‘Do you speak catalan?’: Com pot sobreviure la llengua al turisme

PalmaTurisme de masses, allau migratòria, atacs i mesures regressives: el català s’enfronta a les Balears a una combinació de factors que posen el seu ús social en perill més que mai. En ple debat sobre la limitació del nombre de turistes que hi venen i amb el Pacte per a la sostenibilitat del Govern en marxa, l’Obra Cultural Balear (OCB) proposa una cinquantena de mesures a favor de la sostenibilitat lingüística i cultural, és a dir, per mantenir una llengua viva i que es faci servir en tots els àmbits. Són accions dirigides als turistes, als treballadors del sector i als parlants de català. Perquè no es tracta només de turistes, sinó de milers de nouvinguts que cerquen una oportunitat laboral a les Illes. Ara bé, les mesures no es podran aplicar sense voluntat política ni recursos. De fet, l’OCB proposa que un 5% de l’Impost de Turisme Sostenible es faci servir per pal·liar els efectes perniciosos que l’arribada massiva de visitants té sobre la llengua. En resumim les principals iniciatives.

Turistes

Informar sobre la realitat lingüística i cultural de les Balears

Bona part dels visitants de les Balears desconeixen la llengua i la cultura pròpies de les Illes. Per això, informar a llocs emblemàtics i a zones de pas, com els ports i els aeroports pot ajudar que els visitants coneguin la realitat sociolingüística de les Illes. El català és pràcticament inexistent a les zones turístiques i la llengua té molt de camí al davant per incorporar-se a senyals, rètols, anuncis i cartes de restaurants. A més, l’OCB remarca que cal donar un espai preeminent a grans esdeveniments culturals i esportius, així com a les fires turístiques. L’ús correcte de la toponímia de les Illes a les zones turístiques és una altra iniciativa que serveix per indicar als visitants que les Balears tenen una llengua pròpia.

Els guies turístics haurien de tenir al seu abast formació per fer referència a la llengua i la cultura de les Illes com a elements que cal preservar i fomentar. D’altra banda, l’OCB proposa que es promogui el turisme lingüístic i remarca que hi ha milers d’estudiants de català arreu del món que podrien venir a les Balears per dur a terme estades lingüístiques i culturals.

Treballadors

El català com a factor d’integració dels nouvinguts

Pel que fa als treballadors dels establiments turístics, també han de tenir les eines necessàries per atendre els clients catalanoparlants. En aquest cas, les empreses haurien de garantir la formació del seu personal i oferir facilitats perquè puguin aprendre la llengua pròpia. A més, els coneixements de català haurien de valorar-se en els processos de selecció de personal. El document de l’OCB parla dels centres de treball com a entorns d’integració dels nouvinguts a les Illes. Les empreses haurien d’aplicar plans de formació lingüística i incidir especialment en el personal que té contacte amb el públic.

Educació

Un pla d’acolliment lingüístic escolar i més formació per als docents

Els alumnes nouvinguts haurien de tenir accés a un pla d’acolliment lingüístic i cultural, sobretot adreçat als que s’hi incorporen de manera tardana. Els docents han de tenir la formació necessària per treballar amb una realitat sociolingüística complexa a les aules. Els auxiliars de conversa haurien de ser presents a tots els centres educatius per millorar la competència oral dels alumnes i fomentar l’ús social del català. Caldria prestar atenció a les actituds lingüístiques dins de les escoles perquè el català surti de les aules i es parli més al pati i al carrer. De fet, que la llengua catalana fos vehicular a les activitats extraescolars i que hi hagués una bona oferta de lleure en català.

Catalanoparlants

El català com a factor d’integració dels nouvinguts

L’actitud dels parlants de català també pot jugar a favor de la llengua. L’OCB proposa en aquest àmbit una campanya per incidir en certs comportaments, com la convergència lingüística –adoptar el castellà de l’interlocutor– i la de no iniciar la conversa amb desconeguts en català. La meitat de la població de les Illes prové de fora, una circumstància que fa minvar la visibilitat de la llengua pròpia, malgrat que hi ha una bona transmissió intergeneracional.

Els representants polítics i les organitzacions vinculades al turisme també hi tenen un paper: manifestar el seu compromís amb el català en públic, emprant-lo de manera prioritària. A més, les institucions haurien de garantir la presència de la producció en català i dels creadors illencs en festivals amb potencialitat turística i donar suport pressupostari a la cultura pròpia. Els residents haurien de tenir accés a activitats relacionades amb la llengua i la cultura pròpies, que han d’esdevenir una eina de cohesió social.