“Ens diuen ‘moro de merda’ i això fa mal”

L'Hospitalet de LlobregatAmaguen ràpidament a la butxaca el que tenen a la mà. “No deus ser policia, oi?”, pregunten amb desconfiança. Passats uns minuts es relaxen i continuen fent la seva. El Dib es fa un porro i el Yasine una ratlla de cocaïna: col·loca la droga a sobre de la carcassa del mòbil i l'esnifa. L’Abdel Haq, que no sembla col·locat, justifica que ell es va ficar en això de la droga quan el seu pare es va quedar sense feina i no arribaven a final de mes amb el que la seva mare guanyava netejant. A tots tres els encanta el Morad, el raper català d'origen marroquí que ha esdevingut un fenomen musical. Aquest cap de setmana fa tres concerts al Sant Jordi Club, de Barcelona, amb ple total.

Añoranza és la cançó del Morad que més els agrada, que té ni més ni menys que 30 milions de visualitzacions a YouTube i comença així: “Harto, harto, si lo único que quiero / comprarle a la mama ha sido un cuarto”. I la tornada diu: “Primero era la mama / segundo era la mama / tercero era la mama / la cuarta también quería a la mama”. Els tres nois l’entonen a l'uníson supermotivats, mentre la cançó sona de fons en un dels seus mòbils. Sobta que cantin lloances a la mare mentre prenen droga. Estan asseguts a la plaça dels Blocs de la Florida. Són les set del vespre i ja s'ha fet fosc.

La Florida és el barri de l'Hospitalet de Llobregat d'on és originari el Morad i els Blocs, els mítics edificis residencials construïts els anys 50 que tant surten als seus vídeos. Aquesta zona és d'on el raper va ser desterrat l'octubre del 2022 per ordre judicial, mentre s'investiga la seva presumpta implicació en aldarulls al barri. La mesura cautelar continua en vigor, segons el seu advocat, Fernando Martínez.

La Florida també és el barri on a finals del 2022 es va dur a terme l'operació Tetra, en què van participar Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional. Va consistir a augmentar les patrulles, inspeccionar establiments i escorcollar i identificar nois que pul·lulaven pel carrer. Ara, a pilota passada, fonts dels Mossos reconeixen que "les xifres no justificaven" l'operació. O sigui, ni hi havia un nombre especial de delictes, ni de plantacions de marihuana ni de res. Només “una percepció d'inseguretat” que, segons sembla, no s'ajustava a la realitat.

Gaizkane Apodaka, la coordinadora de l'associació JAPI, amb seu a la Florida i que treballa amb joves vulnerables, explica que molts nois d'origen estranger han adoptat aquesta actitud de “masculintat arriscada”. És a dir, “volen que es noti que són aquí, provocar l'autoritat, fer-se els perillosos”. Cosa que, assegura, han copiat del Morad, perquè a les seves cançons és habitual que ataqui la policia. I no només això, també llueixen el seu mateix look: porten xandall, vambes i una mena de ronyonera en bandolera. El Morad és el seu referent, consideren que els representa.

L’Adam i el Nadir són dos d’aquests replicants del Morad. Tenen 14 i 15 anys. El primer va arribar a Catalunya quan en tenia 3 i el segon ja va néixer aquí. Tots dos són d'origen marroquí i formen part del projecte Diversitas de l'associació JAPI, destinat a adolescents de tercer i quart d'ESO amb dificultats d'aprenentatge. O, en altres paraules, els que es considera que enreden a classe. Al principi de l'entrevista riuen i fan mofa i és difícil que mantinguin l'atenció. Però quan es posen a parlar de debò, donen mil voltes a qualsevol. Sorprèn la seva maduresa.

Buscar-se la vida

“Quan tinguem 16 anys, buscarem feina del que sigui”, afirmen. “Jo em pago la meva roba i la boxa [que fa com a activitat extraescolar]. Així intento ajudar els meus pares”, explica el Nadir. “Si mengem fora, també ens ho paguem nosaltres. Jo no vull demanar 10 euros a la meva mare”, diu l'Adam. La seva mare treballa “davant d'un ordinador a Endesa” i el pare és mecànic de cotxes, però en total són vuit germans, així que van justos a casa. El Nadir diu que a la seva família tampoc no li sobren els diners. Té quatre germanes, la seva mare treballa en feines de neteja i el pare és paleta. Tots dos intenten guanyar uns euros amb una aplicació de venda i compra de criptomonedes que s'han instal·lat al mòbil i asseguren que els seus amics també es busquen la vida com poden. Alguns fan d’entrenador. Són quinze a la colla. Tots d'origen marroquí.

“Nosaltres ens sentim més marroquins que no pas d'aquí”, asseguren sense dubtar. “Hi ha gent que em diu que me'n vagi al meu país –argumenta el Nadir, tot i que ha nascut a Catalunya–. O s'aixequen quan m’assec al metro”. “Ens diuen «moro de merda» i això fa mal", es queixa l’Adam capcot. Un sentiment que no és ni de bon tros excepcional.

La UAB i el Centre d’Estudis i Recerca en Migracions va fer un estudi el 2020, Vers una identitat col·lectiva pluricultural, que posava en evidència precisament això. "Són vistos i tractats com a estrangers i tenen més dificultats per accedir a l'habitatge i al mercat laboral", resumeix el professor de la UAB Jordi Pàmies, coordinador de l'informe. “És normal que se sentin de fora si l'única relació que tenen amb Catalunya és institucional, desagradable i repressiva –opina Andreu Domingo, subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics–. Els que primer ens hem de convèncer que són d'aquí som nosaltres, perquè no ens ho creiem”.

La Florida ha esdevingut un lloc de pelegrinatge de joves d'origen estranger, atrets per la figura del Morad. El Sofian, el Said i l’Adam passegen pel barri, però són del Vendrell. Tenen 16, 18 i 17 anys, també són d'origen marroquí, vesteixen com el raper i són fans de les seves cançons. Una de les seves preferides és Duros, blandos y flojos, amb 21 milions de reproduccions a YouTube i que diu així: “Duro como los que trabajan / las ocho horas de jornada / con salario que no vale nada / y duro porque aguanta y se calla”. Ells també se senten marroquins malgrat haver nascut o haver-se criat aquí i denuncien que a Catalunya hi ha racisme.

“Aquest estiu volia treballar en un restaurant, però prefereixen algú d'aquí. No volen que els marroquins treballem de cara al públic i se'ns vegi”, diu el Said. Tots tres es deixen fotografiar. Posen davant la càmera fent la lletra ela amb els dits polze i índex, el mític símbol del Morad que significa “lleialtat”. El raper també ha popularitzat la sigla MDLR, amb què va batejar el seu primer i segon àlbum i que volen dir en francès “mec de la rue” (noi del carrer). “És que el nostre barri és igualet a la Florida o pitjor”, insisteixen els nois. Ells viuen a Pisos Planes, al Vendrell. Però, com és la Florida?

Per començar, allò que es coneix popularment com la Florida són en realitat dos barris, les Planes i la Florida, que constitueixen el districte IV de l'Hospitalet de Llobregat i estan separats del centre del municipi per una barrera física: les vies del tren. Hi viuen 49.282 habitants i és una de les zones més poblades d'Europa, amb una densitat de 61.603 hab/km2 al conjunt del districte, i de 82.824 hab/km2 en el cas concret de la Florida. Perquè ens en fem una idea, la densitat del barri del Raval de Barcelona és de 42.900 hab/km2. Els Blocs de la Florida, malgrat el seu nom, estan situats al barri de les Planes i constitueixen una part relativament petita dins el districte. Són en total vint edificis amb 816 pisos de 42 m2. Un autèntic formiguer de gent.

El 52,3% de la població de les Planes i la Florida és estrangera –llatinoamericans, marroquins, indis, pakistanesos…– i això, lògicament, ha canviat la fesomia dels dos barris. Hi abunden les petites botiges de queviures, els locutoris i els establiments especialitzats en productes estrangers. Com el de l'Alí, que ven mantes i decoració típica del Marroc. Abans era rendible, assegura, però ara no li surten els números amb tanta competència.

L'any 2017 l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat va impulsar el Pla Integral les Planes-Blocs Florida, que ha servit per rentar la cara al barri. Per exemple, s'ha decorat la façana dels Blocs de la Florida amb pintures boniques i s'han tret alguns dels petits murs que envoltaven els edificis i on s'asseien els joves. Ara hi ha menys murs i, en conseqüència, menys soroll a la nit.

Però, sobretot, per allò que ha servit el pla municipal és per enfortir el teixit associatiu i promoure infinitat d'activitats socials, educatives i culturals. Està dotat amb 1,1 milions d'euros anuals i durarà fins al 2030, segons el seu coordinador, Lluís Esteve. De fet, d'entitats no en falten al districte. Fins i tot hi ha dues associacions de veïns. També crida l'atenció que fins a tres associacions de defensa de l'habitatge treballen als dos barris.

L'Asamblea de Defensa de Derechos L’Hospitalet es reuneix cada dimarts a les 18.30 h al local de Càritas. La majoria dels que hi assisteixen són immigrants. Fa 12, 18, 20, 32… anys que viuen a Catalunya i gairebé tots tenen feina. “Tenim contracte, però són contractes de merda”, destaca una dona. Algunes treballen en neteja, unes altres cuidant gent gran, unes altres en la construcció… Cobren sous que no donen per pagar un lloguer i viuen en pisos ocupats. Tots diuen que han abonat entre 1.200 i 2.000 euros a “una màfia” per aconseguir-ne les claus. “Que com trobem les màfies? Ells ens troben a nosaltres. Són com voltors. Ronden pels llocs on hi ha un desnonament i s'aprofiten de la nostra desesperació”.

Al carrer Illes Canàries, a tocar dels Blocs de la Florida, els Mossos d'Esquadra han desplegat diverses furgonetes amb antiavalots. Hi ha una ordre judicial per desnonar el Dominique i els seus companys de pis. Tots són subsaharians. Mig centenar de persones es concentren a l'entrada de l'edifici per impedir l'accés als agents, mentre que una representant de l'Associació de Veïns de la Florida, Mariló Fernández Indiano, intenta negociar per telèfon in extremis amb la immobiliària. Al final aconsegueix pactar un lloguer de 760 euros al mes pel pis, que amb prou feines fa 50 m2. Ho pagarà la mateixa associació. "Després ja veurem d'on traiem els diners", comenta alleujada mentre es desencadena l'alegria entre els veïns, que celebren amb abraçades haver evitat el desnonament. El pis és propietat de l'empresa Global Lucanor.

No n'és una excepció. Consultant per internet els portals immobiliaris, és impossible trobar un pis de lloguer de 40 o 50 m2 a la Florida per menys de 800 o 900 euros al mes. Els preus estan pels núvols i molts locals comercials s'han reconvertit en habitatges. "Els preus són tan alts perquè hi ha poca oferta i perquè molta gent de Barcelona es trasllada a la perifèria", explica José Álvarez, responsable de desenvolupament de Videsfront, una altra de les ONG de defensa de l’habitatge especialment activa a la Florida.

De fet, l'informe de prediagnosi que l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat va fer el 2017 per dissenyar el Pla Integral les Planes-Blocs Florida ja posava de manifest que l'habitatge era un dels principals problemes al districte IV. Ja aleshores el 42,69% dels veïns vivien de lloguer, el 17,26% de relloguer i el 14,4% en pisos ocupats. Així mateix, destacava que la majoria de la població treballava “dins els nivells baixos de les categories laborals”: restauració, neteja, cura de gent gran, construcció…

Malgrat això, ni el pla integral, ni la Generalitat ni cap administració fa res per resoldre-hi el problema de l'habitatge. Adigsa va rehabilitar els Blocs de la Florida fa dècades, però ara l'Agència de l’Habitatge se'n renta les mans perquè els pisos ja són privats. Mentrestant, els Serveis Socials de l'Hospitalet estan desbordats i la pobresa no para d'augmentar. Les dades de Càritas ho confirmen. El 2023, la xifra de llars que van rebre ajuda d'aquesta entitat a les Planes i la Florida va créixer un 28% respecte a l'any anterior. L'increment al conjunt de l'Hospitalet va ser del 9%.

Esperant un nou CAP

La lentitud de l’administració va molt més enllà. Un exemple: el febrer del 2019 el departament de Salut va anunciar la compra d'un local per situar-hi un dels dos CAP que hi ha al districte. Actualment, tots dos són en un mateix edifici, on literalment no s’hi cap. Gairebé cinc anys després, el nou i anhelat CAP encara no s'ha inaugurat.

"Són famílies humils amb ganes de tirar endavant i que confien en l'escola perquè els seus fills arribin on ells no han arribat", diu el director de l'escola pública de primària Joaquim Ruyra, Miquel Charneco, per definir la població que viu a la Florida i les Planes. Segons diu, no es diferencien tant de la immigració espanyola dels anys 60 i 70. L'escola és a les Planes i més del 90% de l'alumnat és d'origen estranger.

A la Florida Club de Futbol, la majoria dels més de 300 jugadors també ho són i llueixen a la samarreta la sigla MDLR. El Morad va finançar l’equipament l’any passat i va generar un autèntic boom. “Molts joves volien jugar a futbol per tenir la samarreta”, explica el coordinador, José Rodríguez. Actualment, el raper continua patrocinant el club i tots els nens, fins i tot els més petits, saben que aquesta sigla té a veure amb el Morad. Una altra cosa és que sàpiguen què signifiquen. “El Morad va construir el camp de futbol”, deixa anar un, de 7 anys, que amb prou feines aixeca un metre de terra. A la Florida abunden les invencions sobre les suposades proeses del Morad al barri.

La presidenta de l'Associació de Veïns Districte IV, Maite de la Concha, considera que la situació ha millorat des que van desterrar el raper. "Abans portava drons per gravar els seus vídeos i feia el cavallet amb les motos. Nosaltres no som un plató", afirma. Amb tot, opina que hi continua havent un problema d'“incivisme”.

En canvi, Júlia Paula Portal Fernández, que és presidenta de l'Associació de Veïns de la Florida, no està d’acord que n'hagin fet fora el cantant i opina que “ja els va bé que hi hagi barris com la Florida”. O sigui, que la immigració de classe baixa es concentri en llocs determinats a la perifèria, lluny de la resta de la població.