El dilema de la segona residència
El 2026 la NASA enviarà a Venus dues missions, Davinci i Veritas, per esbrinar per què va esdevenir un lloc, per dir-ho d’alguna manera, tan poc acollidor. L’atmosfera és tan densa que crea una pressió noranta vegades la de la Terra i provoca un efecte hivernacle amb temperatures de 460 ºC. No és el millor lloc per a una segona residència. Mart, tot i estar a una distància mitjana més llunyana i no ser ideal, és un paradís comparat amb aquest infern.
Venus és un casalot inhòspit i destartalat. Però sempre hi ha qui, en la cerca d’una segona residència, és capaç de veure una llum davant del cau més ruïnós: “Té possibilitats. Una reformeta i llestos”. Aquest va ser Carl Sagan. L’any 1961 va proposar omplir Venus d’algues que absorbissin el CO i alliberessin oxigen. Hi ha qui vol totes les comoditats en una segona llar. Ell mateix va reconèixer, anys després, que no hauria funcionat: no es coneixia la pressió de Venus, que hauria sigut un escull insalvable per a l’algari. Però les propostes segueixen. I són costoses i titàniques, com aquelles reformes que havien de ser “quatre cosetes” i acaben amb un pressupost desorbitat.
Una altra alternativa és la dels que només necessiten un terrenu, un llogarret on posar quatre parets de maó vist, un mòdul d’Ikea i una caravana atrotinada. Amb la punteta d’un cingle on la cabana faci equilibris per no precipitar-se en tenen prou. Aquesta seria l’opció del projecte HAVOC, de la NASA, que vol situar una mena de zepelins a 50 km de la superfície, on la pressió i la gravetat són semblants a les de la Terra. Una colònia flotant! “Apartament amb vistes espectaculars” es queda curt.
Si busques segona residència, no hi ha res com veure sempre el costat positiu. Ara, recorda que “com a casa, enlloc” i que no té sentit tenir una segona residència si no saps arreglar les goteres de la primera.
