengua balear, ni llengo com pretén la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà, perquè científicament és un dialecte, la qual cosa no té res d’indigne, ni de pejoratiu. Ni de bon tros 'llengües' en plural, com fa uns dies ha proposat la ultradreta per modificar l’Estatut, perquè només és una. I no és balear, perquè ningú no li diu així a les Illes, a l’idioma que parla. Ni està reconegut per la Reial Acadèmia Espanyola, perquè la seva definició és de ‘varietat del català’, i fa gairebé mig segle que així ho avalaren el seu president i una vintena d’acadèmics més, dels més il·lustres, entre els quals, dos premis Nobel.

Alguns asseguren que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) va reconèixer el balear com a llengua, però el que diu el Diccionario d’aquesta entitat, aquesta sí reial des de la creació, el 1713, és exactament el contrari: “Balear (Del lat. Balearis). Variedad de la lengua catalana que se habla en las Islas Baleares”. 

"Els joves no compren pisos perquè només surten de festa"

La realitat és ben diferent. De fet, el preu de l'habitatge ha augmentat tant en els darrers anys que actualment els joves de l'Arxipèlag necessiten més que tot el seu sou per llogar un habitatge, concretament el 108,1%, segons l'informe del segon semestre de 2002 de l'Observatori d'Emancipació de les Illes. De fet, les dades no milloren en excés si volen comprar un pis amb hipoteca, ja que haurien de dedicar-hi el 99,8% d'un sou mitjà fixat en 13.000 euros anuals; 1.080 euros al mes.

En aquest cas, els factors determinants segons els estudis duits a terme pel Consell de Joventut de les Balears no tenen res a veure amb la festa ni amb els costos de l'oci de la població jove de l'Arxipèlag. La insularitat, la precarietat i un model econòmic lligat al turisme són els punts determinants que fan que els més joves no puguin accedir a tenir un habitatge en propietat.

“El turisme ens dona feina, no l'hauríem de limitar!"

El turisme és realment qui limita el camí cap a un futur més equilibrat, diversificat i just. Els recursos naturals, la qualitat de vida, els salaris –cada cop més baixos respecte del cost de la vida– i fins i tot la mateixa experiència turística se n’han ressentit, però a l’hora de trobar alternatives poc s’ha fet fins avui més enllà d’un diagnòstic que ha generat prou consens.

En aquests moments, és la més adient per a les Balears, atès que estimula l’activació de palanques d’eficiència, innovació i sostenibilitat que són, atès l’estadi de desenvolupament en què es troben les Balears, essencials per mantenir vives les nostres aspiracions de progrés i benestar. Per tant, la limitació del turisme és clau per garantir tant l'estil i el nivell de vida dels residents a l'Arxipèlag com per progressar cap a un futur econòmic més estable i menys depenent de temporades i factors externs que poden marcar l'arribada de turistes.

"Els illencs volen estudiar en castellà, però aquí els imposen el català"

Enguany les famílies que matriculaven els seus fills per primer cop han tingut l'oportunitat de triar la llengua amb la qual volien escolaritzar els seus infants i la realitat ha estat molt diferent d'aquesta afirmació de 'cunyat' que assegura que a les Balears quasi tothom vol estudiar en castellà, però que les administracions i les escoles li imposen el català. De fet, La majoria de les famílies (83%) han decidit escolaritzar els fills en català a tres anys el curs 2024-2025. A més, hi ha molts centres en els quals tothom ha triat català. Són 147 escoles (el 43,75%), entre públiques i concertades, a les quals tots els alumnes s'han escolaritzat en la llengua pròpia. D'aquestes, 97 són públiques (el 66%) i 50, concertades. També hi ha molts de centres on el nombre d'alumnes que han optat pel castellà no és superior a tres.

Un altre dels elements que desmunta l'afirmació que assegura que les famílies volen l'educació en castellà és el Pla pilot de segregació lingüística, que ha tingut una adhesió inferior a l'esperada per tota la comunitat educativa. Només s'hi han sumat 11 escoles i totes elles són concertades. Aquestes signifiquen el 3,24% del total de 339 centres de Primària (117 de privats i concertats, i 222 de públics) que hi ha a les Balears. 

“El canvi climàtic és un negoci, abans també hi havia onades de calor i ningú es queixava”

La crisi climàtica ja és una realitat que afecta les Balears. L’augment de la temperatura durant les darreres dècades ha fet que la transició entre l’hivern i l’estiu sigui més abrupta ara que fa 40 anys, segons dades del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears (LINCC-UIB). L’arribada de noves malalties que es transmeten a través de les picades d’insectes o la pèrdua de la biodiversitat són altres exemples d’un escenari que s’agreujarà els pròxims anys.

Un altre dels grans afectats pel canvi climàtic a l'Arxipèlag són les collites i la pesca. La reducció de les precipitacions i l’augment de la temperatura han provocat grans pèrdues tant en el sector pesquer com en l'agricultor. Aquests efectes perjudiquen també altres sectors com el ramader (que no tenen menjar) o els consumidors de peix, ja que moltes espècies que abans nedaven a la mar Balear han fugit per l'increment de la temperatura de l'aigua.

"Jo no som masclista, ajud amb les feines de casa"

Vivim en una societat patriarcal. El masclisme ha suavitzat les formes per adaptar-se als nous temps i, en el fons, tots som còmplices d'un sistema que perpetua aquestes actituds. Al costat de nous models masculins conviuen actituds molt masclistes. De fet, la vida quotidiana és plena del que s'anomena micromasclisme, actituds gairebé imperceptibles que hem acceptat com a normals. El simple fet de considerar que fer feines a casa fa que no siguis masclista és un pensament masclista en si mateix, ja que inconscient (o conscientment) assimiles que les tasques de la casa són responsabilitat de la dona i com a home l'estàs ajudant amb "la seva feina".

"Els ocupes són el problema de l'habitatge"

No s'ha de restar importància al fenomen ocupa i els efectes que té en el món de l'habitatge, però sí a la magnitud que se li dona com a problema que dificulta l'accés a l'habitatge. De fet, els processos possessoris per ocupació il·legal d'habitatge es van reduir un 18,8% el 2023 respecte de l'any anterior, amb 2.261 procediments verbals. Així que, sobre el total de 26,6 milions d'habitatges de l'Estat, és més probable patir un incendi a casa que no tenir-hi ocupes.

“Amb tanta posidònia, no es pot ni nedar!”

La posidònia oceànica de les Balears captura a l'any, de mitjana, un 7% de les emissions de CO₂ de l'Arxipèlag, però el seu valor més destacat s'amaga en el subsol. De fet, la praderia de posidònia reté una mitjana de 61 tones de carboni per hectàrea només en els primers 30 centímetres de sòl.

La praderia de posidònia és un embornal molt potent de carboni. De fet, és l'espècie que té més capacitat de retenció, ja que es tracta d'una planta molt productiva i té una gran habilitat per capturar partícules riques en carboni suspeses en l'aigua. Per tant, la seva presència a les platges i la mar Balear és imprescindible per garantir i ajudar a protegir la flora i fauna de les Illes Balears, l'aigua de la mar i tot l'entorn marí.

"Consumir menjar ecològic no val la pena, surt molt car i és el mateix"

Qui compra els aliments ecològics en una cooperativa de consum no ho fa per una qüestió de preu, però ben bé podria fer-ho. Un estudi trenca el mite que comprar aquests tipus d'aliments surti molt més car. De fet, la despesa setmanal acaba sent la mateixa (33,61 euros) i al cap de l'any un usuari que compra menjar ecològic gasta 1.752,54 euros en aliments, mentre que el consumidor habitual de supermercats normals en gasta 1.752,10.

"Els migrants venen a llevar-nos la feina"

Malgrat les alarmes de la dreta i la ultradreta sobre l'arribada de migrants, la qüestió és que sobre ells recau bona part del pes del mercat laboral i de l'economia de les Balears. Un dels elements clau per entendre el pes dels migrants en el mercat laboral illenc és que generalment tenen feines a sectors amb moltes dificultats de ser coberts, com l'agricultura, l'hostaleria i la construcció. També hi ha una presència significativa de migrants a l'agricultura i encarregant-se de les cures de persones grans o depenents. L'expert en migració, Ismael Gálvez, ja va explicar a l'ARA Balears que "aquestes àrees depenen de mà d'obra migrant i no es pot argumentar que lleven el treball als ciutadans d'aquí".

Amb tot, podem assegurar que l'economia de les Illes Balears no se sostindria sense els migrants, que durant aquest 2024 va suposar un 22,3% del total dels afiliats a la Seguretat Social.