"Divendres faig la primera canya de la setmana; cau molt bé"

PalmaEls meus dies i les meves setmanes sé com comencen, però no com acaben, perquè sempre van sortint coses. A més, tenc una capacitat especial per complicar-me la vida. M’aixec prest perquè entr a les 8 h, i després no sé si sortiré a les 15 h, a les 17 h o si faré 12 hores per qualsevol motiu. Faig feina o a l’Arxiu o a la biblioteca, però el més habitual és que estigui al despatx de l’Arxiu.

De vegades les 35 hores de funcionària ja les tenc fetes dimecres, però tenc la sort que la feina que faig m’agrada. Quan descans, també mir novetats editorials que pugui haver-hi en els suplements culturals. O quan vaig a la llibreria, si veig algun llibre interessant, el deman guardar per la biblioteca. A Eivissa, tots els llibres els compram a les llibreries: les biblioteques de Vila són espais lliures d’Amazon.

L’horabaixa normalment tenc alguna activitat. Quan no en tenc cap i puc estar a casa, investic i llegesc. Un dels meus màxims plaers és quedar a casa un horabaixa escarxofada al sofà llegint, però ho puc fer poc.

A partir de divendres horabaixa, ja comença un altre ritme. Normalment, din fora i em permet el luxe de fer una canya. De dilluns a divendres la tenc autoprohibida, així que és la primera de la setmana i cau molt bé. Som una persona molt de rituals. N’hi ha dos que sempre faig els dissabtes. Un és anar a la llibreria, recollir el diari i mirar si hi ha alguna novetat, i em compr algun llibre. I l’altre és anar a fer l’aperitiu amb un grup d’amics, tots rojos, que només ens trobam allà. Solem anar a la societat cultural Ebusus.

Ja sigui dissabte o diumenge, solc tenir dinar familiar amb l’home i els fills. I quan no tenc pla amb la família, quedam amb els amics de tota la vida. Ho feim a casa o feim quilòmetres i anam de pobles. Quan som a casa, vaig alternant investigació i feines de la casa. Un parell d’hores llegesc i, quan em cans, faig net. Queda poc glamurós, però és així.

De sèries, m’agrada mirar-ne també, però de vegades m’empipa quan m’enganx a alguna, perquè em lleven hores de llegir. Som sòcia de plataformes, tenim pla familiar, però com que algunes no recondueixen la seva posició en emetre sèries en català, em tocarà donar-me de baixa. Em solc enganxar quan per exemple ja fa molt temps que han passat, com Merlí, que la vaig veure en una setmana un cop ja s’havia deixat d’emetre.

Pel que fa als llibres, el darrer que vaig llegir l’any passat, Azaña. Los que le llamábamos don Manuel, de Josefina Carabias, em va agradar molt. El que no em va agradar va ser el posicionament que té sobre la declaració de l’Estat català en la República, que és típicament madrilenya. És una crònica periodística, un gènere que m’agrada molt. He de dir que, abans d’anar a dormir, sigui l’hora que sigui, he de llegir. Encara que a la primera pàgina em quedi adormida, m’he de ficar al llit amb un llibre.