Un de cada deu illencs es medica per ansietat i depressió; 36.000 començaren l'any passat

PalmaEls efectes de la pandèmia en la salut mental no només s’han fet evidents en l’increment de la demanda d’atenció al sistema sanitari, sinó també en el consum de psicofàrmacs per tractar els trastorns d’ansietat i la depressió. El 2021, al voltant de 180.000 illencs varen rebre almenys un envàs d’ansiolítics, antidepressius o els dos medicaments a la vegada. És a dir, un 15% de la població de les Illes Balears es va medicar amb aquests psicofàrmacs. L’augment de les prescripcions respecte del 2020 és molt important: devers 36.000 illencs més començaren a medicar-se l’any passat. Segons la Conselleria de Salut, en el cas dels ansiolítics, fins a 140.449 illencs en varen rebre un pot com a mínim, i en el cas dels antidepressius, varen ser 113.091 persones. Cal tenir en compte que aproximadament un 65% dels que prengueren antidepressius a la vegada consumiren ansiolítics.

El psiquiatre i coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, qualifica de “brutal” aquest increment de la prescripció de fàrmacs. No obstant això, apunta que el nombre d’envasos receptats ha davallat: el 2021 s’administraren al voltant de 63.000 envasos d’ansiolítics i 33.000 d’antidepressius menys. Segons Lafau, això s’explica perquè “hi ha molts més casos, però són més lleus i, per tant, requereixen tractaments més curts”. I, d’altra banda, la recepta electrònica “ha ajudat a optimitzar les dosis, perquè abans la gent acumulava medicaments”. És destacable que, el 2020, pràcticament no hi va haver nous usuaris que consumiren psicofàrmacs: es varen mantenir les xifres del 2019. Els efectes es comencen a veure més tard “perquè els problemes de salut mental no es visibilitzen de seguida, la simptomatologia està molt soterrada i va sortint a poc a poc”, afirma la catedràtica i professora del Departament de Psicologia de la UIB, Margalida Gili. Molts problemes psicològics –exposa– són derivats de casos que la pandèmia ha agreujat, com ara una situació econòmica precària o els dols per la mort d’éssers estimats. Són qüestions, diu Gili, “que haurien de poder-se resoldre amb les nostres estratègies i no amb medicació”, però amb el covid-19 “s’han patologitzat”. “La medicació és molt útil i recomanable en segons quins casos, el problema és quan la receptam per a trastorns més lleus, adaptatius”, reflexiona.

Per què es recepta en aquests casos? “Hi ha molta pressió assistencial, no s’ha de criminalitzar els metges, perquè probablement si hi hagués més psicòlegs a l’Atenció Primària seria més fàcil no medicar”, respon la professora, tot afegint que hi ha al voltant de 6 psicòlegs clínics per cada 100.000 habitants. Recorda que la manca de psicòlegs clínics “és una qüestió que s’arrossega de fa temps” i revertir-la “descarregaria molt la part de medicació en casos en què no sigui tan necessari”. A més, Gili planteja una paradoxa que es dona sovint: “De vegades es dona medicació en situacions en què potser bastaria un acompanyament psicològic i, en canvi, la gent que està més greu costa molt més de diagnosticar i no pren la medicació que hauria de prendre”.

El psiquiatre i vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, Carles Racasens, sosté que la manca de consultes presencials ha pogut fer que s’incrementassin els tractaments amb psicofàrmacs. “Ja fa anys que l’abordatge de la salut mental és multidisciplinari i l’ús del psicofàrmac és una eina més, hem fet passes endavant”, assegura. Però afegeix que, amb la crisi sanitària, “l’accés presencial ha estat molt limitat i probablement ha influït que hi hagi un major ús de l’abordatge amb fàrmacs”. Per la seva banda, Toni Riera, vocal del Col·legi Oficial de Psicologia de les Balears (COPIB), adverteix que el fet de donar medicaments per a malestars que es poden tractar amb acompanyament psicològic pot tenir conseqüències negatives més endavant. “Si silenciam el malestar amb medicament, a la llarga sabem que els problemes empitjoren”. I coincideix amb Gili a afirmar que actualment predominen “trastorns adaptatius, que no tenen per què desenvolupar una patologia”.

Les dones, les que més es mediquen

Dels envasos de psicofàrmacs receptats al llarg del 2021 a les Illes, un 67% han estat per a dones i un 33%, per a homes. No és cap sorpresa: la depressió i l’ansietat afecten molt més les dones i reben més medicament. El coordinador autonòmic argumenta que aquest fet es dona perquè “elles són més capaces de sol·licitar ajuda quan no es troben bé”, en canvi, el mandat patriarcal fa que per als homes sigui més difícil fer-ho, perquè “encara està molt mal vist que un home ho passi malament psicològicament”. Aquesta realitat encaixa amb les dades de suïcidi: ells representen el 75% del total de casos consumats. “No demanen ajuda i moren més”, rebla Lafau.

D’altra banda, els estudis demostren que, per un prejudici de gènere, és més fàcil que es mediqui primer una dona que un home.

Com apuntava la professora de la UIB, les situacions derivades de la crisi econòmica –pèrdua de feina, ERTO, dificultats per pagar el lloguer,etc.– han estat moltes vegades els detonants perquè la ciutadania demani ajuda als serveis de salut mental. En aquest punt, les entitats socials hi han jugat un paper important. Marga Seguí és psicòloga de Càritas i assegura que la demanda d’acompanyament psicològic ha augmentat “de manera molt considerable”, sobretot de casos “d’ansietat, depressió i ideació suïcida”. Posa l’èmfasi que la conjuntura ha estat encara més difícil per a la població migrant perquè s’hi afegeix “el dol de deixar el país, la dificultat per establir vincles en temps de distància social, la por d’emmalaltir sol o que les seves famílies emmalaltissin i no poder ser allà”.

Són casos com el de Diana, de 27 anys i originària de Colòmbia, que viu a Palma des de fa dos anys i mig. Va arribar embarassada de cinc mesos amb la seva parella i va haver de passar el confinament en l’habitació d’un pis compartit, amb la filla acabada de néixer. “L’habitació era molt petita, només hi havia un bany i la convivència amb desconeguts va ser molt difícil”, recorda. A més, va patir depressió postpart. “Vaig caure en moments de desesperació”, assegura. S’emociona en recordar la família: “És molt difícil tenir-la tan lluny, no poder abraçar-los, no poder ajudar-los”. Amb tot, tira endavant. I la teràpia ha estat fonamental: “M’ha ajudat moltíssim per aprendre a viure, a sobreviure, a caure i aixecar-me”.

Serveis saturats

Les unitats comunitàries de salut mental estan desbordades: han passat de 40 dies d’espera per a una primera cita abans de la pandèmia a registrar fins a més de tres mesos. Per ara, han de fer triatge i passar davant els casos més greus. Una mesura que els alleugerarà és la incorporació de la figura del psicòleg clínic als centres de salut, que va anunciar la Conselleria fa unes setmanes. “Quan s’implementi completament, les unitats ens podrem dedicar al trastorn mental greu, que és el que hauria de ser”, diu la coordinadora de la unitat de Salut Mental de Palmanova, Rosa Pizá.

Es tracta d’un equip multidisciplinari format per dos psiquiatres, dos psicòlegs, una infermera i un treballador social que dona atenció a una població d’uns 60.000 habitants: Andratx, Calvià i la zona de Sant Agustí a Palma. En el seu cas, la llista d’espera supera els tres mesos. En el dia a dia, es troben “moltíssima més ansietat, frustració, irritabilitat, falta de contenció...”. I recalca la quantitat de joves que atenen: “De 18 a 21 anys no havíem tingut mai tants d’usuaris”, assegura. Per a ella, la dificultat per socialitzar és la causa principal: “Ara han de cercar altres maneres de gestionar tot l’estrès que duen acumulat i que abans podien amollar amb l’oci o l’esport”. Pizá diu que “l’ideal seria fer un seguiment dels pacients cada 15 dies”, però ells citen una vegada al mes per poder atendre més gent. “Hem de fer un equilibri entre llista d’espera i seguiment”, sosté. Les cites telefòniques els han ajudat molt: “Perdem el llenguatge verbal, però podem fer seguiment”. A la feina ingent un mes rere l’altre s’hi suma l’increment de la càrrega laboral, perquè, d’una banda, no poden fer tractaments en grup i, per l’altre, s’ha reduït la plantilla pel gran nombre de contagis entre sanitaris.

Lafau assegura que estan tirant endavant un pla per reforçar els equips de salut mental, sobretot els comunitaris. “Ho aconseguim, a poc a poc”, apunta. “Dúiem una bona inèrcia, però amb les baixes que no han quedat cobertes i gran demanda, no s’ha pogut donar la resposta requerida”, opina Gili. Per a ella, “sens dubte”els recursos s’han de posar a l’Atenció Primària i als serveis socials, “perquè així la pressió no es traspassa” als hospitals. També considera que es podria potenciar més la part tecnològica: “Hi ha programes de tractament en línia per a casos més moderats” que poden ajudar a alleugerir la pressió assistencial.