Els supermercats disparen les comandes a domicili arran del coronavirus

PalmaEl tema de conversa a la coa del supermercat és el mateix des de fa uns dies i la culpa la té el coronavirus. La gent compra per sobre de les seves necessitats davant la por de quedar incomunicada. A la porta del Mercadona del cèntric mercat de l'Olivar de Palma, s'hi amunteguen els carros plens fins a dalt amb productes com ara aigua, pasta i paper higiènic. De fet, el paper higiènic fins i tot s'ha exhaurit. Una de les treballadores de l'establiment afirma que s'han disparat les compres a domicili i que, per a aquesta setmana, ja no accepten més comandes.

Tot i que part de la clientela veu com a real l'amenaça de quedar sense menjar, la treballadora del súper assegura que la direcció de l'empresa els ha garantit l'abastiment. De fet, a causa de l'augment de la demanda, han avançat una hora l'arribada dels camions -que descarreguen una vegada al dia- per tal de reomplir tan aviat com sigui possible els prestatges dels productes més venuts. Els més afectats són els de llegums, arròs, llet i altres aliments que no són frescos. "La gent es posa molt nerviosa, però estam abastits i preparats", afegeix la treballadora.

On també han notat una remuntada en les compres a través d'internet és al supermercat d'El Corte Inglés de les Avingudes de Palma, que ara rep gènere nou dues vegades al dia, tot i que normalment amb una tramesa en tenia prou. Aquí els productes més cercats són els mateixos a tot arreu, i cada vegada se'n compren més. Tot i això, una encarregada de l'establiment indica que estan reposant productes constantment per tal que els passadissos no quedin buits. Com a mesura excepcional, a la secció de cosmètica i maquillatge han precintat la majoria d'aparadors per impedir que els clients provin els articles i els tornin a deixar a lloc, perquè pot afavorir contagis.

"En els darrers dos o tres dies s'han incrementat les compres fruit del nerviosisme de la gent", declara el director d'Eroski a les Balears, Alfredo Herráez. Una de les causes, afegeixen, són les fotografies de prestatges buits que han publicat alguns mitjans i per això pretenen enviar un missatge de tranquil·litat: "Tenim producte més que de sobra per les vendes previstes, no hi haurà problemes d'abastiment a les Balears". A més, assenyalen que, en cas que es cancel·lassin les arribades de vaixells, s'avisaria "amb bastant antelació".

La Part Forana, menys afectada

L'alcohol sanitari és l'únic producte que de moment s'ha acabat als centres Eroski i que comença a mancar a Hipercentro. Fonts d'Hipercentro asseguren que no els falta res. El fet que la major part del seu gènere es produeixi a les Illes els garanteix disposar de gairebé tota la seva oferta en cas que quedassin aïllats. Tant l'alimentació seca -llegums, pasta, farina i sucre- com les conserves, la drogueria i part de la carn, el peix i la fruita s'obtenen de proveïdors balears.

Malgrat això, fonts d'Hipercentro reconeixen que han notat un increment molt lleuger en les vendes, però "en cap cas preocupant". Aquesta sobrevenda, expliquen, ha estat especialment accentuada a la zona de Palma, mentre que a la Part Forana de Mallorca ha estat "molt més lleugera", fet que atribueixen a "factors demogràfics". La cadena Agromart, en canvi, gairebé no s'ha vist afectada per la pujada de la demanda. Si bé la cadena ha viscut un discret increment en les vendes entre dimarts i dimecres, el cap de botigues, Tomeu Lliteres, subratlla que gairebé tots els seus productes "són d'aquí" i que, a hores d'ara, "no hi ha falta de gènere".

La insularitat com a factor de risc

Les Balears van patir un efecte semblant, de manca de productes, arran de les conseqüències de la borrasca Glòria. Aleshores també es van escampar les imatges de prestatges buits, davant les quals la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero, alertava: "Han posat en el focus la situació d'emergència que tindrem davant una crisi climàtica, que sabem que és una realitat".

És impensable que a l'Arxipèlag, com a mínim amb la tecnologia actual, es puguin produir aliments per a tots els devers 1.130.000 habitants que hi viuen. Però per ventura la producció pròpia és tan baixa que, en un context d'augment dels fenòmens meteorològics extrems, això pot dur episodis d'escassetat.

Davant d'aquesta situació, l'economista i director tècnic de la fundació Impulsa Balears, Antoni Riera, explicava que la dependència de la producció exterior, "lluny d'escurçar-se, ha augmentat". Segons Riera, en els darrers deu anys el sistema de comercialització ha canviat molt, perquè hi ha supermercats que tenen les seves pròpies plataformes de distribució, individuals, "i això compromet l'abastiment".

Riera admet que potser caldria "revisar la cadena logística" que proveeix les Balears, perquè "funciona molt bé, però és molt vulnerable". De fet, avisa, "com més creix la cadena logística i millor funciona és quan torna més vulnerable davant els imprevistos". L'expert, en aquest sentit, té clar que els productes locals no basten ni tan sols per proveir els residents de les Illes, sense comptar els turistes.