"El meu dòberman gairebé em mata"

PalmaMaría Gomila enumera els punts de sutura que marquen el seu cos. "20 al braç dret, vuit en el turmell, cinc a la mà esquerra, quatre a la cuixa, dos al pit, quatre a les costelles...". I així continua fins a superar-ne els 40. Amb ells, els metges varen tancar les ferides que li va causar Thor, el seu ca d'un any i quatre mesos. "El meu dòberman em va atacar i gairebé em mata. Som viva de miracle", resumeix. Com cada horabaixa, va baixar amb l'animal a passejar pels carrers de Binissalem, però ell va estirar les dues corretges i el morral que li permet menjar i beure per dirigir-se a un descampat. "Ja havia intentat controlar-me al portal i vaig corregir-ne l'actitud. Vaig tornar a fer-ho en aquell moment i a la segona vegada se'm va llançar. Jo li deia: 'Thor, atura, atura, que som mamà!'", relata.

Des de petita, María havia conviscut amb aquesta raça de cans i sabia "com frenar-los". "Si et poses nerviosa no s'aturen. Va començar a mossegar-me i va cercar-me la cara i el coll, però vaig poder defensar-me amb les cames. Quan va mossegar-me la mà, vaig saber que no podia estirar perquè m'hauria estripat, així que el vaig acompanyar amb la mà quan ja tenia ferides a tot el cos i no m'aturava de sagnar", rememora. Segons relata, un policia va presenciar l'atac des del cotxe "però no va actuar". "Em demanava si estava bé quan Thor no deixava de mossegar-me. Vaig aconseguir calmar el ca i, quan va parar l'atac, el policia em va intentar fer els primers auxilis. He d'agrair que avisàs l'ambulància perquè si no, no podria contar-ho avui. Li vaig demanar que no em mostràs la sang perquè som molt aprensiva. La vorera de la carretera en va quedar plena", prossegueix.

"Som conscient que, si no arriba a ser pel meu autocontrol i coneixements, hauria mort i més estant a la carretera del cementeri", assegura en referència a un camí poc transitat. "Quan va arribar l'ambulància, Thor estava tranquil, assegut al meu costat, quiet", revela María, qui es va enfonsar quan va veure la seva parella arribar. "Ell li va dir: 'Thor, què has fet?' i el ca va començar a treure escuma per la boca. A ell també li va mossegar el colze. La pregunta era què fèiem amb el ca". El protocol marca que havien de traslladar-lo al Centre de Protecció d'Animals Domèstics (Cepad) a Natura Park. Mentrestant, a María la van atendre al PAC de Binissalem abans de derivar-la a Son Llàtzer, on varen desinfectar-li les ferides i les varen suturar. "Quan em varen veure em varen demanar si tota aquella sang era meva i em varen dir que era viva de miracle", revela.

"Pensava que només em grunyia"

Malgrat les ferides, confessa que "en calent" no va considerar desprendre's de Thor. "Jo pensava que només em grunyia; no que m'atacàs. És el meu nin; l'he criat i l'havia duit a un centre d'educació canina quan era un cadell". La seva parella la va dissuadir que Thor tornàs a casa.

A partir d'aquí, María es va enfrontar a una disparitat de criteris sobre el destí del seu animal. La seva veterinària es va negar a sacrificar-lo. "Jo estava preocupada perquè no atacàs ningú més, però em va dir que el ca tenia drets i que, sent tan jove, havia de donar-li una altra oportunitat", assegura. Va consultar llavors a una etòloga i, segons el seu criteri, les proves de l'atac eren suficients per aplicar-li l'eutanàsia. "Em vaig veure enmig d'un embolic burocràtic i em van dir que, si no volia fer-me càrrec de Thor, havia de renunciar a ell i pagar 250 euros. M'han volgut denunciar per abandó animal, però si un ca s'ha acarnissat així amb la seva madona, que l'ha criat, com el voldrà adoptar una altra família. No vull ser responsable d'una cosa així. I jo no puc tenir-lo per por que torni i em mati. He plorat per ell durant dies", confessa María. Finalment, Thor s'ha alliberat de ser sacrificat perquè una veterinària del Cepad ha volgut fer-se'n càrrec sota la seva responsabilitat.