Acampades
Societat 07/08/2024

Les dificultats per acampar a Mallorca: molt pocs espais i molts de tràmits

La manca de llocs habilitats per a aquest ús a l’illa du a un augment de les pernoctacions a l’aire lliure il·legals

Victòria Pons Ramon
4 min
Les tres zones d’acampada que gestiona el Govern estan situades al municipi d’Escorca.

PalmaPernoctar a l’aire lliure per desconnectar de la rutina i estar en contacte amb la natura és atractiu per a molts, però il·legal segons la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO, de 2005). L’única opció per als que volen acampar és anar a un lloc habilitat com a tal i, en el cas de Mallorca, n’hi ha ben pocs.

Pere Frontera ja feia acampades des del 1961, any que s’inicià al món dels escoltes: “Record una excursió que vaig fer amb el grup d’infants que jo duia. Vàrem començar a caminar a Sóller fins al torrent de Pareis, on passàrem el vespre. L’endemà vàrem continuar fins a Cala Tuent, on també pernoctàrem damunt la platja, sense tendes de campanya. Per acabar, vàrem pujar el coll de Biniamar fins a Sóller”, explica. Recorda que abans podien pernoctar allà on volguessin i que ara, “poder trobar un lloc per acampar és difícil”.

La llei considera com a infracció el bivac, l’acampada i la pernocta a l’aire lliure sense autorització i, qui ho incompleix pot tenir una sanció de 100 a 6.000 euros. En el darrer any –1 d’agost de 2023 fins al mateix dia del 2024–, la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal ha tramitat 40 expedients per acampar a espais naturals protegits, la majoria amb vehicles i, una petita part, amb tendes. Pere Casasnovas, Tècnic en Emergències i Protecció Civil, assegura que aquesta llei es va instaurar per la “falta d’educació i consciència mediambiental” i que “recau damunt les administracions que hi hagi aquesta harmonia entre les lleis i l’ésser humà”. “Darrere la majoria de les acampades hi havia un rerefons, com la festa, generació de residus o, fins i tot, la possibilitat de provocar un incendi. Si tot això no estigués regulat, en seria un autèntic detonant”, continua.

Finques públiques

Però les opcions i facilitats per poder acampar són escasses i, aficionats com ho són els escoltes de cada vegada es troben amb més dificultats per aconseguir un lloc. Actualment el Govern disposa de tres zones d’acampada ubicades al municipi d’Escorca que es preveuen com a espais naturals protegits: la Font Coberta, de 200 places; el Pixarells, amb 50, i Marjanor amb 200. Per acampar a les finques públiques s’ha de demanar permís amb 60 dies d’antelació i, si és hivern, “sol estar tot ple”, segons informen els que gestionen les reserves. Sion Coll és agent de Medi Ambient i explica que “la llei és eficaç”, però que el problema és que “falten llocs habilitats per acampar-hi”. “A Mallorca, a diferència de Menorca i Eivissa, hi falten càmpings preparats per posar-hi tendes de campanya i caravanes. És increïble que n’hi hagi per tot Espanya, fins i tot en les dues illes veïnes, i aquí no”, afegeix.

En la mateixa línia, el vicepresident de la Fundació Maria Ferret –entitat que té com a objecte la promoció d’activitats culturals dins del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca–, Pep Lluís Riera, assegura que “quasi tot Mallorca és privat” i “això dificulta que et donin autorització per acampar”. “Encara que tinguis el vistiplau del propietari, s’ha de sol·licitar permís al Govern amb un mes d’antelació per muntar tendes. I, en cas que et diguin que sí, només hi pots acampar un màxim de tres dies”, afegeix. A més, Riera explica que “la gran majoria d’ajuntaments té prohibida l’acampada al seu municipi” i que això perjudica “qui ho fa amb cura pel medi ambient”. “La Torrentera a Sencelles és una finca que té la fundació, però com que és sòl rústic, no es permet pernoctar-hi a l’aire lliure. A hores d’ara podríem tenir la finca com a lloguer turístic, però no per acampar-hi”, observa. Riera també està d’acord que “falten zones d’acampada”: “A mi m’agradaria saber si, amb totes les traves que posa el Consell, el que volen és que deixin de fer acampades a qualsevol lloc i prou”, explica.

Guillem Rayó és monitor d’un grup d’escoltes de Palma. Explica que fan almenys una acampada al mes: “Ho feim sempre que podem, però la manca de llocs ens ho fa difícil”, assegura. Davant l’alta demanda que tenen les zones habilitades pel Govern a l’hivern, l’exigència de sol·licitar plaça amb tanta antelació i la poca diversitat geogràfica d’aquestes opcions, Guillem i els seus companys opten per acampar a les finques privades que té el Moviment Escolta, que són la Torrentera (Sencelles) i l’Alova (Sóller) i que, així i tot, s’ha de demanar permís amb un mes d’antelació per muntar-hi tendes. “Haver de demanar permisos amb tanta anticipació ens suposa haver de tenir un cronograma molt exhaustiu, sense possibilitats de canvis. Aquest fet condiciona que sempre acampam al mateix lloc, sense deixar que els infants puguin gaudir del medi natural de Mallorca”, conclou. Tot i que la falta de llocs per acampar perjudiqui directament els escoltes, els aficionats a aquesta activitat també es queixen dels pocs espais per a l’acampada i, segons Sion Coll, això “anima” que es faci il·legalment.

stats