Dir ‘nevera’ fa senyor, mentre que dir ‘gelera’ fa pagès?

PalmaSituació imaginària: arriben convidats a ca nostra. Són uns coneguts de fa poc, amb qui encara no tenim gaire confiança. Els volem caure bé, que pensin que som persones amb una certa distinció. Durant el sopar, quan estam a punt d’abocar-los aigua amb el pitxer dins el tassó els deim: “Aquesta és natural, però si la hi voleu, dins la nevera en tenim en fresc”. “Idò venga, si en teniu de fresca, m’ho estim més”. Amb la nostra parella, anam dins la cuina. “Ohhh, ara la volen fresca! Obre la gelera i mira si ho és a bastament, perquè no fa molta d’estona que la hi he posada”. Què ha passat aquí? Per què amb els que tenim confiança deim ‘gelera’ i amb els externs deim ‘nevera’?

Idò, bàsicament, perquè, quan parlam, triam. Ens decantam per uns termes o per uns altres. Elegim entre unes construccions sintàctiques o unes altres. Fins i tot, pronunciam diferent en funció de qui ens escolta. I per què? Idò perquè volem que l’interlocutor es pensi que som allò que volem ser. Volem que en la mentalitat de l’altre es fixi la idea de la personalitat que cadascú vol projectar de si mateix.

Sota aquesta premissa, hi ha persones que, havent fet sempre unes eles amb fonètica catalana, a les velleses, comencen a bledejar a les totes. Perquè pensen que així gaudiran d’una major acceptació del seu entorn social. I també pot ocórrer el fenomen contrari. És a dir, que persones d’un entorn social concret s’esforçaran a pronunciar tots els sons de la llengua catalana de manera correcta, perquè així pensen que seran més valorats en el seu grup social. Seguint aquest exemple, hi haurà qui, havent estat ieista d’ençà que va començar a parlar, farà passes per dir ‘llet’ en lloc de iet*. Una tasca difícil, és aquesta, perquè es tracta d’un fenomen molt escampat, i difícil d’esmenar.

Retornant, però, a la qüestió de la gelera i la nevera, hi ha una opció que sigui més correcta que l’altra? Idò ja us avançam que no, perquè totes dues són correctes i es poden utilitzar en el context de la situació imaginària descrita abans. És possible, però, que si n’utilitzam una o altra la gent pensarà que fa senyor o que fa pagès? Idò és possible que sí. I per què? Perquè es tracta de paraules amb tradicions diferents.

En general, a Mallorca, de manera tradicional, la gent es refereix amb el nom de ‘gelera’ a l’aparell que als catàlegs comercials es diu frigorífic. A la major part de territoris catalanoparlants, però, el mot més estès és el de ‘nevera’. I, en castellà, també és nevera la paraula més utilitzada per referir-se a aquest electrodomèstic. Per tant, si determinades persones, de manera conscient, es decanten per utilitzar ‘nevera’ en lloc de ‘gelera’, és perquè opten per la paraula més comuna o, com passa amb altres casos, perquè és la que més s’assembla a la castellana.

Si ‘nevera’ és una paraula derivada de ‘neu’, ‘gelera’ ho és de ‘gel’, i després d’una consulta als diccionaris es veu que l’origen de totes dues paraules és anterior al naixement de l’electrodomèstic en qüestió. Tot i que en sentir qualsevol dels dos mots, la majoria de persones ho relacionen amb la idea de frigorífic, les primeres accepcions dels diccionaris són ben diferents.

Tant neveres com geleres poden ser llocs a altituds elevades on hi ha neu o gel sempre o durant bona part de l’any. I també s’anomenem amb aquests noms les cases de neu o els pous de neu. Això són les construccions tradicionals, excavades a la roca, que antigament s’utilitzaven per arreplegar-hi la neu i compactar-la, per treure-la durant l’estiu en forma de barres de gel i destinar-les a usos medicinals o per fer-ne gelat.

Curiosament, amb la invenció de l’electricitat deixaren d’utilitzar-se les cases de neu, però aquest invent, al cap d’anys, proveí les cases actuals de gelera o nevera, En conclusió, tot i que hi hagi persones que es pensen que un mot fa més modern que l’altre, tots dos són tan antics com la fabricació tradicional de gel.