Fer-se docent: una via per trobar feina enmig de la crisi

PalmaLes Balears són -i seran- un dels territoris més colpejats per la crisi econòmica derivada de la pandèmia de coronavirus. Totes les previsions auguren un hivern dur i, amb aquest clima, fer-se docent és una via contemplada per molts professionals per trobar una feina estable i amb bones condicions laborals. Això s’evidencia amb l’allau de sol·licituds que ha rebut la UIB per cursar el Màster de Formació del Professorat. El nombre d’estudiants que s’han apuntat a aquesta formació s’ha més que duplicat i ha passat de 528 el curs passat a 1.230 enguany -per cobrir 270 places-, xifra que supera també de molt la de matriculats d’anys anteriors.

Finalment, la Universitat de les Illes hi ha admès 282 aspirants, perquè sempre deixa una quota una mica més alta per si hi ha baixes. Això vol dir que 948 aspirants han quedat sense plaça per a aquest màster que habilita per exercir de professor a Secundària, Batxillerat i Formació Professional. Tant fonts de la UIB com de la Conselleria d’Educació coincideixen a valorar que aquest augment de demanda es deu, sobretot, a la situació de crisi provocada pel covid-19.

És el cas de Lluc Bimbo, que és músic i ja fa set anys que es va treure la carrera de trombó clàssic. Fa substitucions a l’Orquestra Simfònica i toca amb alguns músics com Xanguito. Però el coronavirus ha estat especialment fulminant per a l’àmbit musical, i els bolos s’han reduït dràsticament. Durant aquests anys, Bimbo també ha fet classes a escoles de música i enguany “vaig decidir que, amb la crisi, la docència podia ser un bon camí”, explica. Feia comptes que l’agafarien, perquè l’any anterior s’hi varen presentar només cinc persones per cobrir les cinc places que oferien de l’especialitat de Música. Però aquest curs s’hi han presentat 23 aspirants i hi ha les mateixes places.

A conseqüència d’aquest boom d’aspirants a professors, s’han disparat també les notes de tall. No hi ha cap especialitat que requereixi un 5 per entrar al màster i Música és la que més ha augmentat la nota: s’ha enfilat més de tres punts respecte del curs passat i passa d’un 5 a un 8,40.

Paula Sintes, graduada en Administració i Direcció d’Empreses, va reservar plaça a la privada -pagant 500 euros- per si quedava sense lloc a la UIB. I així ha estat. “Per a la meva especialitat, Tecnologia de Serveis, hi havia 30 places i estic la 55 a la llista d’espera; si l’any que ve hi ha la mateixa demanda tindria el mateix problema. I tenc la sort que els pares em poden ajudar”, relata. Haurà de pagar 8.500 euros per fer el màster en línia a la Universitat de la Rioja. A la UIB costa uns 1.200 euros.

La filòloga hispànica Rosalía Gonsalvé ha quedat a la llista d’espera, però no pot pagar la privada. S’ha graduat aquest juny després de vuit anys cursant el grau i treballant alhora per poder-se’l pagar. Li preocupa trobar-se amb el mateix panorama l’any que ve, perquè no es conserven les llistes d’espera, sinó que es fa un procés nou.

Filòlegs catalans sense plaça

Joana Catany planteja la paradoxa que manquin filòlegs catalans i, al mateix temps, hagin quedat professionals sense plaça per cursar el màster, que ofereix 25 matrícules per a català i castellà. “La borsa d’interins de català és buida, cada setmana treuen places urgents de substitució de català sense títol de màster”, assegura. Catany explica que té amics historiadors que estan fent classes de català. “No és culpa seva, però ocupen places de filòlegs, i moltes vegades ens demanen dubtes”, continua. “Ara tothom està molt desesperat perquè vol fer feina, però no ho trob just”, opina. Un problema afegit que comenta la filòloga anglesa Marina Rotger és que s’han resolt les llistes quan gairebé tots els altres màsters ja estaven tancats. “Si reps més de 1.000 preinscripcions i ofereixes 270 places, almenys has d’avisar amb temps”, opina. En el seu cas, des de primer de carrera tenia clar que volia ser docent i creu que, per la demanda que hi ha, encara podrà fer substitucions sense el màster.

Segons la Conselleria d’Educació, els primers mesos de curs una vintena de professionals estan exercint la docència sense el màster. Fonts de la UIB han explicat a l’ARA Balears que el seu pla d’estudis permet ampliar les places d’aquest màster, però la proposta ha de ser aprovada per la Conferència de Política Universitària, que es fa al maig i on es troben universitats, Ministeri d’Universitats i representants de les conselleries d’Educació de les comunitats. Apunten que “es podria modificar en un futur si la tendència a l’alça es mantingués”, però que s’hauria de fer en coordinació amb la Conselleria per assegurar que hi ha prou places per poder fer les pràctiques. Per la seva banda, fonts d’Educació asseguren que estan oberts a valorar la situació però que, per ara, no han rebut cap petició de la Universitat. Amb tot, apunten que ara mateix és “impossible” fer previsions per a l’any que ve.