Els docents avisen: la qualitat educativa baixarà a partir del curs que ve

PalmaLa Conselleria d’Educació ha ampliat el ventall de graus universitaris que habiliten per accedir a la borsa d’interins, després que aquest curs a les Illes s’hagin registrat 6.000 renúncies a places. S’han agrupat tots els títols en àmbits de coneixement (Ciències Socials, Humanitats...), un fet que obri la porta, per exemple, a què un treballador social pugui impartir classes d’Organització i Gestió Comercial. Els experts consultats consideren que aquesta màniga ampla per aconseguir cobrir totes les places posa en risc la qualitat educativa, especialment a les Pitiüses, on hi ha centres amb mig claustre que és interí. “Per fer classe, s’han de dominar els sabers bàsics de la matèria que impartiràs. Però també és imprescindible dominar la didàctica, saber què explicar, com explicar-ho i fer-ho interessant per als alumnes”, diu Antoni Salvà, coordinador del Col·legi de Docents de les Illes Balears. “Si la primera pota ja falla, què farà la segona?”, es pregunta. “Anam cap a un empitjorament clar de la qualitat educativa”, sentencia.

Les interaccions entre alumnes i docents estan àmpliament analitzades, però no la vinculació entre el que sap el docent i el que aprèn el jove. Ara bé, “alguns estudis assenyalen que com més coneixement té un professor sobre la matèria, millors són els resultats acadèmics dels seus estudiants”, exposa Eva María Aguilar, directora de l’Institut d’Investigació i Innovació Educativa (IRIE) de la UIB. “Que el professor estigui motivat també influeix en el rendiment de l’alumnat, i en el fet que rebi un aprenentatge més profund i complex”, afegeix. Tot i això, Aguilar assenyala que, especialment a Secundària, els continguts no són massa específics, un fet que faria possible que un filòleg hispànic pugui fer català, o que un expert en Ciències Socials també se’n pugui desfer amb més o menys solvència.

Els alumnes confien en la capacitat dels professors

La situació és diferent en aquelles matèries més tècniques, com Informàtica, Tecnologia, o les especialitats d’FP, en les quals el domini per part del docent és indispensable. El problema és que a l’FP s’estudien aspectes tan concrets que “a vegades costa trobar persones que en sàpiguen i, sobretot, que es vulguin dedicar a la docència”, opina Salvà, que considera que la situació que es podria viure a l’FP a les Balears a partir del curs vinent “serà dramàtica”. “Moltes vegades, els alumnes que s’hi apunten ho fan per tenir una qualificació, però ja estan en actiu. Ràpidament, capten si un professor no domina el tema”, diu.

Un objectiu que no es compleix

Aconseguir adjudicar totes les places fent ús dels interins ha estat un objectiu de tots els governs. De fet, Aguilar assenyala que les novetats que s’han inclòs ara no difereixen gaire del que ja va començar a fer el Pacte d’esquerres. Encara no se sap què pot passar el curs que ve, però sí que hi ha milers de casos al llarg dels anys d’interins que, per necessitat, o perquè els ha obligat l’Administració, han impartit assignatures que no necessàriament dominaven. En Pau (nom fictici) és llicenciat en Biologia, però durant el seu camí com a interí ha fet classes de Física, Química i Matemàtiques. Són matèries del mateix àmbit de coneixement, però que no tenen res a veure amb la de la seva especialitat. “A veure, jo vaig fer Física a Batxillerat. I és clar, pots intentar recordar-te’n i més o menys te’n desfàs. Però vas aprenent al mateix ritme que l’alumne. Això es nota especialment si fas Batxillerat. Els continguts es compliquen molt i a vegades algun estudiant et fa una pregunta que surt del que tenies previst, i sues… Molt. És estressant”, explica.

Adjudicacions a docents interins 2025: nova baremació, cinc zones i canvis en els tràmits

La necessitat de trobar professors ha fet que amb els anys s’hagin anat llevant requisits, com per exemple el de tenir el màster en Formació del Professorat, que habilita. Aquesta titulació sorgeix, precisament, per compensar les carències didàctiques dels llicenciats. A Primària, els docents són mestres i saben ensenyar, una situació diferent que la que es dona als cursos superiors, on són experts que no sempre tenen com a màxima aspiració dedicar-se a la docència i sense eines pedagògiques.

Daniel Ruiz és codirector de màster en Formació del Professorat a la UIB i considera que, en el context en què s’intenten cobrir places de certes especialitats amb experts d’altres més o menys semblants, “s’hauria d’establir ni que sigui una formació exprés per garantir que aquella persona tindrà uns mínims coneixements i sabers didàctics”. “S’ha de ser valent i exigir, a tots els professionals que es volen dedicar a la docència, una formació que arribi a uns estàndards, que no sigui anar a cobrir una plaça i pus, perquè al final, si no, es ressent la qualitat educativa i l’efecte immediat és en els alumnes”, exposa.

Una vegada fixats els problemes que es podrien derivar de la màniga ampla per ser docent i els seus efectes damunt la qualitat educativa, quines solucions es podrien aplicar? Una de les claus, segons Ruiz, és revisar quin perfil de professor es necessita a cada curs. “A primer, segon i tercer d’ESO fa falta un perfil més de mestre, com el que hi ha a Primària”, diu. Una posició que comparteix Salvà, que veuria encertat un grau d’Educació i que els que el cursen s’especialitzin en Primària o Secundària.

Entre els docents interins consultats hi ha disparitat d’opinions. Neus, per exemple, va fer feina de professora de Llengua i Literatura Catalana l’IES Santa Maria, a Eivissa, però ella és de Geografia i Història. Considera que no tothom té les característiques per ser un bon professor. “La qualitat educativa baixarà en picat”, resumeix. “Ampliar el ventall de titulacions és totalment absurd i molt perillós per a la bona qualitat educativa. I, fins i tot, afegiria que demostra la poca valoració que es té cap a la professió”. Per la seva banda, Maria Arbona, interina destinada a l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP) d’Eivissa i Formentera, que ha donat diverses assignatures, en difereix. “Crec que més enllà de la formació d’origen, a l’ESO, i fins i tot a Batxillerat, és molt més necessari tenir habilitats de gestió de classe, d’empatia, ganes... Hi ha molta gent amb títol que no té ni idea de com funciona el centre ni de com dur correctament un grup”, opina.

"Solucions màgiques a la borsa dels docents interins": el vídeo viral que denuncia que tothom podrà ser professor

Les fonts consultades estan expectants davant el que pugui passar amb la nova regulació que entra en vigor el pròxim curs 2025-2026, però alguns ja en fan previsions. “Provocarà un increment de la tensió dins els centres, perquè quan arriba un docent que no és especialista, s’intenta ajudar-lo i acompanyar-lo, però això ho pots fer fins a un cert punt. Si t’arriba algú molt perdut, es fa impossible”, considera Salvà. “Les perspectives són dolentes”, sentencia.

Considera que els alumnes amb més dificultats, que necessiten més del suport del docent, seran els que es veuran més afectats. “Podria ser que hi hagi un augment de l’abandonament escolar (les Balears ja té el més alt de l’Estat). Pot passar si un jove va a l’institut desmotivat, es troba amb un docent que sobreviu i a fora pot trobar feina”, afegeix. I un problema més: “podrà accedir a la docència més gent i tal vegada ho farà perquè és l’única sortida laboral que té o perquè no sap on es fica. És clar que repercutirà en la qualitat educativa”, opina el Coordinador del Col·legi.