La diabetis gestacional afecta un 70% més de dones en només una dècada
L'obesitat, la maternitat tardana i els antecedents familiars afavoreixen l'aparició de la malaltia
BarcelonaEntre el 2006 i el 2015, la xifra de naixements a Catalunya va caure un 14%, d'acord amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En el mateix període, però, el nombre de dones embarassades que van desenvolupar diabetis gestacional –un trastorn en els nivells de sucre en sang que té lloc en el segon trimestre de l'embaràs– s'ha disparat fins a un 70%: en una dècada, el 3,8% de gestants que presentaven la malaltia es va convertir en un 6,5%.
Un estudi elaborat per professionals dels serveis d’endocrinologia i nutrició, ginecologia i obstetrícia i documentació clínica de l'Hospital del Mar ha revelat que aquesta tendència a l'alça en la diabetis gestacional es deu, sobretot, a un augment de l'esperança de vida, a un auge d'hàbits de vida sedentaris entre la població femenina i, especialment, a la predisposició genètica de cada dona. En altres paraules: l'obesitat, la maternitat tardana i els antecedents familiars de diabetis juguen un paper clau en el desenvolupament d'aquest tipus gestacional.
L'informe analitza la incidència de la diabetis gestacional en un total de 740.000 parts del total registrat a Catalunya entre el 2006 i el 2015 en dones amb edats compreses entre els 15 i els 45 anys. El fet que les dones tinguin fills a edats més avançades –la mitjana d'edat de les catalanes que tenen el seu primer fill és de 32 anys– i que les dietes incloguin més calories de les que es cremen són factors de risc per a l'aparició d'aquesta diabetis.
Els casos d'obesitat han augmentat en els últims anys i, en els pròxims augmentaran encara més, segons un estudi també elaborat per l'Hospital del Mar. Concretament, un 55% de les dones de l'Estat patiran obesitat o sobrepès el 2030. Per aquest motiu, els investigadors pronostiquen que també hi haurà més casos de diabetis gestacional. Encara que la dada catalana pot resultar impactant, el metge adjunt del servei d’endocrinologia i nutrició de l'Hospital del Mar, David Benaiges, ha assegurat a l'ARA que aquest 70% més d'afectades no divergeix de la tendència mundial: hi ha un augment generalitzat de l'obesitat i del sobrepès arreu del món que afavoreixen l'aparició d'aquest tipus de diabetis en dones embarassades.
Les dones que van donar a llum en el període analitzat i que van desenvolupar diabetis gestacional també presentaven uns nivells d'hipertensió i colesterol elevats. "Tot i que no és una causa-efecte, és evident que aquests símptomes tenen relació amb el sobrepès", va assenyalar Benaiges. El facultatiu, però, atribueix a la predisposició genètica la major part de la responsabilitat. "Hi ha dones amb organismes que generen poca insulina en situacions d'estrès i que els seus nivells de sucre en sang pugen per antecedents familiars", ha explicat l'endocrinòleg.
El cribatge universal de la diabetis gestacional, ha explicat Juana Flores, cap del servei d’endocrinologia i nutrició i una de les autores de l'estudi, permet la detecció precoç de la diabetis gestacional. La prova de sobrecàrrega de glucosa (o la corba curta) es fa a totes les dones i permet que els facultatius comprovin si la dona embarassada té uns nivells alts de sucre en sang. "És un 'screening' que se'ls fa a totes les dones i que és molt econòmic. Surt a compte, ja que hi ha dones que aparentment no tenen risc de patir-la perquè no compleix els factors d'obesitat o d'edat, però que poden presentar-la per predisposició genètica", ha defensat Benaiges.
Aquesta comprovació consisteix en l'administració oral d'un xarop de 50 grams de glucosa. Si surt alterada, el monitoratge universal inclou una segona prova –coneguda com la corba llarga– que confirma si la dona ha desenvolupat diabetis gestacional amb el mateix procediment: se li dona a la gestant un xarop de 100 grams de glucosa. El preu de la primera prova, la que es fa a totes les dones sense distinció, costa aproximadament 2 euros per embarassada, mentre que el cost de la segona, més específica, és d'uns 5 euros. "El monitoratge estret de les glucèmies, juntament amb una intervenció dietètica i, a vegades, farmacològica, permet assolir un control de la glucèmia que redueix el risc de complicacions per a la mare i el nadó", ha confirmat Flores.
Poques complicacions postpart
En la cohort de dones analitzades, els investigadors de l'Hospital del Mar no van percebre un augment significatiu de problemàtiques durant o després del part. Els casos de preeclàmpsia –tensió arterial elevada– en la mare no van augmentar, i la xifra de naixements prematurs es va mantenir estable en aquesta dècada: van suposar el 15% dels parts.
La macrosomia fetal, una de les conseqüències directes de la diabetis, va tenir menys incidència respecte d'altres anys: els nadons nascuts amb un pes superior als 4 quilograms només van significar el 7,8% dels naixements durant el període analitzat, en comparació amb el 9,1% de casos que hi havia en anys anteriors. A l'altre extrem, però, hi ha la cesària. Entre el 2006 i el 2015 sí que es va incrementar el nombre d'aquestes intervencions a causa de la diabetis, passant d'un 28% a un 31% dels parts.
Els nadons no presenten habitualment cap complicació vital per la diabetis gestacional. "Alguns poden patir hipoglucèmies –nivells de sucre baixos– durant les primeres hores de vida, però se soluciona amb la ingesta de llet materna", ha detallat Benaiges, metge adjunt del servei d’endocrinologia i nutrició de l'Hospital del Mar. Ara bé, el facultatiu ha subratllat que la roda de la predisposició genètica es posa en marxa en aquests nadons i que, en un futur, aquest fill també podria desenvolupar la malaltia.
"Les dones que han patit diabetis gestacional tenen un risc més elevat de desenvolupar diabetis en el futur i de patir malalties cardiovasculars. Per aquest motiu, és fonamental que aquestes dones facin un seguiment posterior", ha advertit Flores.