Una dieta materna equilibrada en àcids grassos és clau per evitar l'aparició de símptomes de TDAH
Un consum desequilibrat de peix i de fruites seques impacta en el neurodesenvolupament infantil
BarcelonaLa dieta de la mare durant l'embaràs influeix directament en el desenvolupament cerebral del fetus, i el consum d'àcids grassos essencials –aquells que el cos humà no sintetitza per si mateix i, per tant, necessita incorporar a través de determinats aliments– és clau perquè el cervell infantil es formi correctament. Ara bé, si aquests greixos s'ingereixen de manera excessiva i aquest abús arriba als nens i nenes a través del cordó umbilical, els fills poden presentar símptomes propis del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en el futur.
Els dos àcids grassos essencials són l'omega-3, greix que trobem en peixos com el salmó o les sardines, i l'omega-6, present en les fruites seques i les llavors. Un estudi elaborat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i impulsat per la Fundació La Caixa assenyala que les dietes amb alts nivells d'omega-6 en dones embarassades impacten en el neurodesenvolupament dels nadons, sobretot durant les últimes setmanes de gestació. Un període especialment vulnerable per al desenvolupament de trastorns neuronals.
Si les mares gestants no consumeixen els dos tipus d'omega en quantitats similars –sosté l'informe–, els fills tenen un risc més gran de presentar símptomes de TDAH als set anys. Això no vol dir, però, que els infants estiguin exposats a patir el trastorn en tots els casos, sinó que tenen més risc d'experimentar algunes de les activitats neuronals incloses en el diagnòstic del TDAH.
Per cada descompensació en els àcids grassos essencials, el nombre de símptomes de TDAH als set anys augmenta un 13%, d'acord amb l'estudi. "L'ideal seria que tota la població consumís els mateixos nivells d'omega-6 i d'omega 3, especialment les gestants", precisa a l'ARA Mónica López-Vicente, investigadora d'ISGlobal i autora de l'estudi. Amb tot, l'experta admet que és habitual que l'alimentació general inclogui més productes amb omega-6 a la seva dieta. "La població hauria d'augmentar el consum d'omega-3, sobretot de peixos petits com les sardines, perquè, a més, tenen menys quantitat de mercuri", afegeix.
El problema és que els dos tipus d'àcids grassos competeixen pel mateix espai a les cèl·lules nervioses i tenen funcions fisiològiques totalment oposades. En la realitat, però, aquests dos tipus d'àcids grassos acaben actuant de manera complementària per protegir l'organisme: mentre que l'omega-6 té una activitat proinflamatòria i pot causar alteracions cerebrals importants, l'omega-3 és antiinflamatori i pot compensar aquests danys. D'aquí que sigui essencial preservar que els nivells dels dos greixos siguin el màxim d'equiparables possible.
Més d'una dècada de seguiment
Fa més d'una dècada que els investigadors de l'ISGlobal van posar en marxa aquest estudi, publicat recentment a la revista nord-americana 'The Journal of Pediatrics'. Els experts han analitzat mostres de plasma de cordons umbilicals procedents de prop de 600 infants, recollits en hospitals de Catalunya, Astúries, el País Basc i el País Valencià des de l'any 2003, i han comprovat que com més gran és la proporció d'omega-6 al cordó, més alt és el risc que els nens desenvolupin símptomes de TDAH als set anys.
La recerca va comptar, a més, amb un seguiment exhaustiu dels 600 candidats, entre els quals hi ha infants que finalment van ser diagnosticats amb TDAH, criatures que presenten alguns dels sis símptomes associats al trastorn, i nens i nenes que no manifesten cap alteració neurològica.
L'ISGlobal també va incorporar a la investigació diversos qüestionaris sobre el desenvolupament cognitiu dels infants que els adults en contacte amb ells havien de completar. L'informe va avaluar el comportament dels nens als quatre anys de vida a partir de les observacions del professorat, uns resultats que –adverteix López-Vicente– poden induir a errors perquè alguns dels símptomes detectats en edats primerenques poden respondre a un retard en el neurodesenvolupament dins de la normalitat. Als set anys, els progenitors de les criatures també van afegir les seves opinions i valoracions i, tot plegat, ha conduït els investigadors a donar per vàlides les conclusions de l'informe.