El dietari personal d'Amy Winehouse surt a la llum per decisió dels seus pares

BarcelonaAmy Winehouse no només escrivia èxits. Els pares de la cantant han decidit fer públics fragments de les intimitats i pensaments que va recollir en el dietari que va escriure durant els anys que va viure al suburbi de Southgate i els primers anys de joventut. "L'alegria de llegir l'obra de l'Amy ara sempre alleuja la devastació de perdre-la", és el que han escrit Janis i Mitch Winehouse al diari The Telegraph, on han enviat els textos de la seva filla, morta fa 12 anys. Els fragments reviuen la vida d'una adolescent que se sentia diferent entre els seus companys, fet que la reforçava i destrossava a parts iguals. També relata la difícil situació familiar, amb un pare absent que es desvivia pels affaires amorosos, i la consegüent addicció a les drogues i l'alcohol que van posar fi a la seva vida.

El motiu de la publicació de l'article a The Telegraph, amb un refinat disseny i un gran desplegament d'imatges, es deu als 40 anys que hauria complert Winehouse aquest 14 de setembre. De fet, aquest no és el primer contingut monetitzat i exclusiu que difonen post mortem els progenitors. Abans també van emetre un programa en prime time a la cadena de la BBC i un documental dirigit per Asif Kapadia, entre altres materials. Per bé que els pares es van separar quan Winehouse tenia 9 anys –i els anys abans la relació no va ser bona–, el vincle va canviar quan es van convertir en part implicada en la gestió de la fama i els diners de la seva filla. La situació privilegiada els va tornar a unir, si més no, comercialment. "Mai ens va ensenyar què és el que feia a la seva habitació, era top secret", expliquen els pares a l'article del rotatiu britànic. Aquesta privacitat ara quedarà trencada: amb la publicació dels dietaris tothom qui ho vulgui tindrà accés als secrets de la cantant.

Després de la mort de la cantant de Back to black, Janis i Mitch Winehouse van començar a examinar els seus escrits i dibuixos recollits de la seva primera infància, i llavors van començar a entendre "el que hi havia darrere de la seva actitud despreocupada; l'Amy havia estat perfeccionant acuradament el seu talent durant anys". De les turbulències familiars dels primers anys n'apareixen diferents pinzellades: "«Calla, Amy!» va ser probablement la frase que se sentia més a casa nostra. Estigués contenta o trista, a l'Amy li encantava ser el centre d'atenció", declaren els pares a l'article. Certament, en un fragment d'un dels seus dietaris la futura artista afirmava amb una característica lletra ferma i arrodonida: "Estic contenta de ser diferent. No vull ser com els altres. M'encanta tenir el meu propi estil individual, ser sorollosa i parlar amb la gent. És com soc".

Tot i el llarg article, la menció a l'addicció a les drogues, l'alcohol i les malalties que va patir com la bulímia tenen una presència molt puntual. "Ella va arribar a casa amb els mànagers que l'havien advertit amb el beure i que li demanaven que se sotmetés a un tractament professional. «Jo no hi vull anar, pare. No tinc 90 dies!», va dir al Mitch. Anys més tard, aquesta conversa passaria per la ment creativa de l'Amy, trossejada i arranjada per convertir-se en el hit número u". Així és com els pares expliquen la composició de la cançó Rehab i també l'única al·lusió de tot l'article a les addiccions i problemàtiques que van causar la mort de la cantant. Una versió que no concorda amb la de l'escriptora de la biografia de Winehouse, Susana Monteagudo, que explica que ella va accedir a internar-se en un centre de rehabilitació només si el seu pare aprovava la decisió. La resposta de Mitchell va ser que Winehouse no necessitava ajuda i que el seu estat no era tan dolent com tots deien, perquè "el Mitch adorava la seva filla", però "el que més estimava d'ella eren els seus diners".