Un docent desplaçat: "Faig feina a Mallorca, però torn cada dia a Menorca per veure els meus fills"

PalmaIsmael Moll és un docent menorquí que està destinat a Mallorca des de fa tres cursos, però torna a dormir a Menorca. Durant aquests anys ha optat per anar i tornar cada dia en avió, una dinàmica que manté actualment per no forçar el desplaçament de tota la família. "La direcció del meu centre, l'IES La Ribera, va entendre la situació i em va concentrar la mitja jornada que tenc en tres dies. D'aquesta manera, els dilluns, dimecres i dijous, partesc cap Palma a les 7 del matí i torn a les 15.40 a Menorca. Així puc anar a recollir els fills a escola", explica. “No em vull perdre el seu creixement”, afegeix. Aquesta solució li roba temps, però també repercuteix en la seva butxaca. Es gasta 25 euros per anar i tornar cada vegada, però en èpoques assenyalades –sobretot a partir del març–, el preu dels bitllets es dispara.

Aquest professor va prendre la decisió de partir de Menorca després que el 2019 aprovàs les oposicions de professor d'Història a la seva illa. Hi havia quatre places, però cinc aspirants aptes, i tots li van passar per davant per mèrits acumulats. L'any següent a Menorca només hi havia una plaça definitiva. Davant d'aquesta situació, i com que estava molt avall en la llista d'interins i era difícil que comptassin amb ell, va optar a una de les 31 places d'Història previstes a Mallorca. Tenia més possibilitats d’aconseguir feina, com així va ser. Ara bé, sabia que hauria de treballar lluny de casa tres anys –el de pràctiques i els dos de plaça definitiva–, un fet que ha impactat de ple en la seva conciliació familiar.

La seva esperança era que, acabat aquest període, podria concursar i tornar a Menorca. Però la situació excepcional derivada del procés d'estabilització d'interins de 2022 i les seves conseqüències en el concurs de trasllats de 2024 no ho han fet possible. "Les regles del joc que jo vaig acceptar són les de gener de 2020. Me les han canviat i m'han perjudicat", explica. "El barem no ha estat el mateix per als funcionaris de carrera del 2021 que per als estabilitzats, atès que ells sí que han pogut puntuar les oposicions sense places per a tots els aprovats, i jo no. Els han donat cinc punts, i a mi cap", lamenta. "Jo era funcionari abans que ells, com pot ser que em passin per devant?", es pregunta Moll.

Un concurs de trasllats massiu

Enguany, quan expira l'obligació (que tenen tots els funcionaris novells) d'ocupar la primera plaça definitiva durant dos anys, ha concursat, però no ha pogut canviar de destí. La raó ha estat la quantitat de funcionaris de carrera que han participat en el concurs de trasllats: els més de 2.500 docents interins estabilitzats, els opositors de diferents anys en espera de plaça definitiva i tots els funcionaris amb plaça que, com Moll, volen canviar d'aires. "Després de tot aquest esforç, d'aprovar dues oposicions i viatjar diàriament durant tres anys, amb el desgast que això suposa a tots els nivells, resulta surrealista que se'm castigui amb un procés d'estabilització que comença l'any 2022". "En resum, facilitats per als estabilitzats i càstig per als opositors, quan els mateixos sindicats admeten que el meu cas és injust. Però ningú no fa res per evitar-ho”, lamenta.

Ara, Moll es pensa acollir a les comissions de serveis que Educació ha plantejat per intentar facilitar que els docents amb situacions familiars específiques, com el fet de tenir menors a càrrec o familiars depenents, puguin demanar plaça prop de casa. Ho farà perquè no li queda més remei, no perquè li sembli bé. “No he fet feina tres anys lluny de casa perquè ara em donin les miques. Gent que no s’ha esforçat tant com els que hem fet i aprovat oposicions ens ha pres les places”, assegura.

Lloguers escassos i cars

El fet que el concurs de trasllats s'hagi organitzat a escala autonòmica en 2024 també generarà perjudicis als docents, principalment mallorquins, que hauran de marxar a fer feina a Eivissa i Formentera. Allà, trobar habitatge és pràcticament impossible, tant pels preus desorbitats com pel fet que molts contractes de lloguer són de temporada. És a dir, els inquilins han de sortir del domicili el maig. Aquest fet, tenint en compte que els docents acaben la feina el darrer dia laborable de juny, genera maldecaps a molts professors que, com altres treballadors de l'illa, s'han de cercar la vida per tenir un sostre sota el qual dormir.

Els menorquins que hauran d’ocupar una plaça a Eivissa s’enfrontaran a aquests mateixos problemes, però amb l'agreujant de la doble insularitat. “Per a un menorquí és impossible anar i tornar cada dia des d’Eivissa. És massa lluny i car”, explica Moll. De fet, un usuari de les xarxes socials exposa aquesta realitat amb l'exemple de la seva parella: "És de Menorca i fa de professora interina a Eivissa. Avui li acaben de dir que a final de mes se n'ha d'anar d'allà on viu perquè la propietat vol treure més rendiment al seu pis".