Filosofia

Déu no ha mort (III)

La condemna a una vida zombi és molt rendible pels traficants i entra en competència amb el negoci dels serveis mortuoris

Déu no mort
5 min

PalmaEn el capitalisme avançat i salvatge que patim, els ultrarrics han substituït la caritat i la beneficència tradicional per una filantropia de mercat més adequada als seus interessos econòmics. El filantrocapitalisme liderat per Bill Gates, Mark Zuckerberg, Elon Musk i altres mil milionaris fa donacions aparentment a fons perdut i amb fins altruistes, però en realitat formen part d’una estratègia empresarial encaminada a preservar les seves fortunes particulars, i fins i tot a augmentar-les amb noves fonts d’ingressos. També és un estratagema útil per obtenir beneficis fiscals, emblanquinar les seves imatges deteriorades, esborrar el rastre de pobresa i precarietat i incrementar la influència en la governança mundial. El seu caràcter pal·liatiu i assistencial no ataca la desigualtat ni les seves causes estructurals, i és molt eficaç per mantenir l’ordre i frenar els canvis socials.

El capitalisme necessita per reproduir-se una república igualitarista d’analfabets ètics que confonen vici i virtut i prediquen veritats tavernàries i, per tant, poc meditades, etíliques i subjectives. I encara que fa temps que sabem que el relativisme mata, no hi ha escrúpols ni entrebancs per a què el no mataràs deixi de ser una norma moral vàlida. Aquesta inversió dels valors és impulsada pels mitjans de comunicació i les xarxes a través del bombardeig d’imatges violentes de justícia venjativa i ha aconseguit elevar el nivell d’indiferència moral dels internautes.

Habitatges dignes

Els poders privats s’han apoderat de la democràcia. Els governs actuen en el seu nom oferint-los protecció legislativa i judicial i donant carta blanca perquè robin els béns immobles al proïsme. També conviden el poble a imitar els rendistes i expropiadors i unir-se a la festassa nihilista dels més forts i privilegiats d’acumular per despossessió. Els fons voltor i els grans tenidors, els autèntics ocupes que mai no surten retratats, desnonen la societat dels habitatges dignes amb impunitat i desvergonyiment i proclamen amb les seves pràctiques especuladores el dret universal a robar i el deure a deixar-s’ho fer.

La violació conjugal és la dimensió sexual del capitalisme i obeeix a la lògica econòmica de l’acumulació del plaer, la renovació i satisfacció immediata del desig i la priorització del propi benestar per damunt del de la parella. Per què acontentar-se amb una sola relació? El mercat de l’amor és plural per naturalesa, no accepta el compromís ni la fidelitat inalterable amb una sola persona, s’avé millor amb el poliamor i la poligàmia. L’adulteri neix amb l’impuls transgressor i desobedient d’incomplir el contracte matrimonial, satisfer els instints animals i donar sortida a la luxúria i les fantasies sexuals més experimentals a través de l’intercanvi de rols masculins i femenins i pràctiques que van més enllà del sexe reproductor. Aquesta reflexió econòmica sobre el sexe seria molt parcial si no incorporàs la mercantilització i la cosificació del cos a través de la prostitució i la indústria pornogràfica, dos models de negoci fal·locràtics en creixement que segueixen dinàmiques d’explotació similars sota un cicle d’oferta i demanda ininterromput i normalitzat.  

El capitalisme ha incorporat la mort dins el mercat, ha trobat un nou filó d’acumulació de capital en el negoci del sicarisme, els exèrcits privats i el comerç de la violència i l’assassinat. Es tracta d’un necrocapitalisme que s’ha especialitzat en matar l’esperança i generar una inseguretat vital tan grossa que només deixa entreveure dues sortides: el suïcidi o la mort en vida a través de les drogues com el fentanil, cent vegades més potent que la morfina. La condemna a una vida zombi és molt rendible per als traficants i entra en competència amb el negoci dels serveis mortuoris.  

En darrer terme, la tirania de l’explotació i la violència estructural es dirigeix contra la condició humana, i ens empeny a cercar esguard en l’exili interior com a forma de desobediència i resistència fins que la consciència aguanti la càrrega de les circumstàncies. Potser l’última esperança sigui el decreixement, una caiguda sostinguda que ens posi en disposició de tornar a començar de bell nou sobre les runes de la desmesura.

Per dir-ho religiosament i de manera molt resumida, la conducta capitalista es concreta en deu manaments: confiaràs ulls clucs en el mercat i la providència per damunt de totes les coses. Acumularàs béns i propietats i competiràs per ser ric i famós. Consumiràs fins a la mort i invertiràs el teu patrimoni seguint la paraula sàvia dels assessors financers. Creuràs en el progrés científic i tècnic. No tudaràs el temps i treballaràs fins a la fi dels teus dies per evitar ser un paràsit de l’estat. Defensaràs amb la teva vida la propietat privada. Seràs lliure i autosuficient i renunciaràs al paternalisme de l’estat. Desitjaràs els béns aliens. Cometràs adulteri. No diràs mai la veritat ni la donaràs a conèixer perquè el teu poder es basa en la ignorància i la igualtat d’opinions. Aquests manaments es resumeixen en dos: t’estimaràs a tu mateix i al capital com a un déu.

Manaments capitalistes

El credo de la religió capitalista s’ajusta als dogmes econòmics, antropològics i polítics esmentats a una reflexió anterior, que han de ser obeïts de manera imperativa. Els seus manaments són fàcils de complir perquè es concreten en el següent catecisme: compra el que no necessites i necessita el que no tens. Cerca consol i felicitat en les mercaderies. Confia cegament en la publicitat. Compra compulsivament. Explota el fruit del treball aliè. No miris la pobresa a la cara. Odia l’estranger. Cerca el plaer en el dolor. Lloga a preus inassequibles. Sigues el que tens. Converteix-te en el teu propi ídol. Desconfia d’amics i coneguts. No oblidis ni perdonis. No siguis agraït ni tornis un favor. No demanis mai permís, allarga la mà i agafa el que vulguis. Fes allò que et convingui i et satisfaci plenament. Practica la indiferència davant el crim i la injustícia. No miris prim a l’hora d’actuar ni facis cas a la mala consciència. Accepta la dolenteria de tot el que fas. Sigues tolerant amb els que no ho són. Combat l’igualitarisme: no decoris casa teva amb mobles d’Ikea, car posaries en risc el gust i la personalitat! Competeix amb els rics i famosos i apropia’t del seu temps de pantalla. Col·labora amb els algoritmes, confessa el que t’agrada i no t’agrada. Regala intimitat. Exhibeix el cos. Exposa públicament la teva imatge. Sigues un descregut. Dona valor a la ignorància i el desconeixement. Aristocratitza la ment i no et deixis dur per l’opinió majoritària. Abandona el sentit comú. No pensis gaire, no és bo per a la salut mental. Deixa la ment en blanc. Aspira a la buidor més profunda. Enganya, estafa, manipula i fes combregar amb rodes de molí. No facis broma de res seriós. No et prenguis seriosament cap acudit. Prescindeix de llibres i premsa escrita. Digitalitza la teva vida. Viu aïllat dins el món virtual. No alcis la mirada de la pantalla. Manté la vista ocupada. Procrastina. Conviu amb multiplataformes digitals. Sigues un mal ciutadà, desobeeix l’autoritat. Compra la immortalitat amb els diners de la fama. Recorda que el seny és beneitura i que el grau de compliment es mesurarà amb el nombre de m’agrades que obtinguis a les xarxes socials i tingues en compte que si incompleixes algun d’aquests preceptes, no quedaràs impune i hauràs de fer penitència i compartir el teu autoretrat a la plataforma X per ser insultat i apedregat. Amén.

stats