Es disparen els contagis per la via sexual

Palma“Surt com vulguis, però no surtis sense condons. És l’única manera de protegir-te del VIH i de les infeccions de transmissió sexual (ITS)”, diu la darrera campanya de Sanitat per conscienciar sobre l’embranzida de contagis de clamídia, gonorrea i sífilis que es viu a l’Estat. Des de fa una dècada, les infeccions bacterianes que s’encomanen sexualment no fan més que créixer i les Balears no en són una excepció: només l’any passat es varen notificar 664 casos de sífilis i gonorrea, juntament amb 110 de VIH. L’ús del preservatiu continua sent la principal recomanació de les autoritats sanitàries per reduir el risc de contagi –prevé el 90% de les ITS–, però la barrera de làtex no és infal·lible, sobretot si s’utilitza malament –sovint s’associa a l’ejaculació i no es posa fins al final de les relacions sexuals– o està absent durant el sexe oral. 

Aquestes conductes a l’alça, sumades al fet que la majoria de les infeccions no donen cap símptoma, fa que cada cop més gent opti per fer-se proves de detecció d’ITS regularment, sobretot si tenen múltiples parelles, per tenir cura de la seva salut sexual, per assegurar-se que no s’han contagiat i que, al seu torn, tampoc no estan propagant cap ITS. “La situació està generalitzada, tant a les Balears com en el conjunt de l’Estat i a escala mundial: de cada vegada hi ha més malalties de transmissió sexual i més esteses”, alerta la coordinadora del Centre de Diagnosi Tractament i Prevenció d’Infeccions de Transmissió Sexual (CAITS) del Servei de Salut de les Balears (IB-Salut), Júlia Serra.

Només en els darrers cinc anys s’han duplicat les visites a infermeria per aquestes qüestions a les Illes, segons Serra. Després d’un lleuger descens durant la pandèmia, les malalties i infeccions de transmissió sexual han remuntat amb la mateixa força que abans del 2020, quan varen caure “no perquè no n’hi hagués, sinó perquè no es varen diagnosticar”, amb la irrupció del coronavirus. “La meva percepció és que estam igual o pitjor que abans de pandèmia”, adverteix la coordinadora. Gairebé tots aquests casos –els de gonorrea, clamídia i sífilis– es mantenen a l’alça, mentre que els de VIH davallen.

Pel que fa a les causes que expliquen aquesta situació, Serra considera que és un fet “multifactorial” relacionat amb “canvis socials i culturals”. “Ara es tenen més parelles sexuals, les primeres relacions comencen abans, s’usa poc el preservatiu i encara hi ha molt desconeixement sobre el risc de contreure una malaltia de transmissió sexual”, indica en aquest sentit. Per exemple, afegeix, “la gent no pensa que el sexe oral pugui transferir infeccions” i “van més alerta amb el preservatiu quan és anal o vaginal”. Ara bé, contrasta: “Tant la clamídia com la gonorrea les trobam molt a la faringe”.

Cribratges

A aquests factors més socials, l’experta n’hi afegeix un de relacionat amb l’àmbit sanitari. “De la mateixa manera que amb el coronavirus tenim les PCR, que permeten testar la gent sense símptomes, al centre tenim persones que venen a fer-se proves per saber que estan bé. Això ens permet diagnosticar més casos”, assenyala. Les recomanacions sanitàries indiquen que la població amb una vida sexual activa hauria de fer-se almenys un test de detecció d’ITS a l’any, mentre que col·lectius amb més exposició –persones que tenen múltiples parelles o tenen sexe esporàdic en entorns d’oci, homes que tenen sexe amb homes o treballadores sexuals– se’ls haurien de fer cada tres mesos. 

És el cas del Xavi, que fa anys que participa en cribratges d’ITS perquè, diu, “coneix el perill que suposa contagiar-se”. Té una relació oberta amb dos al·lots des de fa cinc anys i pren la pastilla que evita la infecció del VIH –profilaxi preexposició (PrEP)–, de manera que cada tres mesos li fan proves per comprovar l’adherència al tractament preventiu. En aquests controls, per protocol, també li fan tests per identificar possibles infeccions bacterianes. “Així vaig descobrir que m’havia contagiat de clamídia i gonorrea, perquè mai vaig experimentar-ne símptomes. Sense la prova, no ho hauria sabut mai i potser les hauria propagades”, diu. 

Pol explica una història similar. Fa vuit anys que és usuari del BCN Checkpoint, un centre de Barcelona pioner i especialitzat en VIH i ITS, i assegura que la sífilis està “a l’ordre del dia” a Barcelona. Ell mateix se’n va contagiar. Fa la PrEP i les proves trimestrals sempre li han sortit negatives. “Com que es poden curar, sembla que les ITS són un mal suportable, però a mi sempre m’han preocupat”, admet. I fa un temps va descobrir que patia sífilis per un test rutinari. “Sempre m’he cuidat molt i m’he fet proves. Et podria dir el dia, l’hora i amb qui vaig estar quan em vaig infectar, i és frustrant”, explica. La realitat és que els homes que tenen sexe amb homes han estat un col·lectiu estigmatitzat. Per això, les associacions i les ONG s’han encarregat de generar una consciència d’autocura entre ells superior a la que tenen altres grups.

La majoria són asimptomàtiques

Els experts consultats assenyalen la pèrdua de por del VIH i l’extensió de la PrEP (Profilaxis preexposició) com a factors que expliquen que alguns homes que tenen sexe amb homes s’hagin “relaxat” en la protecció sexual davant les infeccions bacterianes, malgrat que la verola del mico (que no és una ITS com a tal) demostri l’elevat grau de compromís del col·lectiu amb la salut pública. No obstant això, les dades revelen un descens continuat de casos de VIH des del 2017 a les Balears: de 165 (155 homes i 10 dones) a 110 (93 homes i 17 dones) en cinc anys. En aquest punt, Serra fa una reivindicació: “Mentre que tota la societat s’ha bolcat en el covid, el VIH continua oblidat, perquè tenim una eina molt útil com és la PrEP, a la qual és molt difícil accedir a tot Espanya”. Segons l’experta, la llista d’espera per rebre aquest medicament “és important” i a hores d’ara tenen 200 casos en seguiment de persones que la reben.

Sigui com sigui, el menor ús del preservatiu és generalitzat i afecta tota la població. La coordinadora del CAITS admet que hi ha un cert estigma cap a determinats col·lectius, però que al centre reben “absolutament qualsevol persona”. “Hi ha persones amb més risc, però el fet de no utilitzar preservatiu ja ho és”, afegeix. No obstant això, la metgessa diferencia alguns perfils segons la malaltia o infecció. Per exemple, “la clamídia és típica en al·lotes joves heterosexuals (56%)”, les quals sovint “pensen que no la tenen, perquè és una infecció asimptomàtica i no arriba a desenvolupar-se en malaltia”. Per altra banda, la clamídia i la gonorrea s’associen al perfil “d’heterosexuals amb moltes parelles sexuals, amb un ús inconsistent del preservatiu”. En canvi, la sífilis s’associa a persones que tenen relacions amb parelles del mateix sexe. Sigui com sigui, “el grup més important és el de les persones joves”, manté Serra, que adverteix que estan preocupats per la població “menor de 25”. De menors d’edat, diu que se n’han trobat, però pocs. 

Anna (nom fictici) va patir clamídia, però inicialment creia que era una candidiasi, una infecció causada per un fong: “Em feia molt de mal fer pipí o havia d’aturar les relacions sexuals perquè em feia mal”. Com que era molt jove, no sabia a qui recórrer. Al principi, a Anna li feia vergonya explicar que tenia clamídia. “Arriba un moment que t’adones que és el mateix que una analítica d’any en any per saber si estàs bé de ferro”, afirma. Cal tenir en compte que les dones joves tenen el teixit de la mucosa de l’úter i la vagina menys desenvolupat i, per tant, més risc de contreure ITS. A això cal afegir-hi les dificultats amb què es troben durant l’acte per negociar com volen que sigui el sexe, en relació amb l’ús, o no, de preservatiu. 

“Les ITS afecten tothom”

Les ITS bacterianes no es coneixen tant com les víriques, com el VIH. Són més benignes a priori i la despesa sanitària per a la detecció i el tractament també és més baixa (es curen amb antibiòtics). Amb tot, l’OMS ja va avisar el 2016 que cada cop serà més difícil tractar-les per la resistència antimicrobiana, sobretot davant la gonorrea, i poden tenir conseqüències a mitjà o llarg termini. Més enllà de la inflamació anal o vaginal, o els dolors pelvians, en dones hi ha un risc alt d’infertilitat associat. I la sífilis, si no es tracta, pot degenerar en problemes neurològics greus. En general, l’abast de l’autocura sexual i la conscienciació encara tenen molt de camí per recórrer a la societat, dins la qual el grup d’homes heterosexuals continuen sent la principal assignatura pendent .