Els directors denuncien que Educació deixarà Menorca i les Pitiüses sense atenció presencial als casos d'assetjament

PalmaLes associacions de directors d'Infantil, Primària, Secundària i Règim Especial d'arreu de les Illes asseguren que la Conselleria d'Educació els ha comunicat la decisió de retirar el servei presencial de l'Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar (Convivèxit) a Menorca i les Pitiüses. És per aquesta raó que han dirigit una carta a la directora general de Primera Infància i Atenció a la Diversitat, Neus Riera, per demanar-li que la reconsideri. La Conselleria assegura que "no es tanca cap servei". "Eivissa, Menorca i Formentera continuaran amb el servei de Convivèxit", diu. La tasca de Convivèxit és molt important, ja que es tracta de l'ens que treballa els casos d'assetjament a les aules, que no fan més que augmentar. De fet, els casos de bullying es varen disparar un 49% a les escoles de les Illes entre el cursos 2021-2022 i 2022-2023, segons les dades del Policia Tutor.

La secretària de l'Associació de Directors de Primària d'Eivissa i Formentera (ADIPEF), Maribel Domínguez, assegura que Riera els va dir "clarament" que el servei es recentralitzaria a Mallorca i que l'any que ve "l'atenció dels centres de l'illa es faria de manera telefònica". Concretament, diu, ho va anunciar a la junta de les Associacions de Primària i Secundària d'Eivissa que va tenir lloc el passat 5 de juny, i també al Consell Escolar de les Illes Balears.

En aquella mateixa trobada, explica el president de l'Associació de Directors d'Ensenyament Secundaria i Règim Especial de les les Pitiüses (ADESPI), Antonio Márquez, se'ls va comunicar que la idea és reconvertir la plaça de Convivèxit a una plaça de personal CAIB. Mentrestant, fins que això no es faci, "estarem sense servei", diu. "Podem passar tres mesos, sis o un any", afegeix. Deixar de tenir suport presencial generarà una pèrdua important, perquè quan "hi ha un problema, la tècnica ha vingut als centres i coneix les seves realitats", exposa. "Encara que vingui puntualment algú de Palma, no serà el mateix", afegeix.

L'assetjament escolar, disparat

Domínguez assegura que la tècnica que fins ara feia feina a Convivèxit ja els ha comunicat que deixa la plaça i torna a la seva escola a fer de mestre. "Hi ha malestar i ho estam lluitant, perquè ha costat molt aconseguir una persona que fes feina des d'aquí, una persona que s'ha implicat i que ens ha ajudat molt a tots els centres", lamenta. Per altra banda, ni ella ni Márquez entenen per què en un context d'augment de les necessitats d'intervenció, es lleven uns recursos que varen arribar per primera vegada el curs 2022-2023.

Entre el curs 2021-2022 i el 2022-2023, segons les dades del Policia Tutor, el nombre d'intervencions fetes a les Balears per casos de menors absentistes va augmentar un 9%. Concretament, el total d'actuacions per absentisme el curs passat va ser de 986, enfront de les 901 del curs anterior. Pel que fa al bullying, les actuacions executades en un any es varen disparar un 49%. A més, durant el curs 2021-2022 la Conselleria va obrir un protocol per risc autolític cada dia.

Un servei que funciona

En la carta que les associacions de directors han enviat a Neus Riera, a la qual ha tingut accés l'ARA Balears, demanen que es mantingui el servei pel fet que "eliminar-lo i centralitzar-lo a Palma suposaria una pèrdua important per a les Pitiüses, afectades per la insularitat i la distància respecte de la capital". Per altra banda, afegeixen, "es perdria la proximitat i el coneixement del context específic de cada illa, la qual cosa és fonamental per a un assessorament i una intervenció eficaç en temes de convivència i coeducació". "El que funciona bé no s'ha de tocar i, per tant, li demanam que es replantegin aquesta decisió amb la finalitat de continuar", reclamen a Riera.

Les associacions defensen que Convivèxit "proporciona un suport immediat i efectiu que ha resultat crucial per a la resolució de problemàtiques". Convivèxit és actor essencial, per exemple, en la gestió dels casos d'assetjament, de risc d'autolesions, en el suport a l'alumnat trans o en el treball de l'educació emocional, per exemple. També s'encarrega d'intervenir per garantir el bon clima dins els centres educatius. "Els serveis i programes que hem aconseguit establir a les nostres illes petites després de molts anys d'esforç i dedicació han demostrat ser molt beneficiosos per a la nostra comunitat educativa". "El servei presencial del Convivèxit és un recurs essencial que ha contribuït de manera significativa a la millora de la convivència escolar i a la formació del nostre alumnat i professorat", defensen les associacions.