Discapacitades per culpa del masclisme, una realitat silenciada

PalmaElvira (nom fictici) espera rebre els propers dies el document oficial que acredita la seva discapacitat. D’una potada, la seva exparella li va provocar una lesió al genoll que ara li impedeix caminar si no és amb crosses. Ja ha passat per una desena d’intervencions i encara ha de tornar al quiròfan. Abans d’això, es dedicava a l’hostaleria i ara ja no pot continuar guanyant-s’hi la vida. “No puc continuar fent això perquè agafam moltes coses pesades i estam molt de temps drets, fins a nou i deu hores. I avui dia no puc ni caminar uns quants carrers perquè no tenc la força suficient”, lamenta. Ella és una de les 59 dones de les Balears que des del 2017 ja ha rebut l’atenció específica de l’entitat Inserta Empleo, de la Fundació ONCE, per a víctimes de violència masclista que pateixen algun tipus de discapacitat. La majoria d’elles –puntualitza la responsable d’Inserta a les Illes, Caroline Vera de Decker– tenen una discapacitat física o psicològica derivada del maltractament per part de les seves parelles o exparelles.

Però les xifres de la Fundació ONCE són les úniques que s’aproximen a aquesta realitat. Vera de Decker denuncia que no existeix cap registre ni filtre que permeti saber quantes de les dones que tenen una discapacitat reconeguda la pateixen a causa de la violència masclista i reclama, en aquest sentit, “polítiques específiques”. L’única informació institucional que en revela algunes dades és el nombre d’infants o joves –fins als 25 anys, en cas dels universitaris– que reben una pensió de la Conselleria d’Afers Socials perquè tenen algun progenitor amb una discapacitat d’un 33% o superior provocada per una agressió masclista. En total, a les Illes hi ha sis fills que reben aquesta prestació de 438 euros mensuals, que es va posar en marxa el 2019 i que també poden demanar els infants o joves que han quedat orfes a causa de violència de gènere. En aquest darrer cas, són nou els que perceben l’ajut a l’Arxipèlag.

Així, en cas que es consideri que la discapacitat física d’Elvira superi el 33%, els seus dos fills podran beneficiar-se d’aquesta mesura, fet que per a ella suposaria un alè. La dona, que es troba en la quarantena, ha arribat a rebutjar sotmetre’s a una operació per no haver d’estar de baixa quan encara feia feina per tal de percebre el 100% del sou. “Necessit estar forta pels meus nins, no puc abaixar la guàrdia, encara que psicològicament estigui feta pols i més ara, amb les intervencions que tenc per davant”, reconeix la dona, que prefereix no revelar la seva identitat perquè el procés judicial contra la seva exparella continua obert. Els seus fills varen ser el principal motiu pel qual ara fa tres anys va decidir denunciar la situació de violència que patia i pels quals s’ha mantingut activa gairebé des d’aleshores. “He estat un any tancada fent formacions en línia i ara fa poc que he començat a fer classe presencial amb Inserta. Sortir de casa i anar a estudiar fora ja és un gran avanç”, afirma amb entusiasme. De moment, ha començat un curs de capacitació de tècnic comercial i un altre d’informàtica, i això li dona esperança. “Pot ser que tardi un any i mig a trobar una feina, però almenys estic fent els cursos. Tens por, però saps que així se t’obre una porta”, manifesta.

Més risc de patir violència

Per aquest motiu, Inserta Empleo dona tanta importància al fet que les usuàries accedeixin al mercat laboral. “L’objectiu és que aconsegueixin reprendre el control de les seves vides i, per això, és clau que tinguin independència econòmica”, subratlla la membre de la Fundació ONCE. A més, treballen amb el teixit empresarial, perquè el fet que “siguin dones amb discapacitat i víctimes de violència masclista fa que la seva inserció sigui molt més difícil” . També fan feina perquè “les mesures de conciliació estiguin més marcades per fer front a aquests casos, ja que necessiten més flexibilitat”, manté. Caroline Vera de Decker admet que, “quan aquestes dones van per la via ordinària, s’han trobat dificultats”, mentre que les que s’han contractat a través del procés d’Inserta no han tingut cap queixa”. Cal tenir en compte que les empreses amb què treballen “estan molt involucrades en temes de responsabilitat social corporativa i això fa que la seva resposta acostumi a ser positiva”, puntualitza.

No obstant això, insisteix que és necessari que aquesta sensibilització s’estengui al conjunt de la població, tant si la discapacitat és conseqüència del maltractament com a la inversa. “La probabilitat de patir violència de gènere és quatre vegades superior en dones amb discapacitat davant les dones que no en pateixen cap”, afirma la professional. De fet, la Macroenquesta de Violència contra la Dona del 2019 –la darrera feta pel Ministeri d’Igualtat– revela que el 40,4% de les dones amb discapacitat acreditada ha patit algun tipus de violència en la parella, davant del 31, 9% de les dones que no en tenen. Precisament amb l’objectiu de “traslladar aquestes xifres als governs”, la Fundació ONCE va convertir l’atenció personalitzada que donaven a aquestes dones des del 2017 en un programa específic el 2020, Mujeres en modo ON VG. De llavors ençà, han atès 22 dones, 11 de les quals han obtingut un contracte de feina.

La manca de transversalitat en les xifres també es fa palesa en els feminicidis. La Fundació ONCE critica que, de les 1.120 víctimes mortals de violència masclista que s’han comptabilitzat a l’Estat d’ençà que es varen començar a registrar el 2003, no se sap quantes tenien discapacitat. Ara bé, pel que fa a les Balears, la directora de l’IBDona, Maria Duran, assegura que, entre les 41 dones assassinades a l’Arxipèlag des d’aleshores, no n’hi havia cap. En qualsevol cas, Duran mostra preocupació davant aquestes situacions: “Moltes vegades no identifiquen que estan patint violència masclista i, si ho fan, tenen dificultats per expressar-ho. Tot plegat fa que els tribunals no tinguin recursos suficients per accedir a elles i oferir-los recursos legals, com ara ordres de protecció”. Per tal de facilitar l’accés a recursos com el Servei d’Atenció 24 h, l’IBDona preveu donar una atenció específica per a dones sordes dl 2022, segons anuncia la presidenta de l’institut. Això, diu Duran, només serà una primera passa cap al tracte especial que pretenen acabar oferint al conjunt de dones amb discapacitat.