Docents que abandonen el català: "Vine aquí, Izan... 'Que vengas, te he dicho'!"

PalmaQue el català recula socialment i dins les aules és una evidència que l’ARA Balears ha constatat en nombroses ocasions. En aquest context en què, per a moltes alumnes, l’escola és l’únic espai on tenen contacte amb la llengua pròpia, la feina que s’hi fa esdevé bàsica per garantir-ne el coneixement. Ara bé, no tots els professionals ho entenen així i alguns aposten per fer les sessions en castellà per evitar problemes, o giren la llengua tot d'una. Tot i que no són actituds majoritàries, el cert és que van a més, segons el testimoni de docents que han contactat amb aquest mitjà en els darrers mesos.

Hi ha maneres de fer que perjudiquen l’aprenentatge i la consideració de la llengua per part dels infants. “És habitual, especialment a Infantil, que hi hagi algun docent que diu a un nin 'vine Izan, que hem d’entrar'. El petit no fa cas, perquè no vol, perquè té edat de desafiar. I tot seguit, el docent li diu 'que vengas, te he dicho', i el nin hi va”, explica una veu autoritzada del sector educatiu que prefereix mantenir l’anonimat.

Segons assenyala el mateix professional, el nin "en tot moment" havia entès el missatge perquè a Infantil totes les ordres s'acompanyen d’un gest simbòlic, "simplement l’ignorava”. “En girar la llengua, el que se li ensenya és que, si no hi va quan el criden en català, li diran en castellà. I és un aprenentatge que li queda fixat”, exposa. Diferents directors i directores consultats lamenten les dificultats que tenen per assegurar que tots els docents compleixen els projectes lingüístics dels centres. El que passa dins l’aula, a porta tancada, allà queda i no hi tenen accés.

“A la meva escola no hi ha cap alumne que parli català”

“A la meva escola ho tocam fer tot en català, però jo sé que hi ha mestres castellanoparlants que ho ignoren i fan la classe en l’idioma que volen”, explica la directora d’un centre educatiu de Palma. “Ells saben que ho sé, però els és igual, perquè no tenc manera de penalitzar-los, més enllà de l’avís verbal. I a més, no puc demostrar el que sé”, afegeix. Cal tenir present que els directors de l'escola pública no tenen capacitat punitiva, que es reserva als inspectors i a la Conselleria. A la concertada, en canvi, si un docent contravé l'ideari i el projecte educatiu del centre, corre el risc de ser acomiadat.

Les males pràctiques lingüístiques no només es donen a Infantil i Primària, sinó que és a Secundària on la minorització del català és encara més evident. “Hi ha professors que fan la classe en castellà per evitar problemes amb els joves i amb les famílies”, assegura el director d’un institut del Pla de Mallorca. Tot i que el Decret de mínims continua vigent, no sempre es compleix. Si bé hi ha centres que fent ús del dret que els dona la norma, i damunt els papers fan totes les classes en català, a la pràctica no és així. En el cas d’alguns instituts i també de centres concertats ni tan sols es compleix el decret: es fan més hores en castellà que en català.

Català, sí, damunt els papers

L’Assemblea de Docents confirma que les males pràctiques lingüístiques d'alguns professors fa anys que es produeixen i van a més. “Fa temps que passa. Però la posició del Govern actual no només no ajuda, sinó que alimenta aquestes actituds”, explica Marina Vergés, portaveu de l’Assemblea. “Fa molt de temps que exigim a Inspecció Educativa que no faci deixadesa de funcions i es responsabilitzi del control del compliment dels projectes lingüístics”, afegeixen les mateixes fonts. “Cada centre és un món i no es pot generalitzar. Hi ha situacions diverses: equips directius que sí que intenten fer complir projectes, però no troben la col·laboració del professorat; equips directius que no volen problemes i no controlen el que els professors fan; centres que faciliten l'incompliment del projecte; professors que canvien de llengua per pressió; professors que no tenen cap mena de consciència lingüística; professors que no tenen el nivell de català necessari; professors amb molta lleialtat lingüística que no abandonen el català...”, enumera. "Els centres necessiten equips directius implicats en el compliment dels projectes lingüístics i, sobretot, que Inspecció educativa faci la seva feina i doni suport als directors que ho necessiten i aplicant les sancions pertinents en cas d'incompliment", reclama.

La UIB vol assolir un mínim del 35% de la docència en català en els graus

La UIB és la màxima autoritat lingüística de les Illes Balears, però el català també hi perd presència a marxes forçades. Les guies docents són llei dins la universitat. Són un contracte vinculant entre el professor i l'alumne on es fixen tant els continguts, com els criteris i activitats d’avaluació i, també, la llengua d’impartició de cada assignatura. A vegades, tot i que posi català, no s’hi fa. Un alumne que estudia Educació Primària assegura que hi ha alguns professors (pocs) que canvien l’idioma de les classes “per atendre els estudiants que venen de la Península”, explica. “Són un, o dos estudiants, però passen per damunt de 40 alumnes que entenem i parlam el català”, lamenta. Tot això, a la Facultat d'Educació, en la qual el català és majoritari en tots els àmbits. En altres centres universitaris la llengua pròpia té menys terreny perquè els professors fan les classes en l’idioma que volen, en funció de la llibertat de càtedra i contravenint, en molts de casos, les guies docents.

Oposicions docents 2025: les especialitats on ningú no s'ha presentat, una per una