El dia que els llibres van sortir al carrer

PalmaRecuperem la història. La celebració de Sant Jordi té prop de mig segle a les Balears, una tradició que a Barcelona, el seu gran referent, ja havia arrancat el 1926. En aquesta cinquantena d’anys de l’experiència pionera, que va començar amb uns pocs comerços disposats a exposar els seus llibres al carrer, s’ha passat a una celebració multitudinària com se’ns demostra cada 23 d’abril.

Fou l’editor valencià Vicent Clavel qui, fa un segle, va proposar a la Cambra del Llibre de Barcelona constituir una data dedicada a les lletres impreses. Aleshores era impensable la inflació de ‘dies de...’ dels nostres temps, dels quals en tenim més que dates al calendari, alguns tan estranys com el Dia de respondre a les preguntes del teu moix (22 de gener), el Dia de l’orgull zombi (4 de febrer) o el Dia de la truita de patates (9 de març). La primera celebració es va dur a terme el 7 d’octubre del 1926, ja que aleshores es pensava que aquest era el natalici de Cervantes. Llavors, segons La Vanguardia, l’escenari foren les llibreries, que oferien importants descomptes i per això es varen veure “molt concorregudes”.

El 1929, l’Exposició Internacional de Barcelona va contribuir a popularitzar aquesta celebració. El 1930, es va canviar la data al 23 d’abril. Se suposa que en aquesta dia del 1616 haurien mort Cervantes i Shakespeare, si bé no és exactament així, ja que aleshores hi regien calendaris diferents. A més, Sant Jordi no tan sols és el patró de Catalunya i d’Aragó, sinó que és molt venerat als territoris veïnats, també a les Illes. El 1995, la Unesco va reconèixer oficialment el Dia del llibre i del dret d’autor. Tradicionalment, el llibre va lligat a la rosa: tots dos són objecte d’obsequi en aquesta data.

Abans que es consolidàs la celebració de Sant Jordi a les Illes, ja es va registrar presència illenca a la festa barcelonesa. Francesc de Borja Moll relata a les seves memòries com, en el marc de la campanya de promoció del Diccionari català-valencià-balear, es va instal·lar el 1950 una parada de l’editorial mallorquina Moll “en el passeig de Gràcia, cantonada amb Casp”. Del 1953 registra també “una gran parada a la Rambla de Catalunya”. Aquesta presència “havia de repetir-se anys i més anys”. Encara hi continuava el 1974. La periodista Cati Moyà ha recollit a l’ARA Balears com els llavors joves autors mallorquins Carme Riera i Biel Mesquida coincidiren al Dia del llibre a Barcelona, el 1975, amb els seus primers títols: Te deix, amor, la mar com a penyora i L’adolescent de sal.

Palma: de Cort a la plaça Major

Andreu Perelló, fill de Domingo Perelló, responsable de la desapareguda llibreria Logos de Palma, recorda que, a finals dels anys seixanta i als setanta, el 23 d’abril “anàvem al lloc principal” de la ciutat llavors, la plaça de Cort, “compartit amb Moll”, segons cita l’historiador José María Gago. Diu Perelló que si bé al seu pare “no li feia moltes ganes”, varen posar qualque any parada al carrer dels Oms, però que, en tot cas, “els anys bons foren els de la plaça de Cort”.

Josep Lluna, qui va obrir Embat a Palma el 1975, venia de Barcelona, on llavors Sant Jordi era una celebració, diu, “romàntica”: l’al·lot regalava a l’al·lota una rosa, i ella a ell un llibre de poemes. Cap a mitjan anys setanta, a Ciutat, eren pocs encara. “Posàvem parada sis o set llibreries”, diu Lluna, i la majoria ja han desaparegut, com Ereso, Tous, Es Cantó o Quatre Ulls. Embat i Quatre Ulls s’instal·laven al carrer de Sant Miquel. Segons Gago, per Sant Jordi els socis de la llibreria L’Ull de Vidre recorrien la Part Forana en el Simca 1000 d’un d’ells, Miquel López Crespí, “un vehicle ple de llibres per a la venda”.

Marian Colom és al front de Llibres Colom-Esago, la degana de les llibreries de Palma, que el seu pare, Vicenç Colom, va obrir el 1965: “Mon pare, en el seu moment, no posava una taula, com ara”, sinó unes deu paradetes, a diferents espais de Ciutat, com la porta de Sant Antoni, o a diverses localitats de Mallorca. L’evolució, des de llavors, és espectacular: “Ara hi ha molta més participació i molta més demanda”, diu la llibretera.

Francisca Iglesias, qui va gestionar la llibreria Jaume de Montsó de Palma del 1976 al 2021, comenta que el seu primer Sant Jordi degué ser “cap al 1969”. Aleshores contava només 16 anys i els contactaren, a ella i al seu germà, per fer de reforç a les parades: “No sabíem gaire cosa, però tampoc no hi havia tantes novetats” com a l’actualitat. Aleshores, el Dia del llibre era una cosa “molt més espontània”, ara “és molt mes conegut per tota la població”, observa.

Glòria Forteza-Rey recorda el seu primer Sant Jordi, el del 1979, quan va començar a fer feina a Embat, amb només 20 anys: “Era una aprenent per complet, em fixava molt en els títols i els autors de casa nostra, per a mi tot era nou, però tenia moltes ganes d’aprendre”. Aleshores, posaven la parada davant la llibreria, als Geranis de Palma. Fins que el 1982, a través del Gremi de Llibreters, varen fer “una convocatòria a tota la ciutat perquè la concentració fos a la plaça Major”. I afegeix: “Allà hi havia molt d’espai i les escoles ens visitaven amb els seus professors”.

El 1982 va obrir les portes a Ciutat Quart Creixent, especialitzada en literatura en català, i llavors ja va participar a Sant Jordi, segons la seva responsable actual, Miquela Serra. Ella va viure el seu primer Dia del llibre el 1993, “amb molts de nervis, com un peix en un garatge”. El 1983, naixia a Palma Drac Màgic, si bé Laia Alegret, que la duu actualment, se’n va fer càrrec el 2011. Quan li tocà el primer Sant Jordi, no tenia gaire experiència: “No havíem portat prou cavallets; afortunadament Quart Creixent ens en va deixar uns quants”. Maria Barceló va posar en marxa la llibreria Lluna, a Ciutat, el 1988, i Miquela Torrens i ella hi varen estar al front fins l’any passat. No va ser fins al 1998 que donaren el pas de participar a Sant Jordi, “el primer any amb una taula petita, al carrer dels Oms, després gairebé sempre a la plaça Major”.

Afirma Josep Lluna que, a Palma, els va costar molt de consolidar Sant Jordi. De vegades, allargaven la festa un dia més: “Econòmicament, no era rendible. Ara sí”. El distribuïdor de llibres i home de teatre Jaume Adrover “hi va col·laborar molt, es movia bastant”. Segons Miquela Serra, Antoni Artigues i Jaume Corbera, fundadors de Quart Creixent, i Francesc Moll, fill de Francesc de Borja Moll i el seu continuador al front de l’editorial, jugaren un paper important a potenciar aquesta festa.

La paperassa exigida pel franquisme

A Inca, Paula Valriu, qui va portar la llibreria Espirafocs des del 1980 fins al 2018, recorda que ja existien precedents de celebrar Sant Jordi des de finals del seixanta, amb la qual cosa, la capital del Raiguer n’hauria estat pionera. “Record que quan jo era petita ja es feia una cosa senzilla, a l’àmbit escolar. Es posaven unes paradetes amb llibres i tebeos. Hi havia algunes llibreries, que eren més bé tipus quioscs”, conta. Espirafocs va celebrar el seu primer Sant Jordi el 1981: “Era l’època de l’obertura a les activitats culturals. La nostra parada ja tenia tant novetats com una selecció de llibre de fons, es podia comparar amb les de Palma”. El lloc habitual va ser la plaça de l’Ajuntament, si bé, comenta Valriu, es provà un escenari alternatiu a la plaça de Santa Maria la Major. Es va fer, en part, perquè alguns comerciants es queixaven pel tall del trànsit. En convertir-se en zona per a vianants la plaça principal, quedà resolta la qüestió.

Segons l’escriptor i filòleg Felip Cirer, a Eivissa es va celebrar per primera vegada Sant Jordi el 1972: l’Institut d’Estudis Eivissencs va organitzar, no ja un dia, sinó una Setmana del Llibre, a la que llavors era la sala d’exposicions de La Caixa, a Vila. Consta el nombre d’exemplars venuts: “prop de 500”. El 1975, afegeix Cirer, l’organització es va traspassar a la llibreria Esquitx, “primer establiment eivissenc especialitzat en llibres en català”. El passeig Vara de Rey es va convertir aviat en la seu central del Dia del llibre a la capital eivissenca, ben igual que el passeig de les Fonts a Sant Antoni, l’Alamera a Santa Eulària i la plaça de la Constitució a Sant Francesc Xavier, a Formentera.

Miquel Llompart, responsable de la Llibreria Catalana de Maó, recorda com el primer Sant Jordi el de 1976, quan els seus pares eren al front de l’establiment, obert dos anys abans: “Va ser la primera llibreria que va posar taula”, al carrer Nou. Feia només uns mesos de la mort de Franco i varen haver de presentar “un munt de papers” i “remoure cel i terra”, per aconseguir els permisos corresponents, per part d’unes autoritats encara franquistes, i a les quals ni tan sols el nom de la llibreria, Catalana, no els feia cap gràcia.

Sant Jordi és mig segle més tard, com la defineix Glòria Forteza-Rey, “la festa més maca per als llibreters”. I la prova és l’interès que ens desperta als mitjans de comunicació. Mai no manca, com comenta Marian Colom, la visita del periodista: “Et demana pels llibres més venuts” de la jornada. Quan la veritat és que, en aquell moment, amb tot el tràfec de vendes, llibres, capses, taules i públic, “encara no ho saps”.