Una de cada deu persones amb mobilitat reduïda de les Illes ha de canviar de casa per falta d'accessibilitat

PalmaUn de cada deu balears amb mobilitat reduïda ha hagut de canviar de casa per falta d'accessibilitat al seu edifici, segons un estudi publicat amb motiu del Dia internacional de les persones amb discapacitat. En una nota de premsa, Fundació Mútua de Propietaris, entitat encarregada de l'estudi, ha informat que el 14% de les persones residents a les Balears amb mobilitat reduïda ha hagut de canviar de domicili per la falta d'accessibilitat de l'immoble on residien, una xifra que ascendeix al 31% en el cas dels qui es desplacen en cadira de rodes.

Aquesta és una de les conclusions de l'informe Accessibilitat i mobilitat: millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, que analitza l'accessibilitat tant a l'interior com a l'exterior de l'habitatge i en mostra l'impacte en el dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda, un problema que experimenta el 55,7% dels 4,3 milions d'espanyols amb discapacitat.

Segons l'Enquesta de discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència (Edat) de l'INE, un 57% de persones amb mobilitat reduïda té dificultats per caminar o moure's dins del seu propi habitatge. Tant és així que una de cada quatre ha hagut de fer obres per adaptar la seva llar. Els principals llocs on n'han hagut de fer ha estat els lavabos (74%), dormitoris (42%), cuina (32%) i porta d'entrada (32%), segons recull l'informe de la Fundació.

No obstant això, les limitacions a la mobilitat s'accentuen a l'hora de desenvolupar-se fora de l'habitatge. Gairebé el 80% dels balears amb mobilitat reduïda té importants dificultats per caminar o moure's. Per solucionar aquesta problemàtica, l'informe revela que el 73% de les persones requereix de l'ajuda de familiars i amics.

No obstant això, aquesta situació provoca que un 44% de persones residents a les Balears estigui molts de dies sense sortir de casa i que un 8% no surti mai. En aquest sentit, el 33% considera que, si el seu edifici estigués més adaptat, sortiria més de casa, un percentatge que es duplica en el cas d'aquells edificis que no tenen ascensor.

"De vegades la llar es converteix en una presó per a les persones amb mobilitat reduïda atesa la dificultat per poder entrar o sortir i tenim persones que es troben presoneres a la seva pròpia casa per la falta d'accessibilitat al seu edifici", ha afirmat la vicepresidenta executiva de la Fundació Mútua de Propietaris, Laura López Demarbre.

L'informe adverteix, així mateix, que un 87% dels edificis d'habitatges ha de fer actuacions d'eliminació de barreres arquitectòniques per millorar-ne l'accessibilitat. En concret, un 17% necessita instal·lar un ascensor; el 22%, una rampa per salvar l'escaló d'accés al portal; el 56% té porters automàtics no accessibles des d'una cadira de rodes; dos de cada tres tenen les bústies elevades, i el 48% dels portals necessita un obreportes motoritzat perquè pesa massa.

Dur a terme totes aquestes accions suposaria un cost mitjà per llar a les Balears de 1.937 euros, xifra que s'incrementa en aquells edificis de menys plantes i menys veïns, amb 5.409 euros i 4.457 euros, respectivament; se situa en 3.156 euros entre les llars d'edificis més antics; en 2.416 euros entre els habitatges de menys grandària i en 2.995 euros les llars amb menys ingressos.

L'informe destaca també que, malgrat que el 60% dels balears està d'acord que un edifici accessible revalora els immobles, el 52% veu poc o gens probable fer les millores d'accessibilitat que es necessiten al seu edifici. La falta d'acord entre veïns (47%) i els motius econòmics (55%) són les principals raons exposades, especialment quan la inversió suposa un muntant superior als 2.000 euros.

"Molts dels habitatges no accessibles són propietat de persones amb baixos recursos, fet que evidencia la necessitat que administració i institucions contribueixin a fer possible que es duguin a terme actuacions per a l'eliminació de barreres arquitectòniques", ha explicat López Demarbre.