Els directors critiquen la gestió del topall dels preus del menjador: "No som departaments de comptabilitat"

PalmaA partir de desembre, els alumnes dels centres educatius públics pagaran un màxim de 6,85 euros diaris pel servei de menjador, segons el topall fixat per Educació (que inicialment havia dit que serien 6,5 euros). Això no vol dir que el menú i els serveis derivats no costin més, sinó que la Conselleria n’abonarà la diferència amb el preu total. La mesura ha estat ben rebuda per la comunitat educativa. Ara bé, els equips directius la valoren positivament, però també critiquen que serà una nova feina que hauran d’assumir ells. A les instruccions del servei Educació fixa que els centres gestionaran les liquidacions que les empreses adjudicatàries del servei facturaran mensualment, pel nombre d'usuaris que han fet ús del servei i per l'import de compensació resultant d'aplicar la diferència entre el preu del menú diari i l'import màxim a aplicar a les famílies. Aquest import serà distint per als usuaris fixos i per als eventuals. “És a dir, segons se’ns va dir a una reunió, els directors haurem d’emplenar un document Excel amb els alumnes que venen cada dia o eventualment. A partir d’aquí, la Conselleria traurà uns imports mitjans que nosaltres haurem de transferir a les empreses de menjador. Per tant, més feina”, denuncia la presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Infantil i Primària de Mallorca (Adipma) i directora del CEIP Ses Rotes Velles, Joana Maria Mas.

En resum, les famílies pagaran a les empreses l'import del menjador, com feien fins ara (fins a 6,85 euros per als fixos i 7,55 per als eventuals). La novetat és que ara els centres hauran de pagar la diferència entre aquests imports i el cost real del servei, en funció del nombre d'alumnes i cada quant quedin a menjar al centre (de manera fixa o esporàdica).

Una percepció semblant a la de Mas la té la vicepresidenta de l’Associació i directora del CEIP Son Anglada, Maria Àngels Portilla. “Els equips directius ens estam convertint en departaments de comptabilitat i no ho som”, resumeix. A Son Anglada, de sempre han funcionat diferent d'altres centres educatius, on les empreses de menjador cobren directament a les famílies. Allà, l'escola recapta els doblers de les famílies i els abona a la concessionària. “Ara haurem de fer tres factures diferents, una amb el preu del menú fixat multiplicat pel nombre de dies i comensals, una altra per la diferència entre el preu fixat i el preu del menú, que en el nostre cas costa 7,10 euros diaris, i una diferent per als alumnes que queden esporàdicament”.

Segons indica la directora de Son Anglada, la Conselleria també els ha comunicat que els centres educatius amb licitacions de menjador anteriors al 2010 han de calcular ells l’increment de l’IPC del preu del servei “Nosaltres som mestres. És possible que tinguem altres coneixements vinculats al nostre càrrec, però som mestres. Jo em neg a calcular res, perquè no en tenc ni idea. Que ho calculi la Conselleria”, reclama Portilla.

En mans dels directius

Els imports que Educació autoritzarà als centres perquè paguin a les empreses es calcularan a partir de les dades que els equips directius registrin, entre alumnes que quedin diàriament i eventuals. “Ara em moc entre 12 i 16 comensals diaris, però puc pujar de manera sobtada i passar de 15 a 35. Estaré duplicant i perdent alumnes constantment. Això farà que cada mes em variï el nombre mitjà de menús que hauré de registrar i pagar", exposa Portilla.

La directora de Son Anglada, que és un centre vulnerable, posa un altre tema damunt la taula. Els centres amb molts usuaris de les beques menjador tindran “una feinada”. I ho exemplifica. El menú es desglossarà en dos conceptes: l’import de la beca de menjador i la quantia que sí que ha de pagar la família. En el cas d’un alumne amb una beca de 5 euros diaris, per exemple, quedarà de la següent manera: 5 euros per l’ajuda de menjador i la família en pagarà 1,85. “Això implica ficar dos conceptes diferents dins l’eina de gestió econòmica (ECOIB)”. El tema és, explica, que cada alumne beneficiari rep una quantia diferent de beca menjador en funció dels barems. Aquesta realitat obligarà els equips directius a calcular manualment el que ha de pagar cada família i el que ha d’abonar la Conselleria per la beca.

I si s'equivoquen?

Un fet que també preocupa els directors consultats és què passarà si, a causa del volum diari de feina que tenen els centres, s’introdueixen malament les dades i, per això, es fa un pagament erroni a les empreses. “És molt fàcil que algú s’equivoqui, perquè un full de càlcul és difícil d’interpretar, i el que fa falta per gestionar els menjadors és especialment complex, amb nins que queden uns dies sí, altres no, els eventuals...”, exposa Portilla. Un suport als equips directius en la gestió de tot plegat serà la figura dels auxiliars administratius. Ara bé, a molts centres només hi va dos dies per setmana.

El topall del preu del menjador afectarà 108 centres, un 54% dels quals disposen de servei de menjador, i es calcula que beneficiarà uns 4.247 usuaris, la qual cosa representa un 32% del total. La Conselleria, a través de la Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu, estima una despesa de 540.723 euros per cobrir aquesta ajuda.