Doblers i patiment: els efectes de la desigualtat

PalmaNomés la punta de l’iceberg es pot veure de les retallades en salut. 402 persones han denunciat a Metges del Món que no varen rebre atenció o se’ls va demanar firmar un compromís de pagament. Una xifra petita, només el 2,5% si la comparam amb les 19.000 que, segons va admetre el conseller Martí Sansaloni, havien quedat sense targeta sanitària. Però és molt significatiu que entre els casos recollits per aquesta ONG que lluita per la sanitat universal hi hagi un 8% de menors i també de pacients que varen entrar per urgències, és a dir, casos que el Decret RD 16/2012 no exclou d’atenció. “Hi ha una menor que va entrar per urgències per una operació d’apendicitis i li varen passar una factura. També han volgut cobrar a dones embarassades a les quals varen fer una cesària”, assenyala Belén Matesanz, coordinadora de Metges del Món i una de les ponents del Congrés internacional: Desafiant la desigualtat en salut, duit a terme aquesta setmana a la UIB. També Ana Pérez, mediadora intercultural, explica el cas d’una al·lota de sa Pobla que ella mateixa es va llevar el guix del braç per no haver de pagar, “com que ja no era una urgència”, comenta sense amagar indignació. També han vist que entre els centenars de persones que han traslladat i que han estat rebutjats del sistema sanitari hi ha un 10% de majors de 65 que són malalts crònics.

Dels 402 casos detectats per Metges, sis han mort, quatre d’ells eren pacients oncològics i un altre era el cas d’Alpha Pam. A la filla d’una de les persones que va morir a conseqüència d’un càncer li reclamaven una factura de 22.000 euros. Es tractava d’un diagnòstic d’intervenció pal·liativa, i el tractament de mòrfics pel dolor ascendia a 325 euros al mes. Com que la família tenia uns ingressos mínims, fins que es va trobar una solució la dona no va rebre tractament. “Cinc dies patint dolor, als cans se’ls tracta millor, però a l’Estat no li importa el patiment humà”, diu Matesanz.

Ètica i estratègies

Els conflictes ètics que genera a professionals de Mallorca la implantació del reial decret és el tema de la tesi de Cristina Moreno, membre del grup d’Investigació crítica en salut. És un escenari que no s’havien trobat mai i que genera molt de conflicte, comenta la investigadora. “El codi deontològic diu que he d’atendre tothom, i el sistema em diu que aquests no”. Moreno ha constatat que s’han cercat mecanismes per passar per damunt del decret, però que són complicats. Hi ha professionals que més o manco explícitament han optat “per la desobediència civil i atendre tothom”. Amb el pas del temps els malats que havien quedat exclosos del sistema sabien a qui havien de demanar ajuda. Però un dels principals problemes és la informatització. I és que es varen esborrar els expedients dels que varen quedar sense targeta. Així és difícil derivar o fer-ne el seguiment necessari. Amb relació a això, Belén Matesanz apunta: “Ni els morts s’esborren del sistema informàtic”.

Un altre estudi que també dóna llum sobre l’obscuritat que envolta com han perjudicat realment les retallades en salut és el que està fent Sebastià March, tècnic investigador de la UIB al centre de salut de Son Gotleu. És un estudi de l’impacte en les persones que tenien assistència sanitària i han quedat sense”.

Han entrevistat 17 persones, la majoria africans que fa més de dotze anys que viuen a Mallorca. “El compromís de pagament va crear molta por”, diu i afegeix que tot i que des de poques setmanes després de la mort d’Alpha Pam es varen deixar de presentar a les persones que no tenien targeta, ha fet que molts s’allunyin del centre de salut. “També hem vist que tot això els ha creat sentiments de culpa i de vergonya. Pensen que si no tenen feina, no tenen drets, i així s’autoexclouen”. March denuncia que la llei ha legitimat comportaments racistes, xenòfobs i abusos de poder. La coordinadora de Metges del Món apunta que entre els 402 casos hi ha 21 espanyols, entre els quals hi havia quatre nins d’ètnia gitana. Per la seva banda, la mediadora intercultural Ana Pérez destaca l’arbitrarietat fruit de la desinformació amb la qual s’ha topat als centres de salut. Fins i tot comenta que ha vist com es demanava un compromís de pagament a una persona que havia entrat per urgències.

La primera barrera

Un dels problemes que assenyala Belén Matesanz és el fet que el personal d’admissió no hagi rebut la formació adient ni hagi firmat cap codi deontològic. “Se li ha donat molt de poder sense tenir formació en confidencialitat o en qüestions ètiques”, diu. A la vegada Soufane Oulkadi, mediadora intercultural, assenyala que des d’admissió no feien més que complir les ordres i les directrius que es traslladaven des de dalt.

Aquesta barrera va ser un obstacle que una part dels malalts, amb la col·laboració de metges, infermeres i personal sanitari, ha pogut evitar. Però tot i així hi ha casos de nins que com que els pares no tenen papers no s’han vacunat fins a complir un any i malalts crònics que han de demanar a la seva família que viu a l’Àfrica doblers per pagar els medicaments, “la qual cosa significa per ells una vergonya i un fracàs total del seu projecte migratori”, diu Soufane Oulkadi.