Les diferents perspectives des d'on pensar la prostitució

PalmaDimarts vespre, teatre Principal de Palma. El Consell de Mallorca havia organitzat un debat sobre prostitució, una activitat per donar continuïtat a l'obra de teatre que es va poder veure el cap de setmana passat a l'espai escènic de Ciutat. La peça, Prostitución, dirigida per Andrés Lima i protagonitzada per Carmen Machi, Natalie Poza i Carolina Yuste, submergia el públic en les entranyes de la prostitució a partir de les veus de diferents treballadores sexuals que l'equip de la funció havia entrevistat. L'obra també generava més preguntes que no aportava respostes respecte de què s'ha de fer amb la prostitució.

La periodista Maria Fuster va ser l'encarregada de moderar i dirigir el debat, en el qual varen participar dues expertes i estudioses de l'àmbit. Per una banda, Paloma Martín, treballadora social i doctora en Estudis de Gènere, i, per l'altra, Neus Tur, politòloga i formada en estudis de dones, gènere i ciutadania. Ambdues ponents han participat en grups d'investigació sobre la prostitució i han tractat de prop amb dones que l'exerceixen. Si bé varen coincidir en molts punts del debat, els principals foren que hi ha "diferents tipus de prostitució" i que cal tenir una "mirada polièdrica" de la situació; a més, varen parlar molt sobre "l'estigma" d'exercir treball sexual: "A moltes prostitutes els costa participar en aquest tipus de debats perquè saben que estam plens de prejudicis pel que fa a la manera com es guanyen la vida", va dir Martín. Precisament, una de les coses que es varen comentar fou l'absència de prostitutes en el debat: "Sempre les convidam, però és molt complicat que acceptin", apuntà Martín.

Un altre punt de trobada entre les perspectives de Tur i Martín va ser que cal tenir "una visió interseccional de la prostitució". En aquest sentit, la politòloga va advertir que, més enllà del "debat maniqueu entre abolicionisme o regulacionisme" del treball sexual, cal pensar en altres eixos d'opressió que travessen aquestes persones, com "la classe social, la nacionalitat o el fet de ser transsexuals", per exemple.

El paper del client

Així mateix, ambdues ponents van debatre sobre el paper de l'home en el negoci de la prostitució i en la manca de representació que té, tenint en compte que si la prostitució existeix és perquè hi ha demanda i que aquesta és principalment masculina. Maria Fuster va assenyalar en aquest punt que cal un canvi, de la mateixa manera que l'hem vist "amb la violència masclista". "Fa pràcticament dos dies que xerram dels assassins", va recordar la periodista.

Per la seva banda, Tur va obrir la qüestió amb una pregunta: "Què cerquen els homes quan consumeixen prostitució?". I va posar com a exemple alguns casos amb els quals es va trobar quan investigava pel grup de recerca Antígona –de la Universitat de Barcelona. "Algunes dones (que exercien la prostitució) amb què vam xerrar ens van dir que hi havia clients que eren jubilats que venien dies concrets de la setmana, i que la major part del temps el servei se centrava en la part més afectiva, de contacte, perquè eren homes que estaven tots sols", va explicar la ponent.

Martín també va posar sobre la taula algunes de les troballes de la seva recerca, centrada en els clients i en el motiu del consum de prostitució. "Arran de la investigació em van sortir encara més dubtes", va admetre, atès que no va veure tantes diferències entre els homes que pagaven per sexe i els que no. Segons Martín, alguns dels que no consumien prostitució van reconèixer que "no necessitaven pagar perquè ja aconseguien el que volien". Tot plegat va generar el dubte sobre des d'on viuen els homes el plaer del sexe i des d'on ho fan les dones.

Públic actiu i conegut

L'educació sexual afectiva; els prejudicis en relació amb les dones promísqües; la cosificació de les dones; les poques solucions polítiques que s'ofereixen a les dones migrants; els motius que empenyen els homes a pagar pel sexe; la pregunta de si el sexe és un dret. El públic present al debat, que formaven una seixantena de persones, va ser l'encarregat de posar tots aquests temes damunt la taula i tractar-los amb altres integrants del públic en un to respectuós i generós.

Entre els participants del debat es van sentir veus conegudes, com les de la directora general d'Igualtat del Consell de Mallorca, Rosa Cursach; l'expert en prostitució i sociòleg de la Universitat de les Illes Balears Lluís Ballester; l'exdirectora insular d'Igualtat, Nina Parrón, o la doctora en Feminismes i Comunicació Meritxell Esquirol. Si bé s'hi pogueren percebre diferents punts de vista, i diferents voluntats en referència a aquest tema, les ponents van celebrar que el debat hagués estat tranquil i horitzontal.