Primer dia de caça als terrenys lliures de Palma, després de vuit anys, sense incidents
Ciutat s'ha tornat a adherir al Pla Marc del Consell de Mallorca, la qual cosa torna a permetre l'activitat cinegètica en prop de 3.000 hectàrees
PalmaLa caça ha tornat als terrenys lliures de Palma aquest dijous, després de vuit anys de prohibició. Segons ha informat el president del Club de Caça i Tir de Palma, José Antonio Boned, aquesta primera jornada ha conclòs sense incidents i sota la supervisió dels guardes del Consell de Mallorca. Boned mateix ha visitat diverses parcel·les i ha confirmat que “tothom tenia permisos”.
D'aquesta manera, Ciutat ha recuperat aquesta pràctica en els terrenys lliures, és a dir, les parcel·les de sòl rústic sense vedar. Aquest és el cas d'àrees que hi ha, per exemple, a Gènova, Son Gual o Son Xorrigo. En total, Palma té prop de 3.000 hectàrees d'aquestes característiques, la superfície més gran de tot Mallorca.
Boned calcula que durant aquest dijous han sortit prop de 400 persones amb llicència i permís de caça, però adverteix que aquesta xifra ha anat en descens. "Durant aquests vuit anys s'han hagut de cercar un vedat de caça i altres s'han retirat", explica en declaracions a l'ARA Balears. A això hi afegeix el fet que "avui, sent dijous, la gent feia feina".
En qualsevol cas, insisteix que enguany "ha estat un mal any" perquè les altes temperatures han fet que moltes aus no han emigrat. A més, entre les espècies que es podien caçar ha quedat prohibida la llebre "perquè ha tingut moltes malalties". D'aquesta manera, explica el caçador, "s'ha pogut caçar el tord, el colom, l'estornell, el conill i la becada".
De generació en generació
Boned defensa que aquesta pràctica és una qüestió "de tradició", que passa de generació en generació: "El meu padrí va ensenyar el meu pare i ell, a mi; ara, les meves tres filles venen a caçar amb mi i quan tinguin 14 anys, es trauran la llicència i m'acompanyaran". Sobre els motius que van dur a llevar la caça en aquests terrenys –les queixes d'alguns veïns–, consideren que són infundats. "No hi ha hagut mai cap problema", assegura, i posa com a exemple altres municipis on també ha estat permès tot aquest temps, com Esporles.