Per a qui es dissenyen les ciutats?
Arquitectes feministes reclamen un urbanisme de gènere per viure en poblacions més habitables
PalmaLes ciutats estan dissenyades per a un "home, sa, adult i amb dret de sufragi", assenyala Cristina Llorente, cofundadora del col·lectiu Arquitectives i coordinadora de projectes d'urbanisme participatiu i espai públic. Llorente reclama rescatar les ciutats per fer-les més habitables. Per això convé, diu, incloure tots els col·lectius, sense distinció per mobilitat, sexe, raça o orientació sexual. Segons assegura, fa falta introduir en les polítiques urbanístiques la perspectiva de gènere i un disseny urbà integrador. "No té sentit que no es tinguin en compte aquests criteris i que no es pugui jugar a la pilota a les places de Palma i de tot arreu", diu. La cofundadora d'Arquitectives pensa que hauríem de tenir l'opció de poder triar i decidir quin tipus d'espai públic volem habitar. "La ciutat és un espai polític, per a la solidaritat però també per al conflicte", assenyala.
"L'urbanisme no és neutral, acaba sent un reflex dels valors socials dominants", ha afirmat Helena Cardona, arquitecta i sòcia fundadora d'Equal Saree, que treballa a Catalunya per reivindicar el disseny d'espais més igualitaris a través de processos col·laboratius i de cocreació.
En aquest sentit també s'han manifestat les diferents ponents que han participat en 'La ciutat, amb ulls de dona', la jornada sobre d'urbanisme de gènere organitzada pel Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears. Marta Fonseca, per exemple, és arquitecta per la Universitat Nacional de Medellín, Colòmbia, i fundadora del col·lectiu Punt 6, una cooperativa de dones arquitectes, urbanistes i activistes que tenen com a objectiu presentar projectes d'urbanisme feminista per a la vida quotidiana. En la jornada també hi ha participat Maria Antònia Carbonero, doctora en Geografia i Ciències Polítiques i Sociologia.