Per què dius “mallorquines” si just basta dir “sopes”?

Palma“Què voldreu per dinar?”, demana el cambrer d’un celler de Mallorca, tant és si és a Palma com a la part forana. “Avui ens fa ganes dinar de sopes. Tots dos voldrem sopes!”, diuen dos amics asseguts a taula. “Sopes mallorquines?”, rebat el cambrer. “Sí, un plat perhom de sopes mallorquines!”. A veure, d’on se suposa que han de ser les sopes, si és el plat que es demana dins un restaurant de Mallorca? No trobaríeu estrany que us donassin sopes de Madagascar? Per què hem adquirit el costum d’afegir l’etiqueta de “mallorquí” a allò que tothom ja sap que ho és, mallorquí? És perquè així allò de què parlam pareix més exòtic, més indígena, més d’aquí? És que allò que és d’aquí, i sempre ho ha estat, ara a causa de la globalització i del canvi demogràfic i social de les Illes Balears ha de ser tractat com un producte extern, com una cosa que ve de fora? O és que ara els mallorquins es designen a si mateixos així com els veuen des de l’exterior?

Frit i sopes. Per ventura l’etiqueta de “mallorquí”, allà on fa més anys que està establerta és en determinats plats que s’ofereixen als restaurants. Si féssim un treball de camp i anàssim a mirar les cartes del celler Sa Premsa de Palma, de Cal Dimoni d’Algaida, de Sa Travessa d’Inca o de Ses Torres d’Ariany, molt probablement trobaríem que s’hi ofereixen “sopes mallorquines” i “frit mallorquí”. Això ja no és res nou, perquè la dedicació al turisme d’ençà de fa mig segle ha fet que haguéssim de posar-nos etiquetes a nosaltres mateixos per brindar-nos als visitants. Ara bé, si a qualcú en donen a ca seva per dinar, qui les ha fetes senzillament diu “avui, hi ha sopes”. Perquè dit així, en plural, sopes són sopes. És a dir, un plat fet amb pa rostit, llescat i molt prim, que reblaneix quan es mescla amb la verdura de temporada. Vaja, en ser cuites, les sopes –perquè els de fora amb nocions de cuina internacional se’n facin una idea– tenen una aparença semblant al cuscús del Marroc. Amb el frit –tot i que no sigui un plat molt sol·licitat pels estrangers, perquè els deu fer cosa que sigui un plat fet amb vísceres– succeeix el mateix. Si no es diu que es tracta de “frit mallorquí”, a qualcú li pareixerà que el nom és incomplet. Se sobreentén que en dir “frit mallorquí”, ens referim a frit de me o frit de Pasqua. En canvi, si deim frit de matances o frit de porc, no s’especifica que sigui mallorquí, i també ho és.

Un pa no és una barra. Arreu del domini lingüístic català, si a un forn es demana pa, tant li poden donar un pa redó com una barra llarguera. Ara bé, a Mallorca, si deim que volem un pa, la següent pregunta que ens facin probablement serà si el volem blanc o moreno, petit o gros. En canvi, aquells consumidors que vulguin una barra, ho faran entenent i diran “que em posareu una barra?”. De poc ençà, però, les grans superfícies comercials han començat a fer populars les etiquetes de “pan mallorquín”, com si allò que habitualment s’ha consumit aquí fos una raresa exòtica.

Persianes obertes i no abaixades. Ben segur que l’expressió “enrotllar-se com una persiana”, per referir-se a l’acció de xerrar excessivament, no va néixer a Mallorca, perquè aquí, en general, les persianes no s’enrotllen, ni es pugen, ni s’abaixen. Allò que fan les persianes és obrir-se o tancar-se, perquè fins fa poc les persianes més utilitzades eren les de fusta (ara també n’hi ha d’alumini), amb barrerons mig inclinats, que escupen l’aigua quan plou i deixen que l’oratge entri a l’estiu. És veritat que ara n’hi ha de moltes altres tipologies, de persianes, encara que les tradicionals són les més abundants. Deu ser per això, en contraposició a les vengudes de fora, que a les d’aquí –i ja hi tornam a ser amb l’indigenisme exòtic–, els diuen “persianes mallorquines”. I, tanmateix, no són específicament mallorquines. També són de barrerons moltes de persianes a Sicília, a Roma i a la costa de Croàcia. Com també hi ha panades, redones i amb pessics a l’illa de Sardenya. I roba de llengües, n’hi deu haver a cap altra part del món? No ho sabem! Idò precisament perquè ho desconeixem, no fa falta especificar “roba de llengües mallorquines”. A quina roba de llengües se suposa que ens referim si no en coneixem d’altra?