Divisió al Consultiu sobre el punt d'antic alumne al Decret d'Escolarització: "No és equitatiu, per definició"

PalmaEl Consell Consultiu de les Illes Balears no ha aconseguit una posició unànime envers una de les principals novetats del Decret d’Escolarització del curs 2024-2025: el punt per fill d’antic alumne. Les conselleres Maria de los Ángeles Berrocal Vela, Maria Ballester i Lourdes Aguiló Bennasar han emès un vot particular sobre aquest aspecte del Decret, que "la majoria dels vocals considera conforme a dret", diuen.

 “L'artícle 15 del Decret regula els criteris d'admissió d'alumnes enumerant, en l'apartat tercer, els que es consideren prioritaris i quins es preveuen com a complementaris; entre aquests darrers, i dins d'altres circumstàncies especials rellevants, es proposa privilegiar als fills d'antics alumnes del centre docent enfront dels quals no ho han estat. Els proponents d’aquest vot particular discrepem del parer de la majoria en el sentit de considerar que aquest privilegi constitueix una discriminació per raó de naixement i per tant, contrari a la Constitució”, asseguren.

Les conselleres discrepants no rebutgen la possibilitat de l'Administració de les Illes Balears pugui introduir determinats criteris, però en sentit contrari, respecte al dictamen discrepen en que aquest criteri en concret -el punt per antic alumne- serveixi per a atendre la “necessitat d’arbitrariar un procediment equitatiu i just d’assignació de les places disponibles”.

 “Quan el dictamen parla de la “la vinculació prèvia de la família”, ens està dient amb total claredat que ens proposa una qualitat que és exclusiva dels pares i aliena a l'alumne; per la qual cosa únicament es pot sostenir aquest privilegi en el Decret a partir d'assumir la condició hereditària d'aquest; perquè de pares passa fills com si fos una legítima, ja que el Decret, diguem-ho clarament, transmet el dret a ser alumne d'un centre a qui és legitimari de qui ho ha estat”, diuen.

La qualitat d'antic alumne del centre, contiuen, "és una qualitat personal dels pares dels alumnes que aspiren a ser admesos, no és una qualitat dels alumnes. Quan la norma estableix circumstàncies familiars de l'alumne a tenir en compte de cara a la baremació de la seva admissió, sempre ho fa (i ho ha de fer) amb circumstàncies que afecten la vida de l'alumne directament. Per exemple, pertànyer a una família nombrosa, o monoparental, en risc social, o amb persones en situació de dependència; totes elles són situacions que sent patides o afectant el conjunt familiar, afecten la vida de l'alumne en procés d'admissió”.

La vinculació prèvia de les famílies "no se sosté"

 Les discrepants consideren que la “vinculació prèvia de la família” no se sosté com a argument que serveixi per transmutar el privilegi en dret, “sinó tot el contrari, molt menys es pot acceptar l'argument de que ens trobam davant un “procediment equitatiu i just”. “Equitatiu no ho és per definició, atès que ofereix una major puntuació per llinatge en el centre, i el fa sense justificació social, com veurem. Quant a si és just o no, aquesta qualitat s'ha de determinar amb la finalitat que cerca la norma i els efectes que comporta”.

 “Privilegiar als pares antics alumnes a l'hora de triar centre docent es pot considerar inclòs en el concepte de “privilegi odiós”, descrit per la R.A.E. com aquell que s'estableix en perjudici de tercer, perquè genera el que la normativa comunitària defineix com a discriminació indirecta, atès que a tots aquells alumnes els pares dels quals han arribat a la nostra comunitat autònoma després de la seva formació escolar, se'ls situa en una posició de desavantatge pel fet del seu canvi de residència, perquè mai podran accedir al privilegi que estableix el Decret”, exposen.

Per la qual cosa, consideren les conselleres, es podria considerar que la finalitat del privilegi o, “en el millor dels casos una conseqüència no desitjada”, seria la fossilització de centres docents per als antics residents i altres per als nous. “Aquesta circumstància que, per descomptat, no supera el cànon hermenèutic de constitucionalitat al fet que han de sotmetre's totes aquelles circumstàncies que situen a uns ciutadans per davant d'uns altres”, asseguren.

Consulta el vot particular complet: