Docents i directors alerten que el català retrocedeix a l’escola

PalmaLa darrera picabaralla política sobre el model lingüístic de la futura llei educativa balear ha tornat a posar en el punt de mira la situació del català a les aules. El PSIB va intentar debatre amb els socis de Govern que la nova norma reforçàs la presència del castellà a l’ensenyament i, malgrat que el conseller Martí March va assegurar de seguida que la part lingüística no es tocaria, la notícia igualment ha fet revifar el debat sobre la salut de la llengua pròpia en l’àmbit educatiu. Docents i equips directius coincideixen en el mateix diagnòstic: el català retrocedeix de manera alarmant dins els centres.

“La gent podria pensar que a Porreres no hi ha gaires problemes perquè es parla molt de mallorquí, però la realitat és que mai no s’havia sentit parlar tant de castellà al centre”, diu el director de l’Institut de Porreres i president de l’Associació de Directors i Directores d’Educació Secundària de Mallorca (Adesma), Joan Ramon Xamena. Diu que dos factors hi influeixen especialment:l’increment de la població forana que empra el castellà com a llengua vehicular i el fet que els catalanoparlants solen canviar de llengua amb facilitat. Xamena recorda que “els inputs dels joves són majoritàriament en castellà:als mitjans, a les xarxes, a les ràdios...” i remarca que hi ha alumnes que “l’únic lloc on senten català és dins el centre educatiu, 30 hores a la setmana”. “No és suficient”, rebla.

Joana Maria Mas és contundent:“La situació de la llengua és a l’UCI i el nivell de competències a les escoles públiques és molt baix”. Ella és presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Infantil i Primària de Mallorca (Adipma) i directora del CEIP Ses Rotes Velles, a Santa Ponça. Assegura que hi ha infants que comencen l’escolarització a l’illa als tres anys i passen a la Secundària “sense ser capaços de mantenir una conversa en català”. El problema –sosté– és més greu a Palma i les zones costaneres, on bona part de l’alumnat ve de famílies que no tenen el català com a llengua materna. “Veus com els nins i nines que venen de fora ja parlen castellà el primer trimestre, però no català”, diu.

Manca de mesures

“La Conselleria d’Educació assenyala que arriben devers 2.000 alumnes nous cada any, però en l’àmbit lingüístic no hi ha cap programa per revertir la situació”, subratlla Iñaki Aicart, docent del CEIP Verge de Lluc de Palma. Precisament, es tracta d’una escola amb un volum d’alumnes migrants molt important i “ho gestionam amb bona voluntat, intentant que el català hi sigui molt present”. Però això no basta. “Hi ha segregació escolar per orígens o capes socials i aquests centres haurien de rebre encara més recursos”, planteja Aicart. Al darrere, apunta a un problema estructural:“L’infrafinançament del nostre sistema educatiu: cada any s’incrementa la partida una mica, però no arribam on hauríem d’arribar”.

En el mateix sentit s’expressa el portaveu de la Plataforma per la Llengua, Ivan Solivellas:“Rebem molta de gent, però no es fan polítiques d’acollida a l’escola”. En aquesta línia, sosté que s’haurien de reduir les ràtios “i que es treballi el tema lingüístic, sobretot enfocat als nouvinguts, per part d’Educació, juntament amb Política Lingüística i la Universitat de les Illes Balears”. Per la seva banda, Mas recorda que s’han perdut molts dels recursos que s’impulsaren fa vint anys. Per exemple, la figura dels dinamitzadors lingüístics als centres o l’equip de la Conselleria que donava suport als docents, formant-los amb estratègies de normalització lingüística. A més, planteja un altre problema:“La majoria dels mestres que arriben a les escoles no són competents en llengua catalana, aquí la Universitat falla”.

Dades alarmants

“Gairebé la meitat de l’alumnat que fa 6è de Primària no té una competència positiva en llengua catalana. Escandalós!”, alertava Aicart aquesta setmana en una piulada en què compartia les darreres dades que té la Conselleria sobre les competències comunicatives en expressió oral en català i castellà a les Balears. Es tracta d’una avaluació de diagnòstic a 6è de Primària feta per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) el 2019 i que fa referència al curs 2017-2018. L’estudi constata que només el 54,7% de l’alumnat demostra “un assoliment acceptable o satisfactori” de la llengua catalana, davant el 74,6%que ho fa en castellà. Així, s’extreu que gairebé la meitat dels estudiants d’aquest curs no dominen el català, mentre que el percentatge davalla fins al 25% en el cas del castellà. “La constatació dels fets que dibuixa l’informe no va fer saltar les alarmes ni va suposar la posada en marxa de cap programa”, remarcava el docent. “Les xifres són alarmants i ens diuen que l’escola en català no està funcionant”, adverteix Solivellas. Així mateix, creu que calen avaluacions també a final de l’etapa de Secundària i de Batxillerat per tenir una radiografia completa “i pensar mesures correctives”. Segons el portaveu de l’ONG del català, també caldria reforçar la tasca d’Inspecció:“El Decret de mínims moltes vegades no es compleix, sobretot als centres privats i concertats, i Inspecció ignora totalment el tema de la llengua”, denuncia.

Politització de la llengua

La llengua pròpia ha tornat, cada vegada més, una eina de guerra política, i aquest fet encara ha empitjorat més la situació a l’ensenyament. Joana Maria Mas recorda que, fa vint anys, “ningú no qüestionava la Llei de normalització lingüística, i fins i tot el PP hi va donar suport”, però José Ramón Bauzá “va obrir una caixa de Pandora i les darreres forces –Vox i Ciutadans– encara són pitjors”. Amb tot, “s’han despertat uns atacs virulents contra la llengua”, afegeix la directora. Posa com a exemple d’aquest impacte el centre que dirigeix. Fa 27 anys varen començar el projecte lingüístic d’immersió i tant claustre com famílies hi estaven d’acord, “però ara passa que hi ha docents que no volen parlar català”. De la mateixa manera, Aicart constata que quan va arribar a l’illa, el 1999, “mai m’havien dit ‘no te entiendo en catalán’, i ara t’ho trobes habitualment; el retrocés és evident”.

“No estam en un moment de posar entrebancs a la llei educativa”, diu el portaveu de l’STEI, Cosme Orell, sinó de “tornar a començar un procés d’immersió lingüística com el que hi va haver a final dels 90 i principi del 2000”. Si l’objectiu és que els alumnes surtin amb competències en les dues llengües “s’ha de reforçar la que està minoritzada, no les pots tractar totes dues igual”, continua. I tanca: “El català està en situació d’emergència lingüística i convé assegurar-lo com a element de cohesió social i integració”.