La divisió de la pagesia margina els productors ecològics
Sense eleccions al camp de les Balears des de l'any 1978, entitats com Apaema no tenen consideració d'organització professional agrària
PalmaEl camp de les Balears no tria els seus representants davant de les institucions des de l'any 1978, malgrat que la situació és ben diferent de fa 45 anys i han sorgit noves entitats que reivindiquen la seva professionalitat i un espai de representativitat. D'aquesta manera, la pagesia està dividida entre les OPA (organitzacions agràries professionals), que ostenten legalment la representació del camp (Asaja, Unió de Pagesos, UPA-AIA Balears, i Ucabal, que té consideració d'interlocutor vàlid per a l'Estat) i altres sectors com els agricultors ecològics, agrupats en associacions com Apaema (Associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca), PEM (Pagesos Ecològics de Mallorca) i Apaeef (Associació de Productors d'Agricultura Ecològica d'Eivissa i Formentera) que reclamen noves eleccions per poder jugar un paper en una circumstància de greu crisi del camp com l'actual.
Aquesta situació implica que les entitats de productors ecològics no estan presents a totes les meses de negociació ni poden participar directament quan es prenen decisions importants per al sector. Sense oblidar que ser representant legal del camp també té una repercussió econòmica per a les entitats. "Fa molt de temps que el sistema fracassa i comanden els mateixos des de fa 45 anys. No crec que arreglin les coses", lamenta el ramader ecològic i president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart, qui remarca la importància de defensar la veu dels productors ecològics. "No ens conviden a totes les reunions per part de la Conselleria i les OPA, que en teoria ens representen, ens donen l'esquena", afegeix.
De tota manera, aquesta situació no tindrà una solució ràpida, perquè la Conselleria d'Agricultura no té intencions de convocar eleccions al camp, segons han confirmat fonts del Govern a l'ARA Balears. Agricultura considera que aquesta no és actualment una reclamació de les entitats agràries, per molt que els productors ecològics sí que en demanin, i fa una crida a "abordar aquest debat de manera profunda i interna". "Les eleccions no estan entre les prioritats del Govern", reiteren fonts de la Conselleria. I cal recordar que el director general d'Agricultura, Fernando Fernández, es va comprometre la legislatura passada (ostentava aquest mateix càrrec amb Podem) a tirar endavant les eleccions i que continua al capdavant d'aquesta àrea amb el Partit Popular.
Fonts d'Apaema recorden que l'entitat ja ha arribat als 550 socis, la majoria dels quals "són professionals". "El seu cavall de batalla és que som quatre arreplegats i que ells són els grossos", assenyalen, i remarquen que, "malgrat que hi ha 16 organitzacions agràries, es fa política per a uns pocs i es deixa altra gent de banda". "A cada mesa a la qual acudim a la Conselleria, ens diuen que no estam legitimats per ser-hi, quan cap d'aquestes organitzacions fa menció de la defensa de l'agricultura ecològica. Crec que no els agrada que hi siguem i donem el nostre punt de vista", afegeixen. Aquesta associació també reclama que "es desenvolupi a les Balears una llei de representativitat agrària, com s'ha fet a altres comunitats", perquè l'únic marc normatiu que hi ha és la llei estatal de 2014. I recorda que l'any 2005 es varen desmuntar les cambres agràries per convocar unes eleccions que "mai no s'han fet". "Una llei de representativitat hauria de desenvolupar punts com qui vota a les eleccions en el camp: els pagesos? Els perceptors de les ajudes que no fan de pagès i tenen finques llogades?", demanen fonts de l'entitat.
De fet, el president d'Apaema, Miquel Coll, va tornar a reclamar eleccions després que el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, manifestàs en el Parlament el seu compromís amb els agricultors ecològics, això sí, dies després d'haver-se negat a una reunió amb els seus representants a la Conselleria. "El conseller no ens convoca, no es reuneix amb nosaltres. Si ens cita a meses sectorials és perquè ho estableix la Llei agrària", diuen fonts de l'associació.
Ara bé, més enllà del debat al voltant de les eleccions, els productors ecològics han participat a les mobilitzacions de les darreres setmanes, inclosa la tractorada del 19 de febrer, i això malgrat que no han estat convocats en cap moment a sumar-s'hi oficialment.
Les OPA reclamen unitat
Per part de les OPA, es considera que "no és moment d'anar a eleccions". Així ho diu el president d'Asaja, Joan Company. "Ens ha costat 20 anys tenir pau i germanor i les eleccions volen dir separar-se i discutir entre organitzacions", comenta, a més d'assegurar que no té "cap problema amb la producció ecològica" i que "tres o quatre productors ecològics formen part de la junta directiva d'Asaja". "Són un grup de gent que fa producció ecològica, que és una part més de les maneres de produir que hi ha", continua. El líder d'Asaja remarca que "hi ha 39.000 hectàrees de producció ecològica d'un total de 215.000" i que la majoria es destina a "farratges, cereals, garrigues i aprofitaments ramaders". "Hi ha sectors més importants, com les produccions integrades, i no se n'ha de desvirtuar la representativitat", afegeix. Segons Company, el que es necessita ara "és unió, i no que ens afebleixin". "El més intel·ligent seria arribar a acords dins de les organitzacions professionals", sentencia.
El secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, nega que es deixi de banda els agricultors ecològics i subratlla que les entitats professionals "sempre parlen en nom de tot el sector". "Entenc que el futur de l'agricultura de Mallorca ha de passar per l'agricultura ecològica, però per ser OPA has de reunir una sèrie important de requisits", assenyala i, com Company, creu que, en cas de no haver-hi eleccions, "el més interessant seria que s'acostassin a alguna de les tres organitzacions agràries".
