Tenir diabetis també pot provocar depressió

BarcelonaLa diabetis de tipus 2, la que s'adquireix, és la més freqüent i s'associa a malalties i condicions com el sobrepès, l'obesitat i la hipertensió. Simplificant-ho molt, és una patologia que descontrola els nivells de glucosa i sucre a la sang. Però ara un estudi català també constata els seus vincles amb la depressió. Segons una investigació encapçalada per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l'augment de la massa corporal i els hàbits de vida que es poden derivar de la resistència a la insulina també augmenten la probabilitat de desenvolupar símptomes depressius.

El treball ha comptat amb la participació de més de 6.000 adults d'edat avançada que presentaven sobrepès o obesitat i tenien un diagnòstic de diabetis adquirida. Els resultats demostren que és un peix que es mossega la cua: la diabetis intensifica els símptomes depressius i, alhora, aquest malestar descontrola els nivells de glucosa a la sang. L'estudi, fet per l'Idibell amb la col·laboració del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), s'ha publicat al Journal of Endocrinological Investigation i explora com afecta la depressió el control metabòlic a partir de l’hemoglobina glicosilada, un test que mesura la glucosa a la sang els últims tres mesos.

Els investigadors, després d'un any de seguiment dels pacients, conclouen que un agreujament dels símptomes depressius descontrola encara més els nivells d’hemoglobina. A més, van determinar que un nivell més alt d’hemoglobina glicosilada comportava més índex de massa corporal, menys nivell de despesa energètica en l’activitat física i d’oci i una probabilitat més baixa d’adherència a l'alimentació mediterrània. Per tant, també augmenta les probabilitats d'accentuar els símptomes depressius.

Per això, els investigadors fan una crida a desenvolupar i implementar sistemes de cribatge dels símptomes depressius més precisos per poder oferir enfocaments terapèutics multidisciplinaris, que tinguin en compte tant el control metabòlic com l'angoixa. Segons les autores de l'anàlisi, les investigadores de l'Idibell i el CIBERobn Isabel Baenas i Lucía Camacho-Barcia, hi ha un risc elevat de mortalitat i de reducció de la qualitat de vida de les persones que presenten aquestes patologies, cosa especialment important per als adults de mitjana i avançada edat, els més vulnerables.