Les dificultats que les dones tenen per demostrar el maltractament psicològic

PalmaEl maltractament psicològic està tipificat a l'article 153 del Codi Penal. Es va introduir l'any 1998 i la llei distingeix la violència en el marc de la parella i fora de la parella o l'exparella. "Hi ha una certa confusió, perquè la llei estatal considera violència masclista la que es dona a l'àmbit de la parella, quan els convenis internacionals, com el d'Estambul, determina que és en contra de les dones", explica l'advocada penalista Laia Serra. Però aquesta forma de violència sovint no deixa un rastre provatori i és subtil i intangible i, per tant, difícil de demostrar davant d'un jutge. Ho adverteixen diverses expertes consultades per l'ARA Balears.

"La violència psicològica és molt difícil de demostrar als jutjats, fins i tot en el marc de la parella", apunta Serra. "Quin tipus de prova pots aportar sobre un clima? Són situacions subtils, entra molt en joc allò simbòlic, les estructures de poder", assegura l'advocada. "Cal tenir whatsapps, testimonis directes, proves, com que la víctima hagi iniciat una demanda de teràpia psicològica com a conseqüència d'aquesta pressió", explica. "No és impossible, però s'ha de saber entendre la prova que es pot aportar d'aquestes situacions: cada tipus de violència permetrà aportar una certa tipologia de prova", continua. "Les víctimes arriben fins on arriben, i de vegades no es podrà i haurà de prevaldre la presumpció d'innocència", admet.

L'advocada, activista i fundadora del Lobby de Dones, Francesca Mas, coincideix amb aquest punt de vista. "Hi ha sentències condemnatòries per violència psicològica, però sempre s'exigeixen una sèrie de requisits perquè quedi demostrada", conta en declaracions a l'ARA Balears. "La denunciant ha de demostrar que allò l'ha afectada, amb un tractament, una medicació o alguna prova", exposa. Tot i que en el nostre dret, "si es vol, la declaració de la víctima és suficient com a prova", quan es tracta de violència psicològica "no té un senyal objectiu, i cal que el jutge es convenci amb la declaració de la dona". Mas remarca, a més, que "el dret penal és molt concret i quan no hi ha proves suficients es garanteix la presumpció d'innocència".

"Hi ha resistència a creure la víctima"

La psicòloga i directora del Màster Universitari en Polítiques d'Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere de la UIB, Esperanza Bosch, lamenta aquestes dificultats. "Ja tenim prou experiència i coneixements acumulats per poder acreditar un maltractament psicològic, la reacció de la víctima, el seu patiment i la coherència del relat", explica.

Juanjo Martínez va ser denunciat per violència de gènere fa tres anys per la seva exparella

Segons Bosch, a l'àmbit judicial "falta formació i que els agents judicials tinguin contacte amb víctimes d'aquestes característiques". Amb tot, l'experta també adverteix d'una "resistència" a creure les víctimes a l'àmbit social. "En un moment en què hi ha sectors que neguen la violència contra les dones, la psicològica encara ho rep més, es diu que és una paraula contra l'altre, que són invents, i que no n'hi ha per tant", remarca. Posa com a exemple el cas de la besada a la futbolista Jenni Hermoso durant l'acte d'entrega de medalles del Mundial del 2023, que està vist per sentència. "Encara que es tractàs d'un cas de presumpte abús sexual, ho va veure tot el món, a la televisió, i així i tot es posava en dubte", lamenta. "Imagina quan es tracta d'una situació viscuda en la intimitat, on només hi ha dues persones implicades, o els testimonis s'estimen més no mirar, no fer-ne cas", afegeix.

La dona que va denunciar Juanjo Martínez als jutjats: “El partit ho sabia i se'n va rentar les mans”

Per a l'experta, aquests entrebancs expliquen moviments com el Me too i els comptes d'Instagram on diverses persones denuncien presumptes abusos de manera anònima. Aquesta setmana ha transcendit a les Illes el cas dels diversos testimonis que han denunciat presumptes abusos i tractes vexatoris vinculats a l'excoordinador general d'Esquerra Unida de les Balears (EUIB), Juanjo Martínez, qui ha negat les acusacions en un comunicat.

"Les xarxes socials donen un espai de més seguretat a les víctimes, i també la possibilitat de crear una xarxa solidària", apunta la psicòloga. "Normalment, quan es denuncia a les xarxes no hi ha una voluntat de denunciar judicialment, sinó una necessitat de contar el que t'ha passat, compartir la teva experiència", puntualitza.