Dia de les comares: les professionals reclamen un grau independent al d’Infermeria
L'evidència demostra que les embarassades acompanyades per comares tenen menys complicacions físiques i emocionals
PalmaLes comares no només atenen els parts: acompanyen les dones al llarg de l'embaràs i el postpart i també són referents en la salut sexual i reproductiva. En el Dia internacional de les comares, aquestes professionals reclamen un grau propi, independentment del d'Infermeria, "per ser més autònomes i desprendre'ns del model biomèdic d'assistència al naixement", exposa la supervisora de la Unitat d'Hospitalització d'Obstetrícia de l'hospital Son Espases i presidenta de l'Associació Balear de Comares, Isabel Sampedro.
L'evidència científica és clara: les dones embarassades que han estat acompanyades per comares tenen menys complicacions tant físiques com psicoemocionals. Malgrat que Espanya té un problema d'escassetat de comares, Sampedro assegura que a les Illes les professionals poden desplegar la major part de les seves competències: "Des de l'assistència al part, al postpart, estem a l'Atenció Primària i les consultes de sexualitat", exposa.
Aconseguir aquest espai, i posar en valor la figura de les comares, ha estat un recorregut de dècades, que es pot posar en perill per la manca de relleu generacional. "Als anys vuitanta no va haver-hi formació de comares durant deu anys, ara hi haurà moltes jubilacions i hi ha aquest forat generacional que afectarà", planteja la supervisora. I afegeix que "correm el risc de retrocedir i tornar a treballar exclusivament als paritoris perquè no hi hagi prou professionals per cobrir totes les competències".
Menys intervencions
Les dones ateses per comares des de l'inici del part tenen el doble de possibilitats de tenir un part normal, sense fòrceps ni cesària, segons un estudi fet a 44 hospitals públics de l'Estat pels professors Anna Martín i Ramón Escuriet de la Universitat Ramon Llull. La investigació, que es va publicar l'any passat, és la primera que es fa a Espanya per analitzar els resultats en parts de baix risc en funció dels professionals que els han atès.
Sampedro considera que no es tracta tant de parlar de taxa de cesàries o nombre d'intervencions, sinó si aquestes "estan ben indicades". "Si la dona ha tingut possibilitat per dilatar suficientment, si ha tingut l'ambient i acompanyament adequat", planteja. Per tal d'evitar intervencions innecessàries, hi ha països com la Gran Bretanya i Holanda que tenen centres de maternitat, que són espais annexats o prop de l'hospital, comandats per comares, on les dones donen a llum en un ambient més íntim i menys medicalitzat. A escala estatal, només n'hi ha a Catalunya.
És una opció per a dones amb embarassos de baix risc "que demanen una assistència de part amb la menor intervenció possible", exposa. Es tracta d'un "entorn segur i acompanyat per professionals entrenats per detectar si hi ha alguna alteració de la normalitat per tal d'intervenir o derivar a l'hospital", afegeix.
L'altra alternativa és el part a casa, que en els països anomenats entra dins la cartera de la seguretat social. Malgrat que moltes vegades s'estigmatitza, "l'evidència diu que el part a casa, amb embarassos de baix risc, amb el seguiment i els criteris adequats, té el mateix risc que a l'hospital". Això sí, les comares recomanen a les mares que opten per aquesta via "escollir professionals entrenats, formats, i fer-se tots els controls habituals d'un embaràs".
