Un dia amb els bombers (més grans i amb carrera)

PalmaLa jornada laboral dels Bombers de Palma comença amb un recompte i una col·lecta. A les 8 del matí, el sergent passa llista per comprovar que no falta cap efectiu en el torn de 24 hores que comença. Hi ha un traspàs de poders. Els que surten informen els que entren de les novetats del torn anterior. El matí es consumirà entre cursos, simulacres i comprovant l’estat correcte de tots i cadascun dels elements que formen part de la labor dels bombers. Avui es parla del “servei” per apagar, la nit anterior, l’incendi a la cuina d’un conegut restaurant del centre de Palma. “Encara va anar bé”, assegura un veterà sobre un incident saldat sense ferits i resolt de manera rutinària. Després, ja toca recollir els 20 euros diaris que els companys aporten per alimentar-se durant la guàrdia. “El menjar marca la jornada”, diu un altre dels bombers. I en l’última sala de la segona planta, que funciona com a cantina, se serveix el berenar a les 9.30 h; el menjar, a les 14 h; i el sopar, a les 20.30 h. El pas pels fogons és rotatori. “Aquí tothom ha de saber cuinar; i el que no, n’ha d’aprendre”, assenyala el sotsoficial de formació, Xisco López.

El personal està rebent a primera hora un curs formatiu de comunicació. L’actualització de coneixements del cos és un dels cavalls de batalla del cap dels Bombers de Palma, Eder García, un enginyer amb àmplia experiència com a bomber a Catalunya –la seva terra natal–, que va acceptar el càrrec fa ara dos anys. Lluita contra “el problema endèmic” de la rigidesa de l’“estructura administrativa” i advoca per una modernització dels mètodes de treball. Avui aprenen a codificar missatges curts amb lletres i números per comunicar en clau a altres companys o cossos sanitaris o de seguretat tant activitats delictives (una plantació de marihuana, per exemple) com la mort d’una persona si els familiars encara no ho saben.

L’edat mitjana de la plantilla dels Bombers de Palma s’acosta als 55 anys en una professió amb un règim de cotització especial que permet la jubilació a partir dels 60 (complint uns requisits) i que l’exigeix als 65. El Cos s’enfronta, per tant, a una falta de relleu i de personal (que ja pateix), al qual s’uneix la demora dels processos d’oposicions. “Som uns 210 bombers, repartits en quatre torns cada dia de l’any, però n’hauríem de ser 350”, defensa García per oferir un servei més enllà dels mínims garantits. Gràcies a l’última convocatòria pública, s’hi incorporarà una vintena més de bombers, “però no serà fins que finalitzi el procés de les oposicions el 2026”.

Horaris

La principal motivació per ingressar al Cos no és la vocació. “Són els horaris”, asseveren diversos d’ells. Vuit guàrdies al mes i la resta de dies, disponibles per conciliar per un sou que, en entrar, és de més de 2.200 euros. Es va eliminar també el límit d’edat per ingressar, estipulat en 35 anys. “Aquí hi ha companys que han entrat amb 41 o 51 anys”, assegura un dels veterans; això sí, complint amb les estrictes proves físiques, no a l’abast de qualsevol. I, com el cas del cap García, amb estudis universitaris, postgraus, màsters i una extensa formació reglada. “Avui dia, tothom té una carrera. Aquí hi ha enginyers, arquitectes, advocats, veterinaris, biòlegs, aparelladors o constructors; alguns fins i tot en tenen dues”, assenyala Toni Company, bomber des de fa 43 anys. “Quan jo hi vaig entrar l’any 1981, cobrava 45.000 pessetes; un cambrer guanyava el doble. Això sí, ja cridava l’atenció l’horari. Però abans, tots teníem dos treballs. Ara, ningú. Fa 30 anys, t’anaven a cercar a ca teva perquè et fessis bomber. A aquests els va tocar la loteria”, relata.

Eren els temps en els quals se sortia a cobrir un “servei” amb un uniforme de tela vaquera i “a penes un impermeable”; en els quals entraven al camió “amb una ampolla de whisky i un cigar”, molt abans que arribessin els equipaments de 20 quilos que els permeten suportar temperatures de fins a 80 graus durant un temps d’intervenció no superior als 20 minuts. “Abans sabies que havies de sortir quan les orelles et feien cri-cri com les porcelles”, assegura, divertit, un veterà.

Per a Xisco López tampoc no va haver-hi més vocació, fa ja 34 anys, que veure els bombers regar el camp de futbol de Sóller. “Jo no tenia referents, però és una professió guapa en el sentit que ens reben amb els braços oberts i que intentes ajudar. Hi ha alguna cosa que sí que ha canviat. De jove, tant t’és veure sang i fetge, però quan tens fills el teu cos reacciona de forma diferent. Sempre ens diuen que és un treball molt perillós i jo contest que moren més manobres que bombers. Hem perdut dos companys”, diu en record de Miquel Ballester i Alejandro Ribas, morts en servei. Les dones continuen sent minoria –només tres companyes– a més de la pionera Magdalena Rigo, la primera bombera de l’Estat i que dona nom al parc de Son Malferit. A més, el Cos ajuda en catàstrofes naturals de tot el món a través de Bombers sense fronteres.

A la sala de comunicació hi ha en Toni Company, que rep les alertes d’Emergències 112, i les descodifica en colors. El vermell és per a incendis; el groc, per a serveis tècnics d’auxili com un rescat; el verd per a incendis forestals; i el blanc determina que farà falta l’escala. L’alerta lumínica, visible a tot el parc, anirà acompanyada de la sirena i els bombers deixaran qualsevol activitat per córrer cap als vehicles. Si es troben en les plantes superiors –els dormitoris, per exemple– baixaran per les escales, ja que, per prevenció de riscos laborals es van clausurar els famosos tubs pels quals solien amollar-se els bombers.

És la una del migdia passada i dos companys preparen el dinar del dia. “Avui toca ranxo”, diu divertit un veterà. Han anat a fer la compra i preparen mongetes a la marinera. Un s’encarrega del sofregit mentre l’altre pela patates. “L’important és no fer curt!”, crida un altre company. De postres, fruita i gelats. “Si sona la sirena, aturam el foc i sortim”. Però el matí està tranquil i dona per repassar com han evolucionat els serveis. “Fa anys, tots els caps de setmana teníem sortides per accidents de trànsit amb atrapats. Ara, gràcies a la prevenció, el sistema de punts i la conscienciació, s’han reduït molt”, explica Company. Per contra, creixen les intervencions per ajudar a persones majors que viuen soles o els rescats d’animals. “La gent creu que tot és gratis, i no. Si t’has deixat les claus dins ca teva i cal obrir la porta o si la mascota és teva, l’Ajuntament t’enviarà la factura”, aclareix.

L’olla del dinar ha quedat buida i, ara sí, es pot jugar al futbolí, als escacs o als dards, o descansar una estona a l’espera del pròxim servei amb una pregunta llançada a l’aire. Què és per a un bomber el foc? “Feina i por. I l’aigua, la salvació”.