Docents funcionaris, davant la possibilitat de quedar sense sanitat privada: "Em sembla temerari"  

PalmaLa possibilitat que tenen els funcionaris i els familiars propers d'anar a la sanitat privada a través del concert de Muface està en perill, després que les tres assegurances que fins ara el duien hi hagin renunciat, a l’espera que govern d’Espanya millori les primes. Tot i això, el Ministeri de Sanitat és partidari que tots els treballadors públics acabin a la sanitat pública. Per la seva banda, la Conselleria de Salut remarca que, per ara, la fi de Muface és tan sols una hipòtesi i prefereix no fer-ne cap valoració. També reconeix que les Balears tenen pocs funcionaris, i molts ja són a la pública. Segons dades del Ministeri, el 47,81% dels usuaris privats de Muface a les Balears té entre 36 i 64 anys i el 24,79%, més de 65. Un dels grups més nombrosos de funcionaris a les Illes són els docents, un col·lectiu amb opinions diverses sobre el model d'atenció sanitària.

“Els treballadors públics poden triar entre pública i privada, i jo enguany vaig triar Adeslas perquè a Eivissa has d’esperar molt per anar a un especialista públic. Pag 50 euros mensuals i el que faig és llevar llista d’espera a la pública, perquè per a qualsevol especialista vaig als de l’assegurança”, explica Guillem Mut, professor mallorquí destinat a l’illa. Joan Amorós té la plaça al CEIP Ses Planes i considera que el sistema privat hauria de desaparèixer, però no és factible. “Ho hauria de fer si la xarxa pública arribàs de manera correcta, en terminis, atenció i llistes d’espera. També si poguessis fer una tria d’especialitats sense tardar mesos. En el context actual, em sembla una temeritat. A més a més, provocaria el col·lapse d’un sistema públic que ja de per si està saturat”, assenyala.

Segons les dades incloses en l'informe Muface: de l'assegurança privada al Sistema Nacional de Salut, elaborat pel Ministeri, l’eliminació de la sanitat privada a les Balears suposaria incorporar l’equivalent a l'1,20% de la població que actualment ja és al sistema públic, lluny de la mitjana de l’Estat, que se situa en el 2,12%. El Ministeri considera que aquest increment és assumible per les autonomies, que tenen les competències sanitàries transferides. Ara bé, les elevades llistes d'espera són una de les grans xacres del sistema sanitari públic illenc, i per això la Conselleria té en marxa un pla de xoc per aconseguir rebaixar-les a límits acceptables.

Treballadors públics, a la pública

També hi ha docents que qüestionen que treballadors públics tinguin privilegis sanitaris en relació amb la resta de ciutadans. “D’ençà que som funcionària, sempre he triat la sanitat pública. Crec en el que és públic i he intentat ser coherent. No entenc per què existeix aquesta assegurança privada, si nosaltres som treballadors públics”, exposa Mònica Martín, mestre al CEIP Son Ferriol.

És la mateixa percepció que té Margalida Perelló, professora a l’IES Santa Maria d’Eivissa, que tampoc entén la diferenciació públic- privat. “Per què es donen doblers a les assegurances privades quan el que s’ha de fer és apostar per una sanitat pública de qualitat? Diuen que si els funcionaris passen a la pública col·lapsaria el sistema sanitari, però del que tenen por és de deixar de facturar”, argumenta. I a més, estableix un altre matís: “Quan la gent té coses greus, va a la pública. No serà que té millors sanitaris, més recursos i està tot més cobert?”.

De fet, una de les queixes que tenen els funcionaris illencs acollits a Muface privada és que la cartera de serveis s'ha reduït progressivament a la mínima expressió. La majoria dels professionals que viuen a pobles petits, o fins i tot a les capitals de comarca, es veuen obligats a baixar a Palma per anar als especialistes.