"Et diuen que no te'n vagis, que no volen morir sols"

Sílvia Bueno es podria posar l'escafandre de plàstic amb què treballa, l'EPI, amb els ulls tancats. Ho fa, com a mínim, dos pics al dia. Explica que deu mesos de pandèmia han fet que aplicar el protocol per al covid-19 sigui gairebé un acte mecànic. Però aquest temps, amb una sobrecàrrega de feina constant, també l'ha desgastada. És infermera i treballa a la planta de convalescència B de l'Hospital General de Palma, que des del principi de la pandèmia s'ha dedicat a pacients crònics, complexos i avançats de coronavirus. La majoria són derivats de Son Espases, però, en moments de molts de brots a les residències de gent gran, també han rebut usuaris d'aquests centres.

"Tenim molt de cansament psicològic i físic. Necessitam un descans perquè, o almenys a mi, ens està afectant ja tota la vida", diu Bueno quan ja s'ha tret l'EPI, vestida de blanc i tapada amb una de les moltes mascaretes FFP2 que ja ha duit, les mateixes que li han fet la ferida que s'entreveu a la part alta del nas. Al seu costat, María Ángeles Gómez, també infermera de la planta, lamenta que, tot i que el volum de feina s'ha multiplicat amb la pandèmia, no els hagin destinat reforços. Perquè si fossin més podrien passar més temps acompanyant els pacients. Podrien pal·liar un aïllament que, assegura, se'ls fa molt dur. "Els que no tenen deteriorament cognitiu moltes vegades t'ho diuen: 'No te'n vagis, tenc por, no vull morir sol", explica.

En aquesta planta atenen un màxim de 22 pacients, que, pel seu estat clínic, necessiten moltes cures. "Són totalment dependents, els has de netejar, donar-los el menjar i la medicació... Els ho has de fer tot. N'acabes un i tot d'una has d'anar a l'altre. Anam molt cansades", recalca Bueno. "Al principi hi havia més ansietat i por perquè faltava material i hi havia poca informació. Ara no tenim por, però sí esgotament", afegeix Gómez. Mentre s'aturen un moment per parlar, els seus companys continuen amunt i avall atrafegats, transitant passadissos que evidencien una neteja escrupolosa. Cada poca estona apareix algú fent net el terra i en diversos racons hi ha carros de la neteja. De tant en tant se senten les peticions dels pacients, que criden des de les habitacions.

La planta ha estat gairebé plena durant tota la pandèmia, i amb una mitjana de 20 pacients durant les darreres setmanes. Només el juliol va davallar la pressió assistencial i va deixar de ser exclusivament per a pacients contagiats amb covid-19. A l'agost, però, va arribar la segona onada i varen tornar les jornades més intenses. En tot aquest temps, només s'ha contagiat al voltant d'un 10% dels treballadors de la planta, i sempre fora de l'hospital. El personal n'està molt orgullós. "Al principi hi havia gent que fregava la paranoia, però ara ens hem adonat que treballant així no passa res. Estam contents perquè no hi ha hagut contagis, i això vol dir que estam fent les coses bé", explica Juan Tarragó, auxiliar d'infermeria amb més de 20 anys d'experiència.

"La gent pensa que treballant amb covid-19 tens més por, però això no és real. Som molt estrictes amb el protocol i incidim molt en la formació de tots els professionals. I això fa que la gent treballi amb seguretat", defensa Gloria Prieto, supervisora de la planta. Apunta com a punts clau el treball en equip i la figura de l'observador, que és un professional de la plantilla que comprova que s'estan complint tots els passos del protocol escrupolosament. Com Bueno i Gómez, la supervisora també subratlla el pes de l'esgotament. Per a elles la llum és la vacuna. Com a professionals de primera línia, a la planta tothom ja n'ha rebut la primera dosi, però són conscients que encara queden mesos durs. Més del que es podien pensar, tenint en compte que els vaccins encara arriben amb comptagotes.

Per a Prieto, la soledat dels pacients és el més dolorós d'aquesta situació. Explica que per por al contagi moltes famílies decideixen no visitar-los. I ho veu "totalment comprensible". Precisament per mitigar l'aïllament i fomentar el contacte amb les famílies, voluntaris de la Creu Roja hi van un pic cada setmana a fer videotrucades. La majoria són dones, les que fan aquest tipus de voluntariat, diu Xisca Quetglas, que és l'encarregada de gestionar-lo per part de l'ONG. Assegura que els que opten a entrar en aquest projecte quan s'hi posen ja ho tenen molt decidit, i que els caracteritza "una empatia molt grossa amb els malalts i la família". Anima la gent a participar-hi. "A la Creu Roja tenim un equip prou gran de voluntaris, però no aniria malament més gent que vulgui entrar al projecte".

Als voluntaris se'ls ensenya el protocol i passen un horabaixa amb els que necessiten més aquest contacte amb els seus. Alejandra Tabarés és una de les que ajuden així els pacients amb covid-19. Va tant a l'Hospital General com a Son Espases. "Et trobes històries de tot: gracioses, doloroses...  Alguns fan broma, d’altres es posen a plorar. Però ells estan molt agraïts, perquè no tenen un telèfon amb WhatsApp per fer la videotrucada i depenen que la Creu Roja els programi la cita", relata Tabarés, per telèfon, mentre camina en direcció a l'Hospital General.

És auxiliar d'infermeria i tampoc passa una situació fàcil. Fa un any que viu a Mallorca i tota la seva família és a Colòmbia. "Aquí estic tota sola. No t'ho imagines... He passat per situacions horribles, però una va aprenent a fer-se forta", confessa. El voluntariat és per a ella una eina per sentir-se útil. La setmana passada no va poder evitar el plor veient com un pacient "volia dir a la seva família que no es trobava bé, que li feia mal alguna cosa, i no era capaç de parlar". I tanca: "Hem d'aprendre a gestionar la pròpia tristesa. Però aquesta experiència també et fa valorar el fet de tenir els teus éssers estimats vius".